dijous, 23 d’agost de 2007

Anje

Me la vaig trobar de cara abans-d'ahir al vespre: l'Anje. L'havia coneguda arran d'una breu relació que va mantenir amb un meu amic. Jo me la mirava, intentant recordar de què la coneixia i ella que va i gairebé se'm llença al damunt tot etzibant amb un accent alemany esgarrifós oi que tu ets el...? I jo que me la torno a guaitar i le responc sí, i tu ets l'Anje, veritat? Petonets de rigor, òstia quant de temps, vols prendre alguna cosa i tot allò habitual en aquests casos i apa, a seure en un bareto amb un parell de birres pel davant.
Inevitablement, en un primer moment, la conversa deriva cap el nostre conegut comú. Al cap d'una estoneta, per fi, ja parlem d'altres coses: m'explica que ha canviat de feina però que ha aconseguit que li donin uns dies de vacances, que ara no s'està amb ningú, que segueix vivint al mateix lloc... Me la miro amb interès: aquells cabells tant llargs em tenen del tot captivat. Ella s'adona que me l'observo fixament, les galtes se li enrojolen i em demana què mires? Ric perquè m'ha enxampat, que tampoc no era tan difícil: què vols que miri? a tu, miro!, li responc. Ara és ella que riu, tímidament, però riu, em pren la mà, s'atansa i posa un petó lleuger, com de papallona, als meus llavis. Torna a riure: va, que et convido a fer un mos, et ve de gust? Carai, i tant que em ve de gust, només faltaria...
Arribem al seu apartament, petitó, decorat amb gust amb una barreja de moble clàssic i modern. En un racó del menjador hi ha muntat com una mena de sala d'estar amb un sofà menut on em fa seure mentre treu un parell de birres més de la nevera perquè encara és massa d'hora per sopar, oi? Uns glops després, s'aixeca, va cap al lavabo i quan en surt,

ja s'està mig despullant. Cony!, i a mi que m'havia semblat que era tímida! En un tres i no res, ja estem tots dos en pilota picada i rebolcant-nos pel sofà que amb prou feines ens encabeix. Les llengües desficioses enceten un ball bellugadís, embogit, tastant totes les parts dels nostres cossos, encenent encara més el nostre desig urgent. Al cap de no res, m'ajeu al terra i em cavalca com una autèntica valquíria: tot va massa ràpid per al meu gust però al cap de ben poc ens escorrem tot bramant de plaer.

Un cop recuperada la respiració, s'alça del meu damunt, em fa una altra besada suau, amb mira als ulls de fit a fit i diu riallera: gràcies, ara ja puc fer el sopar i, si de cas, per postres ja repetirem, d'acord?

Fotos descarregades de sexofree.com i de wannawatch.com

8 comentaris:

Striper ha dit...

Ostres Stripanits amb una alemana de veritat no allo d'alemanita. Punyetero.

estripanits ha dit...

striper:

Ja ho veus, noi, ara portava uns dies de sequera i mira... Per cert, t'he deixat un comentari a ca teva...

Noa ha dit...

D'això se'n diu "arribar i moldre"!
Bentornat!Striper

estripanits ha dit...

noa:

Sí, noia, perquè el que és els dies que he estat fora...

cafeambllet ha dit...

Bentornat Estripants!!!
entenc a la noia: es questió de prioritats, jajaja!!!!
Petonets

estripanits ha dit...

cafèambllet:

No et pensis, no, que jo també l'entenc, hahahaha

Jo Mateixa ha dit...

I els postres que, be no?? :-P

Petons!!!!!

estripanits ha dit...

jo (o tu) mateixa:

sí, noia, bon, bons, bons! :P