dimecres, 22 d’agost del 2007

Després del retorn

Ahir mateix, just retornat de les vacances, vaig dedicar-me a voltar pels blocs que llegeixo habitualment: he vist el nen que ha okupat la vida de la Jo mateixa, que han atropellat La Padrineta, que la Marinetix també és de vacances, que a l'Anna se li acumulen els destorbs, que la Metamorfosi segueix sargint pedaços, que el Rondaire continua missing des de fa un mes, que el Striper ens ha ensenyat els calçotets... vaja, que tothom va fent, més o menys.
M'ha sorprès però, no us enganyaré, la desaparició de la xarxa d'una persona a qui m'he estimat moltíssim (a qui encara m'estimo més del que es mereix, em fa l'efecte), una desaparició a la callada, a la francesa que en deien abans: cap avís, cap correu-e, cap sms, res. Res de res. Ara potser estic sent un pèl massa críptic però no vull donar més pistes, ja em dispensareu. Suposo que altres (ells i elles) que havíeu mantingut una certa relació amb aquesta persona també us en deveu haver adonat: si en sabeu res, feu-me'n cinc cèntims per correu-e, si us plau. Us n'estaré agraït tot i que començo a dubtar que es mereixi que ens amoïnem gaire per saber com li va...
En un altre ordre de coses, anit vaig tenir una sorprenent trobada amb una xicota alemanya, una ex d'un meu col·lega, l'Anje: a veure si demà em vaga i tinc temps per explicar-vos-ho, eh?

7 comentaris:

gatot ha dit...

Alguns i algunes no hem desaparegut en tot l'estiu, d'altres desapareixen per alguns i no per d'altres; encara hi ha qui abandona el món virtual per dedicar-se de ple al món material; i al revés, qui fa vacances del món material per encetar noves vides al virtual.

Entenc pel que dius que et dol, sobretot, no saber-ne res.

Jo crec que el grau d'implicació emocional que posem cada un de nosaltres en les coneixences que fem, és totalment personal i intransferible. Esperar ser correspostos (com en el món material) de la mateixa manera només pot generar falses espectatives. Al final, el que queda és la llibertat de cada un.

Carpe diem, estripanits!

Metamorfosi ha dit...

T'entenc, crec que sé de qui parles. Jo també he notat l'absència, però no he sabut a qui preguntar.

Bentornat Estripanits!

estripanits ha dit...

gatot:
Sí, tens raó, no és tant el què com el com. De tota manera, continuarem estripant!

meta:
Gràcies guapíssima! Tot plegat no deixa de ser aigua passada però em sembla que alguns i algunes ens mereixíem alguna cosa diferent.

Anònim ha dit...

stripanits benvingut, i mira que fixarte tu amb els meus calçotets ja et val,amb tot et trobavem a faltar.

Jo Mateixa ha dit...

Bentornat a aquest mon de bojos, jejejeje,com han anat les vacances???

Pel que fa a aquesta desparició...jo també l'he trobada a faltar i no he pogut averiguar-ne res, més que res per que no m'ho ha permès :-(

Un petonas ben gran!!!!!!

estripanits ha dit...

striper:
la culpaa és teva per ensenyar-los, ara podries anar ensenyant altres coses, hehehehe

jo (o tu) mateixa:
les vacances, curtes, mai n'hi ha prou d'això! i pel que fa a la desaparició, tot donant-li voltes, he arribat a una conclusió al respecte d'aquesta persona: que la bombin! uf... quin descans, hehehe

Marinetix ha dit...

Ooooh, Estripanits! Quina retrobada més maca, després de vacances llegir-te i veure que te'n recordes d'una que no se'n sap avenir... I, a més, per acabar-ho de rematar, ja m'has robat el cor posant el video del 'Waitin' on a sunny day' del meu Boss... M'has fet pujar els ànims!!
Parlant d'ànims, no sé què em passa, però tinc la creativitat amb encefalograma pla. No trobo el moment de reprendre l'activitat al blog. Us llegeixo d'amagatotis a alguns, però el meu esperit blogaire està en regressió, a pesar meu.
Crec que necessito uns dies per pair molts aspectes del retorn a la rutina... Però tu no paris, si us plau!!
M'encanta llegir-te.
Una abraçada post-vacacional.
PETONS!!