estripanits

Atenció, atenció!

2010-12-20T16:34:00.001+01:00

A partir del solstici d'hivern...

Post 146 - Oferta final per liquidació

2009-09-22T22:23:00.000+02:00

Benvolguts i, sobretot, benvolgudes:

Us anuncio una oferta final per liquidació (temporal, si més no). Aviso per endavant que pot ser que trigui uns dies a contestar les vostres respostes: hi ha el pont de la Mercè pel mig i tinc intenció de desaparèixer uns dies. Els termes de la liquidació són els següents:

OFERTA FINAL PER LIQUIDACIÓ

L'Estripanits ofereix sessió de sexe amb un mínim d'orgasmes garantit a una, i només una, blocaire que hi estigui interessada i que accepti les següents:

CONDICIONS DE L'OFERTA

Les interessades heu d'escriure al correu-e de l'Estripanits (el trobareu al perfil), indicant edat (si us plau, menors de 25 anys abstingueu-vos-en si no teniu experiència prèvia) i lloc de residència (si estem massa lluny, pot ser difícil quedar): tots els missatges seran contestats tard o d'hora.

L'Estripanits triarà algú, si cal després d'un intercanvi de mails i/o converses i/o xats, per estar ben segurs ambdós que volem tirar endavant amb l'experiència i, en tot cas, fixar-ne les condicions específiques, i li ho comunicarà.
L'Estripanits NO farà públic amb qui quedarà per a la sessió fins que aquesta no s'hagi produït ja que una de les condicions és que, després, en farem el relat al(s) bloc(s): podem estudiar com fer-ho si la interessada vol mantenir l'anonimat tot i que penso que la cosa pedria tota la gràcia. SÍ que es farà públic, un cop concertades les agendes, el dia de la trobada (no el lloc, faltaria més).
DESPESES: com a bons catalans, les despeses que hi pugui haver (suposem, per exemple, que hem de quedar en algun hotel...) es repartiran al 50%.
En principi, estan excloses aquelles blocaires que JA han fet sexe amb l'Estripanits, com ara la pianista (vegeu-ne post si us cal fer memòria): no seria just per a la resta, em sembla.
Aquesta oferta és vàlida fins el dia 9 d'octubre i, per tant, cap correu sobre aquesta oferta que arribi després d'aquesta data serà respost.
L'Estripanits es reserva el dret de deixar l'oferta "deserta"; en aquest cas, el perquè serà clarament explicat en un post.

Au, doncs, vosaltres mateixes!

Adéu

2009-08-27T14:14:00.000+02:00

De vacances

2009-07-31T13:39:00.000+02:00

Ep, com va? Veig que la proposta que us vaig fer d'explicar-me com us agrda

el sexe oral no té gaire acceptació, què hi farem! Encara hi sou a temps, si us abelleix d'escriure'm a aquest correu-e: estripanitsbloc@gmail.com. Jo me'n vaig la setmana entrant uns dies de vacances però miraré de anar-me connectant a veure si encara sobreviviu a aquesta calor tan xafogosa i, si algú es decideix a explicar-ho... ja intentaré penjar-ho.

Que on vaig? Doncs mireu, aquest any repeteixo (cosa estranya) i me'n vaig aquí:

Ja us vaig explicar la meva anterior experiència aquí en aquests posts: Hydra (I), Hydra (II) y Hydra (i III). No, no, no compto pas que la cosa anirà tan i tan bé però, això sí, espero que podré descansar que ja toca.

Ah, que no sabeu on diantre és aquesta illa? Cap problema, ja us ho ensenyo:

Apa, fins la tornada, bones vacances a tot i, sobretot, a totes: poseu-vos les piles que, quan torni, us vull ben calentones, hehehehe!

El Faune també ens ho explica

2009-07-20T09:10:00.003+02:00

El Faune, des del País Valencià, ens explica com li agrada menjar-se una bona figa. Gràcies, Faune!

"Primer, he de dir que, si bé el pèl no em molesta, és enormement agradable i còmode menjar-se una figueta ben rasuradeta, amb un poc de pèl al mont de Venus... mmm. U no ha d'arribar com que s'aboca al pessebre, però de vegades la passió pot més que la tècnica i u s'amorra impetuosament. A mi m'agrada, després d'un bes humit als llavis, baixar poquet a poquet besant els pits, els mugrons i la panxa, fins arribar al cony i començar a fer-li petons per la vulva, per la part exterior i el mont de Venus, i començar a donar llepades lentes i fortes de baix cap a dalt, pressionant els llavis vaginals, per a centrar-me després al clítoris, fent girar la llengua sobre aquesta joieta màgica, i també besar-la i succionar-la un poquet. També m'agrada baixar amb la llengua, mentre mossegue en el trajecte els llavis vaginals amb els meus llavis (no amb les dents, atenció) i fer-la girar a l'entrada de la vagina, fent cercles lents, i, amb més velocitat i un ritme més trencat, fer-la botar i ballar amb pressió maliciosa sobre el perineu i immediatament a l'anus, fent un bon bes negre que complemente la menjadeta de figa. Per altra banda, una figa no flota en un buit còsmic, està a un cos humà, càlid i invitant, i per això m'agrada també tindre les mans actives, arrapant la cara interna de les cuixes (que també m'agrada mossegar), acaronant la panxa o agafant la mà de la meua amant. De la mateixa manera, també està molt bé emprar els dits, i ficar u o dos, no massa profundament ara, a la vagina, mentre es visita al clítoris, o lubricar un dit i, lentament, introduir-lo al culet fent suaus cercles mentre es balla amb més velocitat amb la llengua sobre el clítoris. Per a aquestes coses ve molt bé el lubricant de sabors, comestible. Acabe d'emprar-lo per primera vegada fa no massa temps, i ara en estiu, és un plat molt frutal, fresquet i que entra molt bé, la figueta amb gerd (frambuesa, com m'agrada això d'anar redescobrint els mots d'una llengua."

La M. hi col·labora

2009-07-10T19:54:00.001+02:00

Ep, a punt per estripar el cap de setmana? Així m'agrada, que diu que demà ja farà sol a tot el país i el diumenge ja tornarà a fer calor, calor.

La col·laboració que us demanava al post anterior no ha tingut gaire èxit, la veritat sigui dita, però sí que hi ha hagut algú (alguna, de fet), que m'ha demanat anomeni M., que m'ha escrit explicant els que us demanava... i aquí ho teniu!

Primerament, em va enviar un correu-e on explica una llepada de cony que li van fer: "Abans de tot vull dir que entre els dos existia molta confiança i molts jocs de pre-escalfament(això crec que és molt important). Recordo...que em llepava el melic. Sempre li agradava besar-me aquesta zona. Una vegada em va agafar, em va estirar damunt la taula i em va treure les calcetes.Es va seure entre les meves cuixes i es col·locà els meus peus damunt les seves espatlles. Em besava els tormells. Li agradava mossegar-me la part interna de les cuixes i fregar-me el clitoris amb el seu dit i ficar-lo més endins... Em posava la mà sota el meu cul i m'aixecava a l'alçada de la boca. M'obria i em xuclava... i paro d'explicar^-^."

Després, me'n va enviar un altre de correu-e per explicar-me com les fa ella les mamades: "M'agrada acariciar la zona pèlvica, on comença a nèixer aquell pèl moixí tan excitant. Toco i beso. M'agrada acomodar-me entre les cuixes, acariciar-les, petonejar-les...el que no m'agrada es empassar..."

I vosaltres, tota la resta... què, no us animeu a escriure a estripanitsbloc@gmail.com?

Voleu col·laborar?

2009-06-29T14:54:00.000+02:00

Ei, canalla, com anem? Heu passat un bon Sant Joan? Sí? Així m'agrada!

A veure, tinc una proposta per fer-vos: us n'explico els antecedents, d'acord? La cosa comença en una discusió de bar a les tantes de la matinada. Som un grupet de gent prou diversa i prou torrats i, ves a saber com, un parell de nosaltres (un un i una una) comencen a discutir sobre com els agraden les mamades i les llepades de cony. Per a què us feu idea del nivell (ja us he dit que era força tard i que estàvem força perjudicats), un parell de frases de mostra:

Ell: "La majoria de ties enlloc de fer mamades fan palles amb la boca: s'hi posen la polla i es limiten a bellugar el cap amunt i avall fins que t'escorres".

Ella: "Doncs els tios, què? Si a la majoria us fa fàstic amorrar-vos i treballeu més amb els dits que no pas amb els llavis i la llengua! Això és un cunnilingus? Au va, home!"

Per tant, he decidit fer el següent... si us abelleix, esclar! M'agradaria que expliquéssiu com us agrada que us la mamin i com us mengeu els conys (ells) o bé com us agrada que us llepin la clòtxina i com us mengeu les cigales (elles). Per això he obert un correu-e específic: estripanitsbloc@gmail.com

El que farem és el següent: m'escriviu a aquest correu-e i m'expliqueu el que us demano més amunt. Jo n'aniré fent el recull i els aniré publicant en diversen tongades. Digueu-me també, si hi sortir amb el vostre nick, o amb algun altre pseudònim, o què, d'acord? El que no valdran seran els anònims, ok? Sobretot, no ho feu deixant comentaris al post: escriviu, si us plau, al correu-e que us he indicat.

Apa, a veure quants i quantes us hi animeu...

Al Magreb

2009-06-19T14:51:00.000+02:00

El meu darrer viatge de feina, un parell de setmanes enrere, em va dur al Magreb. Vaig marxar un dilluns a Algèria, m'hi vaig estar fins dijous, d'allí al Marroc i vaig tornar el dimecres de la setmana següent, és a dir que vaig passar el cap de setmana al Marroc... sense res més a fer que perdre el temps a l'hotel ja que la gent d'allí em va col·locar en una zona turística de platja, en un d'aquells hotels que hi ha de tot i més. Divendres al vespre, cansat de tota la setmana amunt i avall, decideixo quedar-me a l'hotel després de sopar relativament d'hora i aprofitant que el restaurant no és massa ple. Un te de menta amb pinyons a la terrassa de la cafeteria... un moment gairebé perfecte! A mida que la gent va acabant de sopar, les taules de la terrassa van omplint-se i poc després de les deu no n'hi ha ni una de lliure. Estic pensant ja en anar tirant cap al catre quan una veu de dona em demana en francès si em fa res que s'assegui a la meva taula ja que tot és ple a reventar. Me la miro i li dic que cap problema que jo ja sóc a punt de picar sola cap a l'habitació.

S'asseu, mira el que estic prenent i es sorprèn que hagi demanat un te a l'estil del país. Mentre li explico que és així de la manera que més m'agrada, me la torno a guaitar, tot i que la terrassa és mig en penombra: uns ulls foscos i enormes encerclats per unes llarguíssimes pestanyes destaquen al seu rostre ovalat de pell bruna. Per si em quedava cap dubte, un nas aguilenc i uns cabells espessos i lleument rinxolats de color negre atzabeja m'ho confirmen: és magribina. Em diu que sí, que és tunisiana, i que no, que no és àrab sinó berber amaziga. M'agrada la puntualització i així li ho faig saber i ella riu amb un riure profund que li surt de ben endins. Li porten el te que havia demanat i la conversa deriva cap als motius de la nostra estada lluny de casa i descobrim que són ben similars ja que ambdós hi som per motius professionals: ella és advocada, està negociant uns contractes per compte d'un client, es pensava que aviat ho tindria enllestit però no ha estat així: la cosa s'ha allargat hi ha hagut de quedar-se el cap de setmana.

Tot xerrant, passa el temps i quan miro el rellotge copso que ja gairebé és mitjanit. Li dic que estic cansat i que, sabent-me molt de greu, me'n vaig cap a dormir. Ella s'aixeca al meu darrere i em diu que, havent-se de quedar sola, s'estima més anar també a l'habitació. Engeguem tots dos cap a l'ascensor i, en entrar-hi, li demano el pis i em diu que el quart, el mateix que jo. En sortir, emprèn el mateix passadís: té l'habitació a penes mitja dotzena de portes més enllà de la meva i tanta coincidència fa que ens agafi el riure. Arribem a la meva cambra, li dic bona nit i que ha estat una vetllada molt agradable i ella em sorprèn acomiadant-se amb una lleu besada als llavis, com si se m'hi hagués posat una papallona. Desvetllat tot i la fatiga, agafo un llibre i em poso a llegir per fer-me venir la son: un capítol, dos... i m'adono que, inconscientment, estic fent temps per si ella ve a la meva cambra. Però, no, no ve i, quan ja se'm tanquen els ulls, apago el llum.

L'endemà disssabte m'ho prenc amb calma i entro al menjador poc abans de les deu, justet per a poder esmorzar. Encabat, torno a dalt, em rento les dents, em poso el vestit de bany, prenc tovallola i llibre i me'n vaig cap a la piscina. Encara sóc a temps d'enxampar sota el darrer para-sol que hi ha desocupat i acostar-m'hi una gandula: això és tenir sort, sí senyor: fa una calor que espanta i, tot i que no em fa res el sol, tampoc m'hi vull torrar! Al cap d'una estona, arriba ella (per cert, oi que no us havia mencionat que es diu Tafsut, que en llengua tamazigh, segons em va explicar, vol dir Primavera?), ve directe cap a mi, em diu bon dia i, quan un grum li acosta una gandula que deu haver-li demanat en arribar al recinte de la piscina, s'hi ajeu al meu costat com aquell qui res. Veu que jo estic prenent una cervesa, arrufa el nas i es fa portar un suc de taronja. També porta un llibre i es posa a llegir.

Al cap d'una estona, massa escaldufat, m'alço i vaig cap a l'aigua a refrescar-me. Faig un parell de llargs nedant d'esquena, m'arrecero en un raconet on hi toca una mica d'ombra, l'espatlla repenjada a la paret de la piscina, i m'adono que la Tafsut m'ha vingut al darrere i s'adreça cap a mi. Es posa al meu costat, les espatlles tocant-se. De sobte, per sota l'aigua, noto la seva mà que em palpa la cuixa i puja amunt cap al meu paquet: la resposta de la meva eina és quasi automàtica en forma d'una trempera monumental! El contrast entre l'escalfor creixent de l'entrecuix i la frescor de l'aigua em fa venir esgarrifances i tot. Sento el seu alè a la meva orella mentre la seva veu profunda em proposa xiuxiuejant de veure'ns a la seva cambra al cap d'uns vint minuts. Sorprès, li responc que esperava que m'ho proposés anit i, somrient amb sornegueria, m'amolla: "Creus que valia la pena? Com que em vas dir que estaves tant cansat..." Surt de la piscina, recull les seves coses i se'n va cap a l'interior.

Al cap de 20 minuts clavats, un cop dutxat, truco a la seva porta: em rep amb el cabell encara mig moll i embolicada en una tovallola. Em demana que m'esperi dos minuts mentre s'acaba d'eixugar. La segueixo fins la cambra de bany i me la miro des de la porta mentre engega l'assecador i es va passant el raspall: somriu. M'hi acosto pel darrere i li desfaig el nus de la tovallola que cau al terra als seus peus. Guaito els seus pits plens i ferms al mirall: el moviment dels braços alçats (assecador en una mà, raspall en l'altra), fa que fimbregin amb un moviment d'allò més encisador. M'hi atanso, passo les mans per sota les seves aixelles i els li engrapo amb suavitat, palpant els seus mugrons foscos. Acoto el cap i la beso a les espatlles, m'hi arrambo bé fins que la meva trempera encaixa amb la regatera del seu cul i m'hi refrego fins que s'esborrona i els mugrons se li endureixen entre els meus dits. Vaig baixant llepada a llepada per l'espinada fins a arribar a les seves natges que beso amb suavitat. Sense deixar d'eixugar-se els cabells, s'eixerranca una mica i començo a llepar-li l'ullera i a buscar-li amb els dits el clítoris entres els plecs de les làbia. S'obre més encara per facilitar-me la feina, el brunzit de l'assecador omple la cambra de bany fins que, al cap de no res, els seus esbufecs de plaer en tapen el so. Fa un parell d'inspiracions fondes per recuperar l'alè i em diu mig rient: "Moltes gràcies, puc acabar d'eixugar-me, ara?" Ric també i la deixo fer.

El temps de fer una cigarreta i em ve a trobar al llit: la guaito de dalt a baix. El seu parrús és com la seva cabellera: negre, espès i lleugerament rinxolat. Les nostres llengües comencen a entrelligar-se dins les nostres boques, les nostres mans recorren les nostres pells, la meva cigala torna a estar dura com una barra de metall. Ella ho copsa i se n'hi va: hi deixa caure salivera, l'engrapa amb la mà i hi juga una estona, després se l'empassa fins a l'arrel, enceta una mamada de les que fan època, concedint les seves atencions també als meus ous i a la meva ullera. S'alça, es gira, em fa un parell de morrejades, s'hi torna a posar bé i ara es posa la meva polla entre les seves mamelles: quina cubana, redéu! Quan s'adona que ja estic ben a punt d'explotar, torna a engolir-la i no la deixa fins que s'empassa tots els meus sucs.

No em deixa temps per a res: em posa la clòtxina al davant la cara tot demanant-me sense paraules que li faci un altre treball de llengua. I jo, com que a mi no cal que això m'ho demanin dos cops, ataco de nou. Els llavis i llengua van fent feina mentre els seus sucs regalimen i mullen el llençol. La punteta de la llengua fa petits cercles al seu clítoris, els meus llavis xuclen els seus plecs, m'empasso els seus sucs salabrosos, les mans em van fins als seus magnífics pits i m'hi entretinc a cor què vols, fins que els espasmes del seu ventre m'indiquen que ja està a punt, moment en que tot jo accelero la feina fins que l'orgasme, més intens aquesta vegada, li fa tensar l'esquena i alçar els malucs. Sense transició, torna a prendre la meva espasa amb la seva boca fins que s'endureix del tot de nou. Es posa a quatre grapes i m'ofereix els seus darreres tot dient-me: "Pel cul, si us plau, que ja saps que nosaltres hem d'arribar verges al matrimoni". Em refrego pel seu tall, sense penetrar-lo, per untar-me bé amb els seus sucs i apunto cap a l'ullera. De primer empenyo amb suavitat però de seguida veig que no cal, que evidentment no és el primer ni el segon cop, ja que el seu esfínter dilata fàcilment, així que, amb un cop de ronyons, empenyo fins que els ous colpegen les seves natges. Ella amolla un petit gruny de satisfacció mentre jo vaig fent un vaivé rítmic, endavant, endarrere, endavant, endarrere... Havent-me escorregut jo un cop i ella ja dos, em sorprèn que ben aviat ambdós estem ja tan a punt: li noto els espasmes musculars i, de la meva banda, fa estona que me la veig a venir. Aconsegueixo aguantar-me fins que ella ja no pot retenir els xiscles de plaer i, alleujat, jo també em deixo anar amb una tremolor de cames que feia molt de temps que no sentia.

Canvi de ritme forçat

2009-06-16T15:17:00.000+02:00

He dit manta vegades que, dissortadament, les coses no són sempre com un voldria sinó que, tot sovint, són més aviat com un se les troba. D'uns mesos ençà, l'augment de responsabilitats laborals (= més feina) em duu pel camí de l'amargura. No ens enganyem: les satisfaccions a nivell professional, esclar, són moltes però, de moment, a costa de sacrificar poc o molt altres aspectes de la meva vida, el més lúdics bàsicament. Cada cop he de viatjar més (i més lluny) i cada cop l'agenda del viatge és més atapeïda.

No cal que us ho digui, oi?, perquè ja us n'haureu adonat: he hagut de fer un canvi de ritme forçat pel que fa al manteniment del bloc. Us explico tot això perquè, si no fallen les previsions, la cosa anirà més o menys així fins ben bé passat l'estiu: espero poder fer vacances a finals de setembre, si va tot bé, i que, a la tornada, la feina s'hagi estabilitzat. Tinc un fum de coses per explicar-vos (una de molt curiosa que em va passar al darrer viatge), de coses per proposar-vos (tenia al cap la idea de fer una sèrie de relats "a la carta", basats en propostes o peticions vostres)... però em fa l'efecte que haurem d'esperar una miqueta: no us fa res, oi?

No vol dir això que abandoni del tot, només és que m'adono que cal que n'estigueu assabentats i assabentades, que no és cap crisi blocaire ni res de tot això, que no deixo el món virtual: és, senzillament, el que us dic més amunt: un canvi de ritme forçat. Aniré actualitzant quan pugui (a veure si aquesta setmana que sóc per aquí us faig cinc cèntims del darrer viatge), però sense aguniar-m'hi, d'acord? Doncs, au, ja sabeu com està la cosa.

P.D. (altres coses pendents que espero solucionar les properes setmanes):

Striper: no me n'oblido de què et dec una ronda, et faig un truc així que pugui.

Garrotxina: tampoc m'oblido de tu, tindràs paciència per tal que "es calmi" la meva agenda?

Helen: les pors són per combatre-les, no et sembla?

Champions: la porra

2009-05-21T14:10:00.000+02:00

Em demanava la Rita si no faria una porra de cara a la final de la Champions de la setmana entrant. Oi tant, que sí! Però em semblava que potser era massa aviat: ara sí, em sembla que ara ja la podem llençar! Les condicions són les mateixes de l'altre cop (esperem que, aquest cop, algú l'encerti), és a dir:

-Si el guanyador és mascle: ronda de Moritz Epidor.

-Si el guanyador és femella: ronda de Moritz Epidor... + premi sorpresa de l'Estripanits (o, qui sap, potser no serà tan sorpresa, venint de mi, oi?).

Entraran a "concurs" els comentaris que deixeu fins les 20.00h del mateix dia 27. Ah, i per tal de ser justos... aquest cop jo no deixo la meva aposta, d'acord? Ara bé, una cosa sí que us dic: guanyarem!!!

Reis de copes

2009-05-14T18:38:00.000+02:00

La puta feina dels ous em fa anar de puto cul. Ara... no tant com per a no seguir el Barça, hehehehe! Vau xalar força, ahir? Jo molt, molt i molt, tot i que vaig començar a veure el partit just quan l'Athletic Club marcava el seu golet i em vaig perdre la xiulada a l'himne del país veí.

Per això, tot i que no tinc gaire temps, us deixo amb aquest video amb els gols d'ahir que comença, justament... amb la xiulada, hehehehe!

Porra

2009-05-05T15:00:00.004+02:00

Demà dimecres, el Barça juga contra el Chelsea: anirem a la final a Roma? Què us sembla fer una porra? Amb premi? Vinga, doncs! Si el guanyador és mascle, tindrà una ronda de Moritz Epidor i si la guanyadora és femella, podrà triar entre la ronda de Moritz Epidor o... sorpresa! Digueu-me sexista, si voleu, però no puc evitar-ho: l'Estripanits és com és...

I, mentrestant, agafeu un pitet per recollir les baves: aquí podeu tornar a veure els gols de dissabte passat!!!!

La meva aposta? Serà un partit de gols: posem 2-3?

Cap de setmana llarg... festa!

2009-04-30T19:50:00.000+02:00

Au, vinga canalla, a passar-la d'allò més bé!!!

A les comarques gironines

2009-04-24T22:19:00.000+02:00

Nota: aquest post és un relat fictici i està dedicat a... bé, tu ja ho saps, oi?

A partir d'un mail que rebo on em llencen els trastos, comença l'intercanvi ritual de costum: uns quants correus, d'aquí passem al messenger, alguna trucada... i, pam!, ja hem quedat. Ens hem de trobar en un cèntric bar d'un poble a costat de Girona: a mi em fa més gràcia de l'habitual ja que en casos com aquest, fins ara, gairebé sempre he anat cap al sud: ja em pensava que tenia alguna mena d'incompatibilitat amb les dones de més al nord!

Com sempre que les circumstàncies del trànsit m'ho permeten, arribo prou d'hora. Localitzo el bar en una placeta i m'hi apalanco a la terrassa, que fa un dia de primavera força asolellat. A l'hora que és, encara no em ve de gust fer una birra i demano un cafè amb gel. Ella arriba puntual, m'aixeco de la cadira per petonejar-li les galtes i ella, envermellida (ja m'ha avisat que es considera vergonyosa de mena), s'asseu al meu davant i demana el mateix que jo. La conversa costa d'arrencar (efectivament, és més aviat tímida: qui ho haguera dit, amb els correus que m'ha enviat!), però de mica en mica esdevé fluïda i sí, sembla que hi ha sintonia, que la cosa va ben encaminada. Tant ben encaminada, de fet, que al cap de poc més de mitja hora m'agafa la mà i em diu de marxar cap a casa seva.

No viu gaire lluny, ja hi som en un tres i no res. Obre el portal, anem cap a l'ascensor i, quan hi som dins, se'm penja del coll i em clava una morrejada que em deixa sense alè. M'he d'ajupir una mica, que ella és més baixeta que jo (ja hi estic acostumat a que siguin prou més baixes) però noto els seus mugrons que s'endureixen i se'm claven. Entrem a ca seva i segueix el joc de petons, abraçades i panteixos tot al llarg de corredor fins a arribar a l'habitació. Ens despullem desficiosos, ens mirem els cossos, estudiant-los i aprenent-los, ens toquem, ens llepem. No vull anar de pressa i, per refrenar una mica la cosa, li demano de dutxar-me: ella s'hi apunta després d'un breu instant de dubte. Aigua més aviat fresqueta per esborronar-li els mugrons, ensabonaments suaus amb especial dedicació al seu entrecuix, la meva cigala que apunta cap al sostre... tovallola suau, amb bona olor, per eixugar els nostres cossos, les llengües que tasten les nostres pells humides.

La prenc d'una revolada, la duc de nou cap a l'habitació, la deixo al damunt del llit i li obro les cames ben eixarrencades per tal començar una de les feines que més m'agraden: la feina de llengua. Començo ben suavet, tastant-li el trau, fent lleus tocs al seu clítoris: està xopa d'allò més. Llepo de dalt a baix, li xuclo les làbia i el botonet, agafo un coixí i li col·loco sota les natges per tenir-la més amunt i més oberta, vaig cap a l'ullera i li ensalivo ben ensalivada, faig que hi arribin també els seus sucs que ara ja regalimen. Concentro la llengua al clítoris i li treballo la cova amb els dits, a poc a poc, acaronant també aquell espai tan interessant que hi ha entre el cony i el cul. Ella gemega, tensa el cos, elevant més els malucs i jo intensifico la feina, la meva llengua bellugadissa repassa tots els seus plecs, fins que amolla un xiscle i arqueja el cos espasmòdicament en venir-li l'orgasme.

Esbufegant encara, m'ajeu i s'abraona a la meva eina. L'ensaliva del cap a l'arrel, els ous em queden ben molls, ho fa amb suavitat, com a mi m'agrada, combinant llengua i llavis, m'acarona les bosses, em posa a cent: no, a cent no, a mil, em posa! Veig que no podré aguantar gaire més si segueix així i li enretiro el cap del meu entrecuix. S'enfila al meu damunt, quasibé deixant-se caure sobre la meva polla que llisca sola dins el seu cony i comença a cavalcar-me com una valquíria de Wagner. Els seus pits em queden al davant de la cara i m'hi amorro per xuclar-los i llepar-los a cor què vols. M'aguanto tant com puc mentre ella augmenta el ritme del seu va-i-bé, amunt i avall, remenant les anques, però en sentir que es es deixa anar, que se'n va, ja no puc evitar-ho: jo també em deixo anar i els seus xiscles i els meus bramuls de plaer omplen l'habitació

Sant Jordi

2009-04-23T09:10:00.002+02:00

Benvolgudes lectores i amigues, per a totes vosaltres:

Més temes de debat

2009-04-15T20:31:00.000+02:00

A l'anterior post plantejava uns temes de debat a fi i efecte que hi deixéssiu les vostres opinions. Les respostes ha estat ben variades, tal com m'esperava. El que m'ha sorprès, però, ha estat que els comentaris me'ls heu deixat gent "no habitual" del bloc... quines coses, oi? Una d'elles, la Maria, hi va deixar una queixa que, per descomptat, també era esperada: "I les noies quan podrem opinar en una enquesta sobre homes? Per què n'hi ha tants de diferents...l'home és tan sensual. Vinga anima't a fer-ne una!" Com que, ho he de reconèixer, sóc ben poc expert en la matèria, li vaig demanar la seva col·laboració per tal de fer aquest post. Així doncs, heus ací els següents temes de debat:

1) Com us agraden els homes, amb el pit pelut o sense pèl?

2) I les famoses panxetes en forma de xocolata, us agraden?

3) Quin gust ha de tenir un penis?

4) Us agraden els homes als que se'ls marca la pelvis?

Per descomptat, la Maria ja ha avançat les seves respostes, que podeu veure seguint aquest enllaç.

Temes de debat

2009-04-01T19:45:00.000+02:00

Al meu cercle d'amics, coneguts i saludats, de tant en tant, surten a la conversa tot un seguit de temes recurrents, dels que se n'ha parlat i debatut manta vegades i, òbviament, mai s'arriba a una conclusió clara: ja s'entén, oi?, perquè, si no, no serien recurrents! Alguns pocasoltes s'emprenyen perquè no els donen la raó, incapaços de comprendre que, en aquestes qüestions especialment, els gustos són els gustos i que és impossible que tothom s'hi posi d'acord.

L'última d'aquestes converses, un parell de setmanes enrere, acabà en una agra discussió (tampoc és per estranyar-se'n: qui més qui menys duia una bona llufa al damunt...), discussió sense sentit atès allò dels gustos que us deia més amunt. Resumint, l'endemà, un cop més o menys serè, vaig decidir-me a fer una mena de treball de camp (amb tota la modèstia, tot sigui dit) sobre alguns d'aquests temes, mitjançant el bloc de l'Estripanits. I dic només alguns, ja que no vull entrar, de cap de les maneres, en temes que podrien propiciar un merder més gros com ara, per exemple, si és millor que et facin una mamada utilitzant només la boca o acompanyant-se de les mans i coses així. A més, no és que vagi gaire bé de temps, o sigui que em centraré en unes poques qüestions senzilletes...

Quin gust ha de tenir un cony? A sabó perquè acaben de rentar-se, a florit, a net però que no tingui gust de sabó...

Com ha de ser el parrús? Ben rapadet, ben pelut, "brazil wax", amb només les làbia afaitades...

I els mugrons? Amb arèola petita, o més aviat grossa, que siguin ben sensibles al tacte o a la llengua o millor que no...

I l'útima per ara, com agraden més els pits? Ben grossos, més aviat petits, de la mida de la pròpia mà fent cassoleta, ferms com una mala cosa, un xic caigudets de manera que en sentis el pes quan els palpes per sota...

Primavera, cap de setmana...

2009-03-21T03:34:00.000+01:00

Diuen que ja ha arribat la primavera, ja som a cap de setmana, acabo d'arribar a casa després de cardar-me una descantillada de cal ample... buf!, ara em convé traguinyar un parell de Moritz i escoltar una mica de música...

Tot celebrant Sant Patrici

2009-03-18T20:34:00.000+01:00

Dissabte, cap a quarts de dotze, surto de casa: hem quedat amb una colla per anar a un bareto musical on es celebra el Lá Fhéile Pádraig (o Saint Patrick's Day, si us estimeu més en anglès) per avançat. Arribem a lloc i és ple com un ou: la Guinness i la Murphy's ja fa estona que corren i ens adonem que ens hem posar al dia ràpidament per tal de no desentonar en l'ambient general del local. Entra i surt gent contínuament i la música celta irlandesa peta a rebentar pels altaveus, especialment peces i peces dels The Chieftains. Un dels de la colla, em presenta l'amo del local, irlandès originari del comtat de Killarney i, cosa ben curiosa, parlant del gaèlic irlandès (uns del pocs milers que deuen quedar) que al·lucina amb mi quan li deixo anar les quatre frases de gaèlic escocès que he après després de les meves múltiples visites a Escòcia: això sol, ja suposa que som clients preferents i així ho anuncia a l'encarregada de la barra per tal que ho faci saber a la resta del personal.

L'encarregada, acte seguit, se m'acosta i es fot a enraonar en gaèlic a tota pastilla: li dic que pari, que només en sé quatre coses, a la qual cosa em respon que si prefereixo que se m'adreci en anglès o en català. Ara és el meu torn d'al·lucinar i, després de dir-li que millor en català, em miro la xicota amb més atenció, irlandesa de cap a peus: només una mica més baixa que jo, cabells pèl-roigs rinxolats, pell blanquíssima i pigada del cap a peus. A partir d'aquest moment les pintes van i vénen amb una velocitat increïble: això de ser clients preferents és l'òstia, tu! El grups de gent es fan i desfan a mesura que avança la nit i, sobretot, quan arriba el moment aquell en què la cervesa reinfla les bufetes i comencen les desfilades cap al lavabo: a la porta del de les dones, per moments, la cua és de sis o set que esperen el torn per poder alleujar-se i tapant també la porta del lavabo dels homes i una altra porta on hi ha un rètol indicant que és el magatzem: vaja, que s'hi organitza un ciri que déunidó...

A partir de les dues, si fa no fa, n'hi ha més que surten de local que no pas que n'entren i l'ambient esdevé més tranquil. Jo he arribat ja a aquell moment en què, sense portar un gran piano al damunt, ja estic més bé recolzat a la punta de la barra que no pas ben bé dempeus. Els cambrers ja es dediquen més a netejar taules i rentar gots que no a servir cervesa, tot i que l'encarregada pèl-roja rinxolada, sense que jo no li ho demani, me'n va posant una cada cop que veu que tinc la pinta buida. Per tercer cop durant la vetllada, m'encamino cap a les pixadores: ara ja no hi ha tant d'embús i hi accedeixo còmodament. El desguàs és llarg, molt llarg: la meva bufeta és ben plena, a rebentar! Encabat, em rento les mans, aprofito per remullar-me una mica la cara i vaig cap enfora. Just quan tanco la porta del lavabo al meu darrere, s'obre la porta del magatzem i en surt l'encarregada i estem a punt d'ensopegar: ens quedem quiets uns segons, se'ns escapa el riure i, de cop i volta, ella es posa seriosa, m'estira de la mà cap dins e magatzen i en tanca el baldó.

M'empeny cap a la paret, em passa els braços pel darrera del clatell per tal de fer-me ajupir un xic i que quedi a la seva alçada i em clavi els llavis a la boca mentre. més avall, els seus mugrons endurits es claven també al meu pit. La morrejada s'eternitza fins que quasibé quedem sense alè i jo aprofito l'estona per alçar-i la samarreta, descordar-li els sostenidors i grapejar-li els pits, mentre ella em descorda la bragueta i entafora la mà fins que troba la meva cigala ben trempada. De cop i volta, un condó apareix a les seves mans, m'abaixa els pantalons, s'ajup, me'l col·loca i comença a xarrupejar-me l'eina una bona estona fins que s'aixeca i torna a furetejar la meva boca amb la seva llengua. Jo aprofito aquest moment per a abaixar-li pantalons i tanga tot a l'hora i furetejar la seva clòtxina, xopa de mala manera, amb els meus dits afanyosos. L'orgasme li arriba en un no res i jo aprofito la circumstància per tombar-la de cara a la paret i endinyar-li l'espasa ben endins mentre l'aguanto pels pits per tal que no se'n vagi endavant i perdem la posició. Empenyo fort una dotzena de cops fins que ella es separa de mi amb tot dient wait, wait!, es posa els dits al tall, se'ls mulla dels seus sucs, se n'unta el forat del cul i afegeix, amb veu mig ofegada, fuck my ass, boy! I jo que m'hi poso: al començament costa una mica malgrat l'intent de lubricar-se amb els seus propis sucs vaginals però la cosa va millorant a mida que, amb empentes suaus i controlades, aconsegueixo que dilati ben dilatada. A partir d'aquí, torno a empènyer amb més intensitat i li engrapo un pit amb una mà mentre utilitzo els dits de l'altra per follar-li el cony. Al seu torn, ella es capaç de fer passar una mà per sota les seves cames eixarrancades per tal d'acaronar-me els ous. A partir d'aquí, va tot molt ràpid: tot just ella s'escorre, a mi em ve l'orgasme i, amb una darrera empenta dels ronyons, la meva lleterada omple la goma del condó.

Panteixant, ens arreglem la roba com podem. Em fa un petó i em fa sortir a mi primer. Repenjat de nou a la barra, la veig sortir, atansar-se cap a mi i, amb un somriure d'orella a orella, em diu... una altra pinta abans que no tanquem?

Punyetera feina!!!

2009-03-16T19:10:00.000+01:00

Ep, guapes i guapos, formoses i formosos, que encara sóc viu i cuejo, eh? No és que m'hagi agafat un cobriment arran del massatget de l'altra setmana... és només allò que em passa de tant en tant, que la punyetera feina dels pebrots em destarota del tot, de dalt a baix, de dreta a esquerra. Quan anava a classe i ens explicaven allò dels fluxos de treball, que si hores (o dies!) pic i hores (o dies!) vall, jo crec que, pel que fa a la meva feina, s'equivocaven del tot: només tinc hores (o dies!) pic i hores (o dies!) MOLT PIC!!!! Va parir...

Però no patiu en excés, estic mirant de posar-me al dia, a veure si demà o l'altre, puc fer un foradet a l'agenda i us n'explico alguna de les meves, d'acord?

Mentrestant, amb permís del Gatot, us desitjo força petons i llepades!!!!!!!

Massatge

2009-03-06T21:59:00.002+01:00

Ai, senyor, senyor! Anit vaig tenir una agradable sorpresa: uns amics em van regalar una sessió de massatge. Com que no tinc temps d'escriure gaire, us deixo amb un video per tal que us feu una idea de quina mena de massatge era. El de la filmació no sóc jo, esclar, però va ser tal com aquest: del tot espectacular!!!

Pas de vianants

2009-03-02T23:10:00.000+01:00

"A vegades t'enamores d'un gest aparentment insignificant com ara enretirar-se el serrell de la cara. Altres vegades et captiva la manera de caminar o un moviment de malucs especial. Altres vegades, encara, són unes mans o la corba de la cuixa o, potser, l'endevinar els pits sota la brusa el que t'atrapa. Aquest matí ha estat una mirada fitorada a l'altra banda de carrer, uns ulls que endevinava blaus o verds en la distància trencada pels cotxes que circulaven entre nosaltres. >>Jo estava esperant el canvi del semàfor de vianants per trespassar a l'altra banda, on era ella que també esperava a l'altra vorera. Al cap d'un moment, les nostres mirades s'han trobat i ja no s'han deixat. En posar-se el semàfor verd i aturar-se els cotxes, he començat a creuar el carrer. Ella no s'ha mogut, aguantant-me encara la mirada, amb uns ulls preciosos que a mida que m'acostava he distingit d'un color verd marí. La seva mirada era tan intensa que, per un moment, he pensat que l'havia molestat que la mirés d'aquella manera i, en passar pel seu costat, en contra dels meus instints i principis més bàsics, he continuat caminant. Ella, però, m'ha tibat del braç tot fent que em tombés de cara a ella, se m'ha acostat, m'ha posat una mà darrera el clatell acostant-me al seu rostre i, mentre amb l'altra mà m'engrapava el paquet, m'ha fet una morrejada ràpida però intensa. I ha arrencat a córrer cap a l'altra vorera aprofitant que el semàfor encara era groc. I jo allí, palplantat, amb la boca oberta, amb cara de babau, a punt de fer tard a la feina, sense pebrots per desafiar els autos que tornaven a circular i anar-li al darrere."

Avís: això no m'ha passat a mi, és una història verídica que em va explicar fa uns dies un amic, molt bon amic.

Xè, que agust!

2009-03-02T01:48:00.000+01:00

Aquest cap de setmana he estat al País Valencià, a veure uns compis de la comarca de La Safor. Feia uns anys que no tenia oportunitat d'acostar-m'hi i, de debò, m'ho he passat teta. Tant, que no puc resistir-me a compartir amb vosaltres aquest Xè, què agust!, interpretat pel grup Els Pavesos. Au, a gaudir-ne!!!

Jocs al jacuzzi i al jaç

2009-02-26T13:55:00.000+01:00

Ha sigut arribar i despullar-nos l’un a l’altre tot al llarg del corredor que mena al jacuzzi. Tranquil·la, sense pressa. Va bé, d’acord, sense pressa, però despulla’t. Ja va, ja va. Amb el bombolleig de l’aigua embolcallant-nos, quatre jocs impacients, unes morrejades desficioses, ara toco aquí, ara em toca allà, ara fotem una esquitxada que xopa el terra al voltant del jacuzzi, llepem, toquem, explorem forats amb dits i llengües, un polvo ràpid, ràpid, intens, bestial, cridant tots dos a l’hora mentre els nostres cossos s’envesteixen cada cop més ràpid, ràpid, ràpid... Encabat, un cop hem agafat aire, me la miro, espaterrada amb els ulls tancats dins l’aigua que va fent la seva, o sigui bombolles, surto del jacuzzi agafo una tovallola, li prenc les mans per fer-la sortir i la començo a eixugar: començo pels peus i vaig pujant cames, cuixes, cony, cul, ventre, esquena i pits, li faig una besada lleu als llavis, la porto cap al llit, l’hi ajec de boca terrosa i li dic que ara em ve de gust fer-li un regalet. Li enretiro amunt els cabells per tal de poder-li llepar i fer-li petonets al clatell i al darrera les orelles, que la seva carn encara és un xic humida d’abans i ho fa tot més agradable i plaent, em desplaço cap avall, ara m’assec al damunt les seves cuixes, la meva polla que torna a trempar encaixonada a la regatera del seu cul, mentre li vaig fent un massatge a tota l’esquena amb la punteta dels dits, tot just tocar, que gairebé no se senti el toc que faig. M’ajupo i segueixo amb la llengua, de dalt cap a avall, passant de llarg del seu cul de manera intencionada i li passo la llengua per les cuixes i per les sofrages i pels panxons i pels turmells i pels peus i m’hi entretinc ben entretingut fins que la faig tombar de panxa enlaire. Ara és hora dels seus pits, que els treballo a consciència ajudat pel fet que té els mugrons ben trempats, que llepo, pinço amb els dits, mossego lleument procurant no fer mal, i continuo avall, cap al melic i aquesta panxa que m’agrada i li agafo les cames i les alço enlaire per, ara sí, poder treballar bé: primer la llengua repassa les làbia, molt mullades, sucoses com m’agraden, amb gust de cony, com ha de ser, que a mi no m’agrada llepar conys que no facin gust de cony, li xuclo el clítoris, li xarrupo l’ullera que acabi de humitejar-se bé, torno cap als pits amb una mà, a penes temptejar els mugrons, mentre amb l’altre vaig complementant la feina de llengua que duc a terme al seu sexe. I llepo i xuclo i beso, que ara li baixa una altra glopada de sucs mentre comença a gemegar i li ve tremolor i aprofito que alça la pelvis una mica més encara per accelerar la meva feina mentre li poso un parell de dits a dins de la figa i un altre al cul i faig que vagin fent va-i-vé. I beso i xuclo i llepo fins que li arriba l’orgasme acompanyat d’un gemec final.

Atencíó... pregunta!

2009-02-22T17:12:00.000+01:00

Quin interès

pot tenir explicar

res que sembla que

no interessa ningú?

La recepcionista: el final

2009-02-13T22:33:00.001+01:00

Després d'una ronda de bon malta, la Sinéad pren la iniciativa de manera prou descarada: estan assegudes al sofà l'una al costat de l'altra i comença fer-li petons a les galtes i, en veure, que la recepcionista es deixa, incia també tot un seguit de llepades al coll i cap a la regatera. La recepcionista es deixa fer fins que pren la Sinéad per la barbeta i li enfony la llengua fins la gargamella i més endins. Els panteixos van omplint la sala mentre es morregen amb gust i ganes a l'hora que es van despullant l'una a l'altra. Jo, assegut al silló just al davant d'elles, vaig gaudint de l'espectacle visual mentre elles van fent: ja us podeu imaginar que, hores d'ara, la goma dels calçotets em tiba de mala manera per culpa de la progressiva inflor de la meva cigala!

I és que ara, mig nues ja, es llepen, besen i acaronen els pits, d'estils ben diferents però espectaculars els d'ambues, els mugrons se'ls van posant també ben durs i trempats... gairebé tant trempats com la meva polla, que ara ja em comença a fer mal i tot. Elles, nues ja del tot, indiferents de moment al patiment del meu entrecuix adolorit, s'ajauen capiculades i enceten uns treballs de llengua que deixarien bocabadat més d'un dels habituals a les sales de cinema X. Els seus gemecs em martiritzen d'allò més: necessito posar-me còmode i em despullo jo també, no sigui cas que petin la roba interior i els pantalons. De la manera que estan posades se'm fa difícil observar-les amb detall, tot i que veig que ja no treballen només amb les llengües i que dits i mans s'han afegit a la festa. Dubto si masturbar-me seguint el seu ritme o no però, a la fi, decideixo no tocar-me a l'espera del que pugui arribar després. El que arriba de moment, emperò, són els orgasmes d'elles dues, gairebé simultanis, que fan grinyolar el sofà amb els seus espasmes i els seus xiscles de plaer.

Resten esteses l'una al costat de l'altra, mig abraçades, esbufegant, mentre recuperen la respiració durant uns pocs minuts que a mi, amb l'espasa ben trempada, apuntant als sotre, se'm fan llargs, llarguíssims. Després, la Sinéad alça el cap, les galtes ben enrojolades, els cabells embullats mig tapant-li els ulls, se'm queda mirant, amolla un esclafit rialler i em diu: Oh, my boy, I'm really sorry!, torna a riure i afegeix: Come here, boy, we're going to compensate you for! I jo que m'hi atanso i elles que em posen de quatre grapes: la recepcionista s'escola entre les meves cames eixarrancades tot encarant-se a la meva eina, mentre la Sinéad m'ataca per la reraguarda. Es veu que avui és el dia de les feines de llengua: mentre l'una em fa una bona mamada, l'altra em llepa els ous i l'ullera del cul: espectacular! I els gemecs que amollo... més espectaculars, encara! No us enganyaré, perquè tampoc us ho creureu: tal com vaig de rescalfat, ni cinc minuts. No passen ni cinc minuts que, ensalivat pel davant i pel darrere, llepat i xuclat per davant i pel darrere, me'n vaig amb una lleterada monumental mentre el coixí on tinc el cap repenjat esmorteeix els meus esbufecs.

La recepcionista: l'inici

2009-02-10T14:45:00.000+01:00

Aquelles coses que passen, que vas un sopar i... A veure, diguem que la cosa ha començat raonablement bé, però que després s'ha esguerrat: la Sinéad és de visita amb una colla d'amics escocesos, hem anat a recollir-los a l'hotel (la Sinéad s'està a casa, esclar!), soparet de "turista" a ciutat i la cosa que acaba en un local de festes... veient unes xicotes que fan estriptís. Prou patètic quan hi penses i explicat així i, també, diu molt poc dels compatriotes de la mossa però, en fi, coses que passen, que t'hi trobes sense voler, què hi farem!

Comptat i debatut, som 7 o 8 (em sembla que hem perdut algú pel camí, però la Sinéad em diu que ja s'espavilaran, que ja són prou grandets) en una taula allargada que, cosa que ja m'esperava, al cap de poc més d'un quart d'hora és plena d'ampolles de cervesa buides. L'escàndol és considerable i les cambreres, que em veuen la cara que faig, m'envien tot de missatges gestuals per dir-me que no m'amoïni, que ja hi són avesades i que tranquil·litat i bons aliments. La cridòria que fan i el volum certament alt de la música fan impossible qualsevol intent de conversa civilitzada, de manera que em concentro (per dir-ho d'alguna manera) en l'espectacle: les ballarines van sortint una darrera l'altra, despullant-se al ritme de la música, amb habilitat i gràcia dansaire diversa: que hi ha de tot, vaja! En sortir la cinquena o sisena xicota, me la quedo mirant perquè em resulta coneguda. Sí, és evident que la conec tot i que, maquillada i repentinada, em costa déu i ajuda de situar-la: redéu, si és la recepcionista del meu dentista! Esclato a riure de tal manera que em mira tota la gent de les taules del voltant i, en explicar-li a la Sinéad, ella també amolla unes riallades un pèl pujades to... i és que diria que ja va per la quarta o cinquena cervesa.

Un parell de rondes més tard, una noia s'atansa a la taula: és la recepcionista que ens diu que ja ha acabat i que si pot seure amb nosaltres. Al cap de no res, ja entenc perquè ho ha fet: m'ha reconegut també, té espatllat el cotxe i davant la perspectiva d'haver de prendre un taxi per tornar a casa, em demana si la podem portar al poble. Ho comento amb la Sinéad i ens respon que cap problema, que s'espavilin els altres i que, si volem, ja podem marxar, que ja n'esta ben tipa i farta d'aquell espectacle lamentable. Així doncs, deixem els altres tot demanant més cervesa (em passa pel cap que acabaran malament i que els faran fora d'aquí a no gaire), i anem a cap a buscar el meu auto. Un cop hem sortit de ciutat i ja engolfem la carretera que mena al poble, la Sinéad em diu a cau d'orella que per què no la convidem a fer la darrera copa a casa. Ametent amb la meva feina de traductor, en parlo amb la recepcionista i ella, havent-s'ho rumiat uns instants, em diu que sí... sempre que la cosa no s'allargui massa ja que l'endemà a les deu ha d'obrir la consulta. Al cap de ben poc arribem, aparco just al davant de casa i hi pugem.

Com creieu que ha acabat? Quina de les següents opcions penseu que és la correcta, la que podreu llegir al pròxim post, d'aquí a dos o tres dies?

1.- La recepcionista es pren una copa per compromís però se'n va cap a casa tot seguit, sense donar peu a res més.

2.- La recepcionista i la Sinéad s'enrotllen mentre jo m'ho miro tot destapant la meva faceta de voyeur.

3.- Ens ho muntem tots tres i tant la recepcionista com jo fem tard a la feina.

Avís: ves que torno!

2009-02-09T11:24:00.003+01:00

Eiiiii, canalla... Ha passat més o menys un mes des del darrer post. Us agraeixo, a tots i a totes, els vostres comentaris, mails i alguna trucada dels pocs/poques que teniu el mòbil. En tots aquests dies han passat coses: laborals (més responsabilitats encara!), personals (una puta grip que m'ha tingut més d'una setmana avarat) i més encara... però vaja, ens anem recuperant i recol·locant. He tingut temps de pensar, també: i no, no abandono el bloc!

El que sí que faré, però, és prendre-m'ho sense angoixes: escriuré quan hi hagi alguna cosa digna de ser escrita i, si no n'és, de digna, doncs no escriuré. Sé perfectament que això va en contra de tot allò que es recomana a un/a blocaire quan comença: que si s'ha d'anar mantenint amb certa freqüència, que si no actualitzes de manera regular perds lectors... tant me fot! La decisió està presa i així serà de moment, a veure com evoluciona tot plegat.

Aquest post, doncs, tal com explico al títol és només un avís del meu retorn. Els proper dies tindreu notícia de l'Estripanits... en la línia de sempre. Ja diuen que qui avisa no és traïdor...

121 i reflexions al voltant del bloc

2009-01-05T10:19:00.002+01:00

Capicua: el post 121. Està clar que aquests darrers temps tinc el meu estimat bloc una mica deixat. Mira, les coses van com van i no sempre (gairebé mai, de fet) com voldríem nosaltres. La feina hi té molt a veure, esclar, ja us ho he explicat manta vegades, però no és només la feina. Em noto un cert cansament, o mandra més aviat, a l'hora d'haver d'actualitzar el bloc. Parlant d'això amb altres blocaires em diuen que ja és normal que, en això com en tot, passem èpoques de tota mena. I ara deu tocar època mandrosa. Vull pensar que són aquests dies tan freds i foscos amb els que hem acabat l'any però sé que m'enganyo. Perquè, a veure, quin interès pot tenir seguir explicant les meves històries? Al cap i a la fi, un clau és un clau i no sempre, quasibé mai ben mirat, el clau és tan espectacular com per a que mereixi ser explicat. M'adono que el fet que, des del començament, hagi decidit que no explicaré altra cosa que no sigui allò que realment m'hagi passat em limita,... i em limita molt! Algú m'ha aconsellat que escrigui històries fictícies (avisant que no són reals, això sí) però no m'acaba de convèncer aquesta alternativa. No ho sé, la veritat... no sé què faré. Com podeu veure, he encetat l'any 9 amb tot de reflexions al voltant del bloc. Fa dies que li dono voltes a la cosa i encara no m'he decidit. Alguns cops l'estómac em demana que ho deixi córrer, que el tanqui o, si més no, que el posi en guaret... però no acabo de tenir-ho clar del tot: m'ho he passat tan bé escrivint-hi... em sap tant greu deixar-vos abandonats i abandonades... Ja veieu que, ara per ara, estic fet un bon embolic! Voldria trobar-ne el desllorigador ben aviat, que no vull que aquesta situació de, diguem-ho així, impasse s'allargassi massa i massa. Si entre vosaltres hi ha algun(a) assessor(a) de crisis blocaires, us agraïré que em concerteu alguna sessió de teràpia de blocs...

Bon solstici d'hivern!

2008-12-24T13:15:00.000+01:00

La botiguera

2008-12-09T12:01:00.000+01:00

Cap de setmana de Fira al meu poble. Em resisteixo a anar-hi però, a la fi, pot més l'avorriment que la mandra i m'hi deixo caure el diumenge a última hora. Res de nou, tot com cada any: cada cop menys expositors agrícoles i industrials, cada cop més paradetes d'aquelles amb penjolls, anells i roba barata. Tanmateix, ja que hi sóc, m'atanso a allò que, eufemísticament, n'hi diuen el pavelló comercial. En passar distret pel davant d'un estand de coses de la llar, sento que em criden, em tombo i veig la botiguera amb qui havia tingut mesos enrere unes històries a la seva rerabotiga. No podem xerrar gaire perquè li ve feina però quedem que la recolliré a les deu, que és quan tanquen la fira comercial, per anar a fer un mos.

Surt del pavelló acompanyada: una amiga, em diu, que l'està ajudant durant els dies de l'exposició i que abans no he vist perquè havia sortit a fer un tallat. Tallat hi quedo jo, ja que em pensava qui sap què i ara ja no sé què pensar. Ens decidim pel local d'uns paquis que hi ha a tocar del recinte per fer uns xauarmes i uns durums. Només tenen begudes sense alcohol i costa una mica de trencar el gel però a la fi la conversa va esdevenint fluïda i, de mica en mica, ens anem desinhibint i comencen els riures, sobretot els de la Ció, la botiguera, i els meus quan comentem les nostres aventures a la rerabotiga: la seva amiga, que es diu Rosa, ens mira amb ulls escandalitzats de primer però, al cap de poca estona, s'afegeix també als riures. Durant la conversa he sabut que l'amiga, la Rosa, és del meu poble i que per això la Ció li ha demanat que l'anés a ajudar durant la fira i, per això també, no m'estranya quan, al cap d'una estona, atenent a que allí on som el més fort que hi ha és la cervesa "sense", ens ofereix d'acabar la vetllada a ca seva tot fent unes birres.

És quan ja hem encetat el segon pack de Moritz, quan la Ció ja riu d'aquella manera que indica que porta mig pedal, que la cosa s'embolica quan li descorda els botons de la brusa a la Rosa i li comença a magrejar els pits. La Rosa, sorpresa d'entrada, esbatana els ulls de mala manera però no triga gens a deixar-se fer i allarga la mà per abaixar la cremallera dels pantalons de la Ció. A mi la fava em fot una tibada de ca l'ample però de moment les deixo fer, tot gaudint de l'espectacle. No triguen gaire a rodolar per la catifa mig despullades fins que la Rosa queda ajaguda de panxa enlaire mentre la Ció, de quatre grapes, comença a llepar-li la figa. Les meves intencions de fer de simple espectador desapareixen quan començo a sentir els xarrups i els gemecs i decideixo de participar a l'espectacle tot amorrant-me als darreres de la Ció que, així que sent el meu alè a les seves natges, s'eixarranca tant com pot.

L'ullera li batega i té la clòtxina ben humida encara abans que jo m'hi posi. Li ensalivo bé el forat del cul abans de penetrar-li amb la punteta de la llengua i un xiscle contingut ens acompanya quan els meus dits comencen a treballar-li el botó del plaer i les fondàries de la seva cova. Tal com estem posats, m'és difícil arribar amb la boca al seu cony, de manera que decideixo seguir treballant de la mateixa manera i continuo llepant-li l'ullera mentre les mans en queden ben untades dels seus sucs que li regalimen cuixes avall. Malgrat la incomoditat m'hi esforço tant com puc fins que, pocs instants després que la Rosa tingui un orgasme, la Ció li va al darrere tot remenant les anques. Tot seguit, m'agafen i em posen repenjat al sofà però de genolls a la catifa, ben obert de cames: la Rosa s'hi esmuny per sota i pren la meva polla amb la seva boca mentre la Ció em llepa el forat del cul i em xucla els ous. Quin gust, aquesta feina a dues boques, quin gust! No s'hi han d'esforçar gaire més: un minut més? dos minuts potser? L'orgame em ve espinada avall i deixo anar una lleterada èpica.

Un cop hem reposat, la Rosa ens ofereix si volem passar per la banyera per treure'ns la suor però... aquesta ja és una altra història!

Uns riures

2008-12-05T11:23:00.004+01:00

L'últim comentari de l'anterior post diu que us tinc una mica abandonats i abandonades: és veritat! Mea culpa! No sé si per bé o per mal, de moment on treballo no notem gaire la crisi i anem més de cul que mai.

Ara tenim un cap de setmana una mica llarguet per endavant: em comprometo a que, a la tornada, penjaré un post explicant-vos alguna aventureta: paraula de l'Estripanits! Mentrestant, per celebrar aquests tres dies festius us deixo amb una mica d'humor: res, poca cosa, allò per passar l'estoneta, us convido a uns riures: les Moritz les poseu vosaltres, d'acord? Salut i alegria!

Professional

2008-11-19T13:08:00.000+01:00

Abans que no me'n digueu res de res: ja ho sé, ja ho sé, us tinc molt abandonats i abandonades!!! Què voleu? Es fa el que es pot i, com s'acostuma a dir, el primer és el primer i, la veritat, ara per ara el bloc no és pas la meva prioritat número 1. Ara tinc una estona i m'abelleix d'explicar-vos un fet que em va passar fa un parell de caps de setmana: per primer cop a la meva vida m'ho vaig fer amb una professional. A veure... m'adono que això requereix una explicació: vaig estar amb una professional però sense pagar. A veure, a veure... em sembla que calen més explicacions!

El seu nom de guerra és Helena i me la van presentar en el decurs d'una festa a la que havia estat convidat. És alta, cabells negres, d'aquell negre atzabeja, i molt morena de pell. Es dedica professionalment al sexe des de fa uns quatre anys, és escort d'una agència especialitzada i la seva hora es cotitza a un mínim de 200€!!! Aquell dia no estava treballant: el qui havia organitzat la festa és un ex-client seu amb qui ha arribat a fer amistat i per això l'havia convidada.

Com que vaig just de temps, us estalviaré detalls d'aquells que tant us agraden ja que m'estimo més anar al moll de l'os de la qüestió que us vull plantejar. Com us podeu imaginar, vam acabar al llit. Després d'una llarga sessió que acabà l'endemà al migdia i que em va deixar ben baldat (i és que ja comencem a tenir una edat...), mentre ens dutxàvem i ens vestíem m'etziba que havia disfrutat com feia mesos que no disfrutava i que si mai m'he plantejat de dedicar-m'hi professionalment, que a la seva agència també hi treballen homes, que n'hi ha alguns que guanyen fins a 2.000€ nets la setmana i que, si volia, m'ho mirava.

Dec ser ruc, perquè com que a mi sempre m'ha agradat, en la mesura del possible (és a dir, depenent també de les vostres intencions, estimades meves), sempre m'ha agradat, deia, poder triar amb qui me'n vaig al llit, doncs que li vaig dir que no, que gràcies però que no.

Què hauríeu fet vosaltres? Li hauríeu dit que sí? O, com a mínim, us ho hauríeu pensat una miqueta més?

P.D.: diuen que una cosa no treu l'altra, oi?, de manera que hem tornat a quedar per al proper cap de setmana...

Despatx de direcció

2008-10-31T13:00:00.001+01:00

Darrera nit d'estada a l'hotel, després de sopar. Al bar hi ha música en directe i aprofito per fer una copa mentre preparo documents per a la reunió de l'endemà. La majoria de gent que hi ha l'he vista ja les altres nits: viatjants per negocis o per feina com jo, se'ns veu d'una hora lluny el per què hi som a l'hotel. Els aplaudiments en acabar una peça el pianista em fan alçar els ulls de la paperassa i, asseguda a la barra tot xerrant amb el barman, hi veig una dona que no havia vist abans. Me la quedo mirant: és altíssima, gairebé tant com jo... i mira que jo en sóc d'alt! Vesteix un vestit jaqueta fosc, de tall molt clàssic, que deixa veure unes cames llargues i primes però força ben formades i insinua uns pits de bona mida. S'adona que l'estic mirant, gira el cap i em mira també: té la cara allargada però ben proporcionada amb uns ulls grans de mirada profunda. Somriu i se li il·lumina el rostre amb expressió un pèl burleta. Al cap de no res, s'aixeca del tamboret i se'n cap al menjador. Enfeinat, segueixo amb els meus papers.

Al cap d'uns deu minuts, una ombra al meu davant fa que torni a alçar els ulls: és ella que em guaita amb aquell somriure burleta. Així que l'he mirada jo, gira cua, va cap al fons del bar i surt per una porta on hi ha un rètol que hi posa Private. Uns breus instants de dubte, m'aixeco del sofà i jo que m'hi vaig al darrere. Just abans d'obrir la porta per on ha sortit, tombo el cap i veig que el barman em fita rialler: impertorbable, amb cara de pòquer, vaig cap endins. Vaig a parar a un corredor ben il·luminat, no gaire llarg, amb un parell o tres de portes de vidre d'aquest que en diuen glaçat a banda i banda i una altra porta opaca al final del passadís. La tercera a mà dreta mostra que a dins hi ha els llums encesos: el rètol hi diu Assistant Manager i jo que hi truco.

M'obre ella, em fa entrar i tanca el pany. M'arrossega de la mà fins l'altra banda del despatx i abans que m'adoni de res, m'entafora la llengua quasi fins a la campaneta: una morrejada profunda, humida, la seva llengua bellugadissa em deixa gairebé sense alè. Mentrestant, aprofita per treure's la jaqueta i els sostenidors i, acte seguit, m'abaixa els pantalons i comença a remenar-me l'eina que ja està dura com una barra de metall. Poso la mà per sota la seva faldilla i palpo el seu trau depilat, ben xop ja: no porta calces ni res que se li assembli. M'empeny enrere fins que la meva esquena toca la paret, s'ajup i me la llepa ben llepada, com si això em fes falta per encendre'm encara més! Faig que s'aixequi, m'amorro als seus mugrons, humitejant-los, i li alço la faldilla per tal de tenir un millor accés al cony, que treballo mentre ella em segueix morrejant, fins que arqueja l'esquena amb un orgasme tot aguantant-se els gemecs, suposo que per si passa algú pel corredor. Ara es posa de cara la paret, ben eixarrencada, i jo li enfonyo ben endins i empenyo un cop i un altre, i un altre, i un altre més, les mans prement-li i remenant-li els pits. De sobte, copso que estic a punt d'explotar: al cap d'un parell d'empentes més, amollo els meus sucs dins la seva cova i ella deixa anar un xiscle ofegat. Restem uns instants així, tot recuperant la respiració. Ella allarga la mà fins la taula, agafa una capsa de kleenex i me n'ofereix un parell per tal que em netegi: un cop fet això, m'apuja els pantalons, m'arregla la roba i, mig despullada com va, m'acompanya a la porta, em fa una lleu besada als llavis i em fa sortir.

De nou al bar, mentre el barman em fita encara rialler, m'adono que no ens hem nit ni una sola paraula.

Som-hi, que no ha estat res

2008-10-23T14:04:00.000+02:00

Ep, canalla, ja sóc per aquí! Una mica embolicadet encara, però ja està, sembla que el pitjor ja ha passat: de mica en mica em vaig fent amb les noves responsabilitats professionals i assentant-m'hi d'allò més. Aquesta és la bona notícia; la dolenta és que hauré de viatjar més però, vaja, ja m'aniré organitzant per no deixar-vos excessivament desatesos i desateses.

Tinc un fum de coses per explicar-vos: ho aniré fent de mica en mica, no sigui cas que gastem tota la pólvora en quatre dies i després em quedi sense material. Per tal que us aneu entretenint mentrestant, us deixo un video espectacular que m'ha passat un col·lega, a veure què us sembla. No sé què en pensareu vosaltres però jo crec que ella deu ser, tal com belluga els malucs, una gran ballarina de samba, hehehehe...

Un altre viatge de feina

2008-10-10T13:35:00.003+02:00

Novament. Un altre viatge de feina. És que no em deixen viure, aquesta gent! Però vaja, sembla que la cosa es va assentant i que d'aquí a no gaire, a finals de mes, pinta que em podré dedicar més a tots (i sobretot a totes) vosaltres. Tinc tantes coses pendents d'explicar-vos que n'hauré de fer una selecció, hehehe. No tinc ni idea de si aquests dies que seré fora tindré oportunitat de connectar-me gaire estona per mantenir el contacte amb vosaltres. Intentaré, tanmateix, anar preparant alguns escrits per anar-los penjant més endavant. En fi, com sempre que us he d'abandonar uns dies, us proposo una mica de bona música per tal que no m'enyoreu més del compte. Avui, us deixo en companyia d'una peça magistralment interpretada al piano per Bebo i Chucho Valdés, pare i fill: La Comparsa, un clàssic del magnífic compositor cubà Alberto Lecuona. Au, fins la tornada i, mentrestant, estripeu força a la meva salut, eh?

Sorpresa

2008-09-30T11:39:00.002+02:00

Divendres, quarts de dotze. Acabat d'arribar de la feina, el temps just d'haver-me fet una dutxa ràpida. Truquen la porta. Embolicat amb la tovallola, a mig eixugar-me, vaig a obrir. És l'Anna, amb uns packs de Moritz a la mà i una bossa de plàstic d'on surt un flaire de xauarma que em fa roncar l'aparell digestiu de dalt a baix. Diu que fa una estona que ha passat per davant de casa, ha vist llum i, sabent com arribo a anar de cul aquests dies, li ha semblat bona idea convidar-me a un soparet ràpid. L'agradable sorpresa de la seva visita fa que em revifi una mica del cansament de la setmana. Parem la taula a la sala d'estar, ens apalanquem al sofà i comencem a endrapar.

Un cop hem fet via amb les menges que ha dut, la convido a gelat, que deu ser l'única cosa, a banda de les cerveses, que mai no falta a casa. Em diu que sí, que el porti però que, si no em fa res, que el deixem reposar una estoneta, que acabat de treure del congelador el troba massa fred. Mentre el gelat s'escalfa (on s'és vist!), aprofito per preparar un te de préssec, que vagi fent infusió. Quan troba que el gelat ja és del seu gust, agafa una cullera grossa i comença a menjar-ne: amb tres cullerades ja se n'ha fotut mig pot! Jo també faig el què puc però no l'encalço ni somiant... I, ara sí, el te, ben calent i xarrupant-lo, com manen els cànons. Encabat em diu que si vull que sortim a prendre alguna cosa. Em fa mandra però, d'alguna manera, sento que li ho dec i assenteixo tot demanant-li, però, que no ho allarguem massa.

Em pica l'ullet en senyal d'acord i jo que m'aixeco per anar-me a vestir. Ella que m'estira de la mà, fent-me seure de nou, se m'apropa i em llepa els llavis tot dient ui, encara hi tens xocolata del gelat! I com que jo aquests dies amb poca cosa ja en tinc prou, el moviment a l'alça del barnús delata la meva trempera. Ella que riu per sota el nas, m'empeny enrere al sofà, em desfà el nus del cinturó, m'obre el barnús, em col·loca un coixí al dessota les natges i mamprèn amb la meva cigala. La llepa des de l'arrel a les puntes, la xucla tota sencera. Un cop la té ben ensalivada hi dedica un suau vaivé manual mentre s'amorra a la meva ullera i m'hi carda una llepada de les que fan època, dedicant també de tant en tant les seves atencions bucals als ous. Gairebé no tinc temps de res: amb la sequera de les darreres dues setmanes, en un tres i no res em mig sorprèn l'orgasme. Ella recull la lleterada amb la mà, se la llepa i l'assaboreix tot tornant-me a picar l'ullet mentre se l'empassa. I va i em diu au, ja et pots anar a vestir i sortim a fer la copa, que ara ja sé que quan et folli després aguantaràs la mar de bé!

Ja vinc, ja vinc

2008-09-22T19:30:00.000+02:00

Ei, que encara remeno la cua, eh? No us he oblidat però és que estan sent uns dies un pèl embolicats: el viatge de feina, quatre dies de repòs i, a començaments de la setmana passada, la bomba! Tornant del cap de setmana de l'11 de setembre, descansadet jo, va i em diuen que passo a ser un dels cinc integrants del comitè de direcció de l'empresa! Qui'ls va parir! Com si no tingués prou feina, no? Però, tal i com està el pati, a veure qui és el guapo que diu que n'hi posin un altre!

Així que, estimades i estimats, vaig de puto cul! A veure si ben, ben aviat aconsegueixo estabilitzar la cosa i em puc dedicar una miqueta a altres afers que no siguin estrictament de feina, okis? Mentrestant... m'agradaria compartir amb vosaltres una mica de la música que es fa allí on vaig anar al darrer viatge de feina. Espero que us agradi! Ens anem llegint, eh?

Us abandono...

2008-09-05T12:42:00.000+02:00

... però només uns dies, no us espantéssiu, eh? He de marxar fora per cosetes de la feina i, després, a poc que pugui, vull pillar el cap de setmana de l'11 de setembre però, ep!, sí que aniré a la manifestació, que enguany hem de ser força gent al carrer.

Doncs això, que seré més o menys fora. Miraré, si em vaga, de connectar-me ni que sigui uns minuts cada dia per llegir-vos, comentar-vos i tot això que fem. Estic ben segur, tanmateix, que la meva sòcia, la Guspira, seguirà mantenint els ànims ben calentons per aquests verals. Apa, estripeu força i penseu una micona en mi, eh?

En llevar-me

2008-09-02T12:32:00.003+02:00

La pixera em fa obrir els ulls una mica abans que no soni el despertador. La claror de l'alba entra ja pels finestrals i, sense obrir el llum, m'aixeco i vaig a buidar la bufeta. En tornar a la cambra, ara ja més relaxat, la veig: arraulida en un racó del matalàs, nua, els llargs cabells negres rinxolats escampats per damunt del coixí, la pell morena, les natges fermes, les cames llargues...

M'assec al llit mirant de no despertar-la, que encara és força d'hora, i me la miro i remiro de cap a peus, ben embadalit. M'ajec, tanco els ulls i miro de tornar a agafar el son. M'endormisco de seguida però em costa una mica clapar-me del tot, alguna cosa em ronda pel cap, no sé ben bé què és... fins que, a la fi, m'adormo del tot.

Quan sona l'alarma, obro els ulls de cop: ja sé què em rondava pel cap... qui collons és aquesta paia? Em giro cap a la seva banda... però ja no hi és, només resta l'emprenta del seu cos al matalàs.

Estriparaules

2008-08-30T11:03:00.000+02:00

La Guspira i l’Estripanits ens hem entès. Bé… ara que llegim la primera frase, potser cal aclarir que quan volem dir que ens hem entès volem dir que ens hem posat d’acord, no aquell sentit sexual que les àvies i els avis donaven a l’expressió entendre’s, oi?, allò de “el tal i la qual s’entenen”. Punyetes! Ara no sabem si ho hem aclarit o ho hem embolicat encara més... però, vaja, en tot cas que quedi diàfan que no estem embolicats. Si més no, de moment i que nosaltres sapiguem! Au, doncs, tornem-hi, a veure si ara ho expliquem més bé: el que us volem dir és que ens hem posat d’acord a obrir un nou bloc compartit per ambdós: Estriparaules. Com podeu observar, el nom és una combinació, més o menys afortunada, dels noms dels nostres blocs particulars. Hi escriurem conjuntament històries per a tots i totes vosaltres: seran sempre de ficció, ja us avisem de bell antuvi, que no us penseu que serà com, per exemple, el bloc de l’Estripanits que habitualment són històries reals si no és que ell us diu el contrari. A vegades seran relats escrits a quatre mans, a vegades seran relats escrits en part per l’una i en part per l’altre... en fi, segons ens vingui de gust, així farem. Aquest nou bloc no vol dir, en cap cas, que abandonem el de cadascú, no, no, ni parlar-ne, de cap manera, no cal que patiu (bé, si és que algú havia arribat a patir per això). Sí que cal que tingueu en compte, tanmateix, que no serà un bloc d’actualizacions diàries i que, com a pur divertiment que és, ens ho prendrem amb certa calma. Apa, doncs ja està, ja us ho hem dit. Si us va de gust, ja sabeu on podeu trobar uns altres trocets, aquests compartits, de la Guspira i l’Estripanits, amb la intenció de fer-vos xalar una miqueta i si, a més, alguna mulla calces o a algun li tiba la goma dels calçotets... tot això que tindrem tots plegats!

I un altre premi...

2008-08-29T15:13:00.003+02:00

L'estimat i mai prou valorat company Striper, segurament ressacós després d'una nit de farra, ha tingut l'amabilitat de concedir-me el premi Paracelso 2008: ei, nen, moltes gràcies, eh? Tants premis m'afalaguen, ves!

Com sempre, resulta que ara sóc jo qui he d'atorgar-lo. Com les darreres vegades que m'ha tocat fer-ho, ho faré amb tres blocs:

Paraules despullades, de la Guspira (la meva sòcia blocaire)

Skorbuto eròtic, del Skorbuto

Malerudeveure't, del Veí de Dalt

Que mireu cine porno?: resultats de l'enquesta

2008-08-26T11:35:00.002+02:00

Bé, em conforta que tothom hagi estat sincer i que ningú hagi dit que MAI mira cine porno.

Pel que fa a les altres opcions que us proposava, aquests són els resultats de les 22 respostes que hi ha hagut:

Un 54% diu que en mira o n'ha mirat ALGUNA VEGADA

Un 28% diu que en mira FORÇA SOVINT

Un 18% diu que en mira NOMÉS EN BONA COMPANYIA

Abans que m'ho pregunteu, jo sóc d'aquests darrers... Ah!, i l'anàlisi dels resultats? Vosaltres mateixos... si hi ha cap sociòleg o sociòloga que em llegeixi... endavant!

Cinc mil

2008-08-25T15:06:00.002+02:00

No tinc ni punyetera idea de si són moltes o poques i de debò que tant me fot, però m'adono ara que el bloc de l'Estripanits ja ha rebut cinc mil visites. Que guai, no? Importa, això? Gens ni mica! Eren prescindibles tots els meus posts? A ben segur que sí! S'acabaria el món si deixés d'escriure i enviés el bloc a la quinta forca? Segurament que no!

Ei, i que tan m'és, eh? Que si jo escric és perquè m'ho passo de puta mare fent-ho i, això desitjo, vosaltres gaudiu ni que sigui una miqueta en llegir-me, que tampoc no espero que tingueu orgasmes múltiples cada cop que us n'explico una de les que faig. Resumint: que m'ho passo pipa amb el bloc i això mateix espero de vosaltres.

Ah... i que moltes gràcies, eh?, que sense vosaltres això no tindria ni cap ni peus! I per celebrar-ho, reitero un regalet que ja us vaig fer fa uns mesos:

Ciutadans de la catosfera eròtica: ja sóc aquí!!!

2008-08-22T18:09:00.000+02:00

Estimades i estimats: he empalmat un cap de setmana plaent i descansat amb un imprevist viatge de feina que ha fet que us tingués molt abandonats. Estic fet caldo, o sigui que no tinc gaire ganes d'escriure... però sí que, de cara al cap de setmana, us deixo amb molt bona companyia: aquí teniu, el gran, enorme, mostruós Ray Charles i el seu Hit the road Jack!

A descansar uns dies!

2008-08-13T15:32:00.004+02:00

Tot dinant m'he decidit: estic fet pols, que encara em falta molt per marxar de vacances, així que... desapareixo fins dilluns. Si us sembla bé, collonut. I si no, doncs ja ho sabeu! Ara, això sí, us deixo deures per fer, eh?

Primerament: seguiu votant, els que encara no ho hagueu fet, l'enquesta sobre el cine porno.

Segonament: escolteu en Caetano Veloso i en Tom Jobim fent aquesta versió espectacular de la Garota de Ipanema. Brutal! Fantàstica! Gaudiu-la, bandarres!!

Cine porno

2008-08-12T12:51:00.000+02:00

Discutíem amb uns col·legues sobre això del cine porno: la cosa va començar parlant de que se li hauria de fer un monument al Conrad Son per la seva tasca de normalització lingüística en aquest àmbit i, tot seguit, va derivar cap a la utilitat real ja que alguns mantenien que, total, per la gent que mira cine porno... D'altres, en canvi, deien que no, que no, que hi ha més gent que mira porno que no pas la que ho reconeix...

I jo, que aquest dies vaig una mica espès amb tanta xafogor, vaig pensar... guaita tu, ja tenim un post i una enquesta:

Que mireu cine porno?

A la platja

2008-08-06T10:52:00.002+02:00

Surto xipollejant de l’aigua, tot regalimant, la salabror ben enganxada a la pell i gotes d’aigua de mar caient al terra des de la punta del meu membre i la veig a ella, la C., que ve cap a mi i el llostre del capvespre es recrea al darrera del seu cap, filtrant-se entre els seus cabells rossos, creant una mena d’aurèola al seu voltant. Resto quiet i bocabadat mentre continua acostant-se sense pressa, deixant petjada a la sorra de la platja i a les meves retines, que ho allarga potser perquè pugui retenir aquesta imatge molt de temps o potser, ves a saber, perquè senzillament li ve de gust fer-me patir una mica. S’atura davant meu, els ulls clavats als meus, buscant-hi el reflex del seu rostre, comença a despullar-se, que és que em portes avantatge, nano, em diu, i com que és tan a la vora no puc apartar l’aguait de la seva cara i mirar-li el cos i penso que ja hi haurà ocasió de mirar-me-la bé, de dalt a baix, que de moment amb els seus ulls i la seva boca ja en tinc prou. Em pren de la mà i m’arrossega amablement de nou cap a l’aigua i caminem l’un al costat de l’altre fins que l’aigua li arriba just al dessota dels pits que sembla que surin al compàs de les ones dolces de la posta de sol. I es tomba cap a mi i em mira i jo la miro i ja no puc més i m’hi acosto i la beso, suaument primer, desficiosament després, quan la meva llengua troba la seva i totes dues es posen d’acord a jugar el mateix joc. L’abraço i m’abraça, les nostres mans resseguint les nostres espatlles fins arribar a les natges i l’abraçada esdevé impacient i les mans es belluguen inquietes cercant altres parts dels nostres cossos i jo li trobo els pits ferms i agradables al tacte i ella em troba la polla que ja està dura, dura, trempada. I panteixant, arrapats maldestrament, refregant-nos els cossos, anem cap a les tovalloles i ens hi ajaiem i seguim buscant-nos l’un a l’altra, les nostres pells molles i salades fent-se coneixença mútua. I jo busco el seu entrecuix, que ella s’eixarranca tant com pot per facilitar-me la troballa, i el trobo humit per fora i per dins, i li faig uns copets de llengua al seu botonet que ella agraeix amb un sospir i tasto la salabror dels seus sucs tot resseguint els seus llavis i introduint la punteta de la llengua al seu forat. I baixo cap al forat del cul, que diuen que no n’hi ha dos sense tres, i ara que ja ho he apamat tot, faig feina a consciència, entretenint-me allí on cal, immune al cansament lingual, que aquestes coses cal fer-les ben fetes, que sinó ja m’explicaràs a mi perquè t’hi poses, i el seu ventre comença un seguit d’onades, espasmes talment com onades d’aquesta mar crepuscular que ens observa envejosa, fins que, al cap de molta estona es deixa anar i accepta l’orgasme. Sense deixar-me respirar, em col·loca de panxa enlaire i em cavalca, deixant les seves mamelles penjant just al davant de la meva boca que s’hi amorra, llepant, xuclant els mugrons, i les sospeso i grapejo amb les mans, mentre ella segueix movent-se amunt i avall i jo baixo la mà cap al seu clítoris i li frego i l’unto amb els seus sucs perquè em facilitin la feina, que just en aquest moment li poso un dit al forat del cul i m’excita sentir a través de la seva carn el tacte de la meva verga que es deixa follar per la C., que amb un esgarip pren un altre orgasme just quan em ve el meu i li amollo tota la lleterada ben endins. Ben arrebossats de sorra, ens aixequem i, amb un somriure lleu, mirant-nos de reüll, anem cap a l’aigua, que ara ja reflecteix la llum de la lluna, a refrescar-nos una mica.

Fer-se palles: enquesta tancada

2008-07-29T11:22:00.002+02:00

Ep, colla de masturbadors/es compulsius: com va la calor? Aquí al Baix Llobregat fau una xafogor de morir-s'hi! Efectivament, l'enquesta ja està tancada i els resultats són els següents:

A la pregunta, Que us feu palles?, les respostes han estat...

Un 85.7% us en feu sovint.

Un 14.3% us en feu a vegades.

Un 00.0% (ui, això vol dir ningú, oi?) m'ha dit I ara! Fuig, marrano!

La veritat, no m'ha sorprès que guanyés la primera opció, tenint en compte el perfil dels meus lectors i lectores... Una mica sí que m'ha sorprès que la tercera opció hagi assolit un fantàstic ZERO!

Això vol dir, segons jo ho veig, que tots els qui he participat a l'enquesta, estimats i estimades, sou gent normal i saludable: quin descans!

99: inventari

2008-07-25T09:39:00.003+02:00

simpàtiques, no tan simpàtiques, amables, esquerpes, baixetes, normaletes, unes poques tan altes com jo, de mans grans, de mans petites, de mans ossudes, de mans molssudes, morenes, rosses, castanyes, alguna pèl-roja, de cabells llisos, de cabells rinxolats, cama-llargues, cama-curtes, de peus grans, de peus petits, de peus estrets, de peus amples, rialleres, sorrudes, d'ulls grossos, d'ulls petits, amb el cabell llarg, amb mitja melena, una de pelada al zero, sornegueres, sarcàstiques, iròniques, de mirada profunda, de mirada fugissera, espantadisses, decidides, bones bevedores, abstèmies totals, amb parrús pelut, amb parrús depilat, noctàmbules, diàmbules, de pits menuts, de pits grossos, gracioses, poca-soltes, de llavis prims, de llavis molsuts, agraïdes, desagraïdes, de malucs amples, de malucs no tan amples, bones conversadores, mudes virtuals, que prefereixen els meublés, que prefereixen un lloc públic, de pits ferms, de pits caiguts, amb pessigolles, sense pessigolles, de llengua joganera, quasibé sense llengua, amb ganes de tornar-hi, "si te he visto no me acuerdo",...

A totes vosaltres (cadascuna que s'agafi els epítets que li corresponguin i que es faci el seu propi trencaclosques), aprofitant l'avinentesa del post número 99, que m'ha servit per inventariar-vos, a totes vosaltres, doncs, per tots els bons moments (i algun de no tan bo, que tot s'ha de dir), moltes gràcies. I és que, sense vosaltres, les que heu estat, les que sou i les que sereu, l'Estripanits no hauria arribat fins aquí... ni tampoc podria anar gaire més lluny!!!

A la dutxa falta gent...

2008-07-23T18:59:00.000+02:00

Amb la calor que fa, no us vindria de gust una dutxeta? Uf, a mi sí! Serà el primer que faci en arribar a casa de la feina. I vosaltres? Per cert, per si a aquestes alçades encara no teniu clar quines són les passes necessàries per prendre una dutxa correctament, aquí us deixo aquest video. Ah!, i pareu atenció en com es dutxa ella... i com es dutxa ell!

Premi TrempaMulla, un premi santboià

2008-07-19T12:40:00.000+02:00

Els amics del bloc col·lectiu Humor i sexe santboià han creat un premi específic per a blocs eròtics en català, el Gran Premi Bloc TrempaMulla i me l'han atorgat, entre d'altres, a mi. La veritat és que, venint de gent del meu poble, em fa una gràcia especial, què voleu que us digui...

Segons expliquen, aquest Gran Premi, "es concedeix a aquell bloc o blocs de contingut eròtic escrits principalment en llengua catalana, la lectura dels quals provoqui més TREMPERA o MULLENA, segons sigui el cas, és a dir segons si sou mascle o femella, amb independència de la vostra orientació sexual". L'atorguen a tres blocs i els altres premiats, a part de mi, han estat la gent de La Cuca al Cau i la Lucrècia de Borja: més ben triats no podrien haver-ho estat... per cert, Lucrècia, xata, aquest cop no te l'he donat jo, el premi, eh?, que consti! Ara em toca a mi fer les concessions del premi i, sense pensar-m'ho gaire, els meus premiats són:

El Striper, per Striptease d'Històries

La Guspira, per Paraules despullades

El Skorbuto, per Skorbuto eròtic

Que tots tres us ho teniu ben i ben merescut. Bon cap de setmana... i estripeu força!!

Killing me softly...

2008-07-17T14:01:00.002+02:00

A vegades passen coses, volgudes o no, que et toquen els nassos. Això va com va, oi? En fi, com que habitualment no s'hi pot fer res... pren-t'ho amb calma i fes-ho softly. I, una mica agafat pel pèls, ja ho sé, un regalet: Roberta Flack!

Fer-se palles: l'enquesta i el post d'un amic

2008-07-15T09:53:00.000+02:00

El divendres al vespre, entre birra i birra, discutia (en el bon sentit de debatre) amb un col·lega sobre el fer-se palles: ell mantenia que a mida que s'ha anat fent gran ja se'n fa menys, fins al punt que ara gairebé ja no es masturba, mentre que jo li deia que, si fa no fa, me'n segueixo fent sempre que em ve de gust. Bé, ja entendreu que el tema era allò que els gavatxos en diuen un "pour parler" i que no tenia altra transcendència que no fos fer-la petar. De tota manera, em va fer gràcia penjar-ne una enquesta (que trobareu a la columna de la dreta) per saber la vostra opinió.

I ara, en escriure això, m'ha vingut al cap un altre meu col·lega, l'amic Nasi, que fa cosa d'un any o així va desparèixer del mapa per uns problemes (que ara no són del cas) amb una altra blocaire. Us deia, doncs, que m'ha vingut al cap per un dels posts que havia penjat on, opino jo, fa una de les millors descripcions d'una palla que mai hagi llegit. I, amb el vostre permís (i també amb el teu, Nasi), us el reprodueixo:

Arribo a casa tardíssim: ara ja és dissabte i la cosa s’ha encabronat en plegar de la feina i el meu amic Matusalén ha fet de les seves, de manera que només arribar em regalo una dutxa ràpida, enceto una Moritz per desembussar i engego l’ordinador, que avui no he pogut mirar-me el correu. ELLA me n’ha enviat un, resposta d’un de meu anterior,

obro parèntesi pels mal pensats: a ELLA no tinc el goig ni el gust de conèixer-la ni tan sols hi he parlat mai, que ELLA i jo només ens hem trobat un parell de cops al msn i hem creuat uns quants correus, tanco parèntesi

on em diu, entre d’altres coses, “i si fas alguna cotxinadeta de la teves pensa en mi, porfi!!!!!” i com aquell qui no vol la cosa mira tu que començo a pensar en ELLA...

ELLA és dreta al meu davant amb somriure trapella i jo que m’hi atanso i l’abraço i la trobo suau i ferma a l’hora i acosto la meva cara a la seva i la beso amb dolçor, que ELLA es deixa fer, i després les nostres llengües es troben enjogassades, repassant genives i xuclant llavis, i li llepo el coll i li mossego les orelles i li acarono el clatell i la meva mà baixa esquena avall que ELLA s’esborrona. I li trec la roba

em descordo el barnús i començo a tocar-me la cigala que ja és trempada

i ara jugo amb els seu mugrons i ELLA no fa res perquè només es deixa fer i quan l’ajec amolla un sospir de plaer perquè sense voler li he fregat l’entrecuix que jo encara no hi volia arribar i la giro de bocaterrosa i li beso i li llepo i li toco l’ullera que deixo ben molla de saliva, ben a punt pels meus dits que frisen com frisa ella però no, que encara no és l’hora. I la poso ara de panxa enlaire

em toco els ous i començo ara un lent vaivé amunt i avall

i m’amorro ara a l’entrecuix i ELLA alça les cames ben amunt per fer-me la feina més fàcil i jo li ho agraeixo abraonant-m’hi, treballant el seu botó que trobo també trempat i sensible que respon immediatament als meus estímuls i li baixa una glopada immensa de sucs que recullo amb avidesa i, ummm, com m’agraden!, que m’ajuden en la meva tasca de donar-li plaers. I m’unto els dits dels seus sucs

el moviment s’accelera i sense que pugui evitar-ho tinc un espasme a la ronyonada

i els reparteixo entre la seva vagina i el seu cul mentre amb l’altra mà li frego els mugrons amb suavitat i segueixo llepant i xuclant i llepant i xuclant i llepant fins que

em ve una ejaculació enorme, brutal, udolo del gust

ELLA aixeca el pubis amb els espasmes de l’orgasme i se li escapa un udol del gust

Més premis: ara, de dos en dos!

2008-07-14T10:06:00.000+02:00

La benvolguda Robelfu, que mai no para, m'ha concedit dos premis més, el Premio a la Ternura i també el premi Blog Ácido. Ostres, tu, moltes gràcies, eh? Els premis al bloc de l'Estripanits han trigat en arribar, però ara van caient un darrere l'altre i, aquest cop, dos de cop! Voleu dir que m'ho mereixo? En fi... gràcies una altra vegada! Com que una de les condicions per rebre aquests premis és que qui els rep premiï també algú altre... aquí van les meves nominacions per a tots dos premis:

And the winners are...

La Rita per La meva illa roja

El Skorbuto per Skorbuto eròtic

La Terra per Gossades

La Lucrècia de Borja per Les dones no som (tan) complicades...

Anònim per Humor i sexe santboià

Una abraçada!

2008-07-12T15:53:00.000+02:00

L'estimada Robelfu em va deixar, a mi entre d'altres, al seu bloc aquesta abraçada que li agraeixo d'allò més.

Ara representa que lo j'hauria de passar a algú, aquesta abraçada. Sabeu què? Mireu cap a la dreta, on us tinc a tots i totes enllaçats:

És per a vosaltres que és la meva abraçada!

Hydra (i III)

2008-07-09T16:24:00.000+02:00

Em porta fins a les roques, m’hi empeny tendrament fins que les meves natges s’hi recolzen. S’atansa i em fa una besada llarga, profunda i lenta mentre m’abraça i m’acarona l’espatlla amb suavitat. Va baixant després, fent petons i llepant, coll avall, el pit, els braços, el ventre... fins que arriba a la meva eina, que ja em fa mal i tot de tant tibada com és, i l’engoleix fins a la seva arrel, posant-se-la sencera dins la boca. La llepa de la punta als ous, entretenint-s’hi, com a mi m’agrada, juga amb les meves bosses, engrapant-les amb les seves mans, no massa suau però sense arribar a fer mal, coneixent perfectament els límits. De tant en tant se li escapa una mossegadeta que jo entenc juganera, entre llepada i xuclada. La seva saliva em mulla tot l’entrecuix i regalima fins al pedruscall, barrejant-se amb l’aigua salada i ella aprofita la mullena per tal de fregar la meva polla entre les seves mames, fent-me una cubana magnífica. Estic ben a punt, però no ho vull, encara no. Li agafo les mamelles i la faig aixecar-se, la beso i faig que sigui ella qui ara recolza les natges a les roques. Jugo una estona amb els seus mugrons, donant-me i donant-li temps. Els seus regalims són espectaculars quan, a la fi, m’amorro al seu trau i li començo a fer la feina que més m’agrada: la meva llengua treballa incansable, ara el clítoris, ara les làbia, ara l’ullera, de dalt a baix i de baix a dalt, sense córrer però sense aturar-me ni un sol instant. Vaig fent a poc a poc perquè la noto molt a punt però no puc evitar que s’escorri de seguida. No la deixo descansar i segueixo feinejant amb la boca, la llengua i els dits. Li llepo, li xuclo i li follo amb els dits tots els forats, fins i tot la seva boca amb els dits de la mà que em queda lliure que ella xucla també amb una fruïció increïble. S’escorre de nou quan li poso un segon dit a la vagina i els espasmes la fant caure endavant, al meu damunt. Panteixa: la deixo que es recuperi una mica tot esperant que li baixi el ritme de la respiració. Veig que ja n’és el moment quan se’m llença al davant i clava la seva boca a la meva, introduint-hi la llengua fins gairebé arribar a la meva gargamella. La poso a quatre grapes d’esquena a mi, li magrejo els pits uns moments i tot seguit l’empenyo cap a mi estirant-los-hi, tot aprofitant l’embranzida per clavar-li la meva polla ben endins. El seu xiscle i el meu bram es mesclen i ressonen arreu. Empenyo a cops de ronyonada i ella s’hi acompassa, a l’hora que imprimeix un moviment de rotació als seus malucs que em fa embogir per moments. Retorça el coll per tal de poder-me guaitar: la seva mirada queda fixada en els meus ulls mentre que es llepa els llavis amb la llengua, incitant-me a més i més cada vegada. No vull caure al parany i refreno els meus impulsos tant com puc, ralentint el moviment de vaivé. Ara la penetro amb lentitud, recreant-m’hi cada cop que entro a la seva cova, conscient del meu afany d’escórre’m però refrenant-lo. Quasi que ja no puc més i ella està ja encandenant un xiscle darrera l’altre, no puc aguantar-me ni un moment més i, amb una empenta final, em deixo anar, tot amollant els meus sucs que es barregen amb els seus. P.D.: aquella nit vaig dormir a la seva habitació i, la nit següent, tot i que ella havia d’haver marxat ja, vingué a la meva; ens vam acomiadar al cap de dos dies a l’aeroport d’Atenes amb un petó llarg i humit, sabent que era un adéu i no un a reveure.

Hydra (II)

2008-07-08T15:41:00.004+02:00

Tot i ser força tard, sota el porxo fa una calor del dimoni i la Bianca em proposa d’anar a fer un volt. M’ha explicat que surt d’una relació complicada, que ho van deixar pels volts de setmana santa, i que ara vol estar una bona temporada sense cap relació estable. El viatge el tenien planificat les tres parelles i ella ha decidit venir igualment tant pel que fa a minimitzar les despeses de cancel·lació de reserves com perquè li convenia ser fora del seu lloc de residència uns quants dies: el seu ex viu també a Torí i, com que comparteixen amistats i espais de lleure, es veuen sovint, més sovint del que ella voldria i troba convenient. Total, que arrenquem a caminar: sense adonar-nos-en, mentre seguim fent-la petar, anem a parar a la cala on ens hem trobat a la tarda, ara banyada per la llum de lluna. Ens asseiem en una roca on trenquen les onades, els peus descalços i en remull dins l’aigua. Treu de la bossa una cigarreta del riure, l’encén, fa un parell de pipades i me l’ofereix. Jo també en faig un parell de xuclades, la hi retorno i així anar fent fins que només en resta la punta que ella, ben polida, apaga contra la roca humida i es guarda a la bossa per tal de no llençar-la allí mateix. Ara hi ha uns tensos instants de silenci entre nosaltres, com si ambdós haguéssim de rumiar quin rumb ha de prendre tot això, silenci que trenca ella amb una rialla. Es treu la roba d’una revolada i se’n va cap a l’aigua. Jo me la miro mentre hi xipolleja, xopa de dalt a baix. L’acqua è fresca, vieni con me!, em crida i jo, faltaria més, em despullo i me n’hi vaig. Un cop has entrat a l’aigua, els còdols molesten menys i és fàcil de moure-t’hi sense que et facin mal als peus. Ella em ve a rebre i, rient encara, se’m llença al coll, em fa caure i m’enfonsa a l’aigua amb el seu pes. Una onada ens passa pel damunt i ens fa rodolar però ella no es desenganxa del meu coll i el frec a frec dels nostres cossos provoca la resposta de la meva eina que comença a crèixer: ella se n’adona i, rient encara més, es deixa anar de l’abraçada i s’endinsa una mica més, just fins on les onades fan surar els seus pits amb moviments suggerents. Em mira fixament als ulls, donant entenedor que m’hi espera. M’hi atanso, tot brandant la meva espasa, tan a poc a poc com en sóc capaç, gaudint del moment i de la visió que m’ofereix: la seva pell lluent a la llum de la lluna, els seus mugrons endurits per la frescor de l’aigua, els seus cabells embullats, el seu somriure encisador i un punt burleta... Hi arribo i m’abraça: els seus llavis salats busquen els meus, les nostres llengües enjogassades enceten un ball freturós, les nostres mans exploren els nostres cossos. La giro d’esquena a mi, la cigala apretada a la seva ronyonada, la meva mà esquerra magreja les seves mamelles i faig baixar l’altra mà cap al seu cony: ella obre un xic les cames i jo començo a fregar-li el botó del plaer. Ho faig lentament a l’inici, tocant-lo a penes, accelerant-ne el ritme de manera paulatina mentre faig per tal que un altre dit la folli tot aprofitant el mateix moviment. Va calenta, molt calenta, perquè no triga ni dos minuts a deixar-se anar tot amollant una sèrie d’esgarips que ressonen per tota la cala. Es relaxa després, es gira cap a mi, em besa els llavis de nou, em prèn de la polla i m’estira cap a la platja.

Hydra (I)

2008-07-06T18:15:00.001+02:00

Abans que no em digueu res, ja sé que us he tingut uns dies abandonat. La veritat és que anava tan estressat per la puta feina dels ous que vaig decidir agafar-me uns dies de vacances. Vacances de tot, fins i tot del bloc, i he estat fora. I fora, vol dir fora, fora del país: he aprofitat una oferta d’aquelles de vols de darrera hora i he passat uns dies a l’altra punta de la Mediterrània, a Grècia. Avió fins a Atenes, directe al port del Pireu, vaixell fins a Hydra, que és una illa que pràcticament no té res de res i que vaig triar precisament per això i allotjament en una mena de pensió barata per turistes. En aquesta illa, no gaire lluny del Pireu, hi acostuma a haver-hi bastant de turisme durant les hores centrals del dia, però cap allà a les set de vespre, quan parteix el darrer vaixell turístic, hi queden només els quatre sonats que, com jo, trien Hydra per fer-hi estada. És aleshores que comencen les hores millors del dia: en aquesta època de l’any encara falta estona per a que es faci fosc i es pot dir que tens l’illa sencera per a tu... a banda dels illencs, esclar! El segon dia, després de veure com marxaven els últims vaixells, assegut en una taula d’un cafè del port, tot prenent un ouzo i unes olivetes negres, ja amb el sol baix, vaig decidir anar a fer un tomb. Camina que caminaràs, vaig anar a parar en una petita cala pedregosa. En el racó de la cala on encara hi toquen de ple els raigs del sol, hi ha gent fent gatzara. Em veuen i em criden, en anglès, que m’hi acosti. I jo que me n’hi vaig. En arribar-hi, m’adono que entre ells parlen en italià i els faig saber que jo me’n surto prou bé amb aquesta llengua, de manera que deixem l’anglès de banda. Són de la regió del Piemont (dos raggazi i tres ragazze) i m’expliquen que acaben d’arribar aquell mateix dia, que s’hi estaran un parell de nits i s’allotgen a la mateixa pensió que jo, cosa que tampoc m’estranya gaire ja que, en realitat, no hi ha tampoc gaires més opcions. Carreguen una nevera amb cerveses, m’hi conviden i fem petar la xerrada fins que el sol ha baixat massa i, xino-xano, retornem tots plegats cap al poble. S’imposa, naturalment, l’opció de sopar plegats (a la pensió només hi som nosaltres): una dutxa i al cap de tres quarts, ja a hora foscant, cap a taula. La mestressa ens ofereix amanida i calamars que acceptem tots amb entusiasme tot demanant-li un parell d’ampolles de retsina ben fresqueta. Encabat treu una síndria que havia tingut a refrescar a la manera de les àvies: l’ha treta del safareig, que vés a saber quantes hores feia que la hi tenia, la talla i ens la deixa tot per nosaltres. Després, cafè, una cafè negre, negre, negre i l’inevitable ampolla d’ouzo. Entre el vi del sopar i l’anissat del cafè, la conversa va agafant ritme i ens expliquem les nostres vides fins que, ja ben a prop de mitjanit, les dues parelles fan cap a les habitacions mentre la mestressa de la fonda despara taula. Quedem sols la Bianca i jo, asseguts al porxo, amb poca llum i parlant fluixet amb el ric-ric dels grills de fons. La mestressa ens ha deixat l’ampolla a la taula i anem amidant-ne gotets mentre la fem petar una bona estona encara.

Festival de sexe a Barcelona

2008-06-18T09:40:00.002+02:00

El patriota Conrad Son [wiki] en prepara una altra de les seves. Demà comença el Festival Barcelonaeròtica.cat que, com el seu nom indica, tindrà lloc a Barcelona.

Aquest festival proposa ampliar el sexe a disciplines diferents com ara el còmic i no limitar-se només al sexe, sinó també a l'erotisme. De totes maneres, malgrat les bones intencions, els plats forts seguiran sent les actuacions en directe dalt de l'escenari. Hi ha programades més de 50 accions i actuacions diàries. Important, com sempre que hi ha en Conrad pel mig, que s'intenta que la majoria de la programació sigui en la nostra llengua, el català.

Si voleu veure el video de presentació del festival, penjat a VilaWeb TV, només heu de clicar aquí. I el video promocional, ja us el penjo jo... a disfrutar, mainada!

Ostres, un altre premi!

2008-06-16T09:32:00.002+02:00

L'amiga Joana m'ha concedit un altre premi: el Premi Pedraforca als blocs escrits en català. Tanta generositat m'aclapara! I, des d'aquest modest lloc, no puc fer altra cosa que agrair-ho d'allò més.

Ara em toca a mi fer les corresponents concessions. He pensat, aquest cop, de fer-ho monotemàtic, i concedir-los tots a blocs que tracten de sexe i erotisme en català, des de visions i apropaments ben diferents.

Així doncs, l'Estripanits concedeix el Premi Pedraforca a:

La Cuca al Cau

Striptease d'Històries

Humor i Sexe Santboià

Lucrècia de Borja

Ai, la feina...

2008-06-09T18:57:00.000+02:00

Aquesta setmana serà complicada, molt complicada, a la feina. No sé pas si tindré gaire temps de postejar, de manera que m'agafo unes "vacances de bloc" obligades per causes laborals.

Procuraré contestar comentaris i tot això, però com que no us ho puc assegurar i per si de cas...

Ens veiem (i llegim!) la setmana entrant, okis?

1r. aniversari del bloc de l'Estripanits

2008-06-09T00:08:00.004+02:00

Senyores i Senyors! Ladies and Gentlemen! Mesdames et Messieurs! Meine Damen und Herren! Avui, dia 9 de juny, el bloc de l'Estripanits fa un any!

Dotze mesos, 366 dies, un munt de posts... per arribar fins aquí! El mèrit, però no és només de l'Estripanits, no, no, no... Res del que hagi escrit no tindria cap sentit si vosaltres no m'haguéssiu llegit, comentat, fins i tot follat... M'ho he passat pipa i espero que també tots i totes vosaltres.

De content que estic, us felicito i em felicito a mi mateix amb aquest clàssic:

I aprofito també per fer-vos avinents els meus desigs per als propers dotze mesos:

Thalassa

2008-06-04T15:52:00.000+02:00

[Arribo amb temps, estic una estona davant la porta del meublé però finalment decideixo asseurem en un banc de la plaça, des d’allí puc veure el carrer. Li envio un missatge per dir-li on soc i com vaig vestida. Per cert, no vaig gens discreta, tota vermella!] Hem quedat al carrer. Vaig d’hora però abans d’arribar-hi ja m’entra un missatge al mòbil on diu que ja m’hi espera i que, per si hi ha cap dubte, és la que va de vermell: evidentment, la veig de lluny, m’hi acosto, ens saludem, un petó i cap dins. La mica d’estona que ens fan esperar ens permet de fer petar la xerradeta i trencar una mica el gel cara a cara. [Arriba caminant pausadament, s’acosta somrient, li somric. Petó, i entrem. Ens fan esperar en un reservat abans d’acompanyar-nos a una habitació i, certament, això fa que trenquem el gel.]

En arribar a l’habitació, demanem beguda i, mentre esperem, comencem a explorar-nos les boques amb les llengües i a magrejar-nos de dalt a baix. També anem deixant al damunt de la tauleta allò que haurem de menester: el condons, per descomptat, l’oli de massatge... Cinc minuts després, truquen i obrim per tal que ens deixin la comanda que havíem fet. Ara sí, segurs que ja no ens destorbaran, les peces de roba van caient d’una en una, sense presses, mentre anem descobrint els nostres cossos amb llengua, boca i mans: ens donem tot el temps que cal, que tenim hores per davant. [Malgrat el morbo que em dona la situació, estic nerviosa. Però de seguida em vaig tranquil·litzant, el llarg petó, el magrejar-nos, ajuda. M’encanta que em magregin! Li descordo la camisa, ell em va pujant el vestit tot magrejant-me el cul. Crec que ja estic xopa... Poc a poc acabem despullats, dempeus, l‘un al davant de l’altre sense deixar-nos de besar-nos i magrejar-nos.]

[M’acosto al llit, m’hi estiro i em tapo el ulls. Espero. Quan tens els ulls tapats, els altres sentits s’aguditzen per tal de suplir el sentit que manca. Les olors, sorolls, i especialment el tacte.] Quan ens sembla arribat el moment, s’ajaça al llit i es posa l’antifaç com jo li havia proposat. Enceto el joc de tocar-la, ara amb les mans, ara amb la boca o la llengua, sense que pugui intuir on la tocaré la propera vegada, sense passar de moment pels pits o l’entrecuix que reservo per a més endavant. [Comença a besar-me i acariciar-me, de mica en mica, i amb espais que fan que no pugui saber on em tocarà o besarà a continuació. Els seus besos són dolços, les seves carícies suaus. Sap els llocs, aquells tant especials que fan que, ben aviat, comenci a gemegar de plaer. M’he depilat el sexe completament, això fa que noti especialment les carícies allí, i especialment la llengua quan comença a acostar-s’hi.]

[Ja estic completament mullada i és ara, quan estic xopa i gemego fort, que comença a llepar-me el trau.] Els seus panteixos van omplint l’habitació de mica en mica, sobretot en llepar-li i xuclar-li els mugrons i, quan trobo que ja n’és l’hora, acosto la meva boca al seu trau. M’he fet el propòsit que, el primer de tots, sigui només a base de llengua, així que m’hi poso bé i començo a llepar-li l’escletxa i el botó del plaer, entretenint-m’hi tant de temps com calgui. La seva mullena em facilita la feina força i al cap de pocs minuts ja sento com li vénen els primers espasmes: els seus gemecs i xiscles van pujant de to. [La seva llengua treballa i em fa gemegar cada cop més fins a esclatar de plaer. He de dir que no és precisament el que més m’agrada, que me’l llepin, però l’esclat de plaer ha estat intens. Quina llengua!] Un cop ha acabat, no m’aturo: segueixo la feina de llengua però ara hi afegeixo els dits: primer un parell dins la clòtxina, després un altre més penetrant-li el forat del cul. Les convulsions, gemecs i xiscles es van succeint sense solució de continuïtat i no aturo la meva tasca fins al cap de molta, molta estona: tinc la barbeta regalimant els seus sucs que, també, han deixat els llençols ben xops. [Ufff… Continua, no para, i ara amb els dits, el que més m’agrada… I jo continuo gemegant i esclatant de plaer… Un darrera l’altre… Us havia dit que sóc multiorgàsmica? Ara ja ho sabeu!]

[ Li vull agrair el plaer que m’acaba de donar, m’atanso, el beso i llepo, prenc la seva verga i començo a llepar-la i xuclar-la… Com m’agrada fer-ho!… I a ella també li agrada que li faci. Mmmmm, m’agrada que gemegin quan estic amb les seves cigales i els gemecs de l’Estripanits ara ocupen el lloc dels meus.] Uns minuts de repòs i, un cop tret l’antifaç, s’atansa cap a mi i em comença a llepar i besar el cos, esmerçant-hi estona, fins arribar a la meva eina que ja està ben tibada i presta. L’ensaliva ben ensalivada d’arrel a cap i se la posa dins la boca. Alterna el vaivé amunt i avall amb jocs i tocs de llengua mentre m’engrapa les bosses tot fent la cassoleta: ara són els meus panteixos i gemecs que omplen la cambra. [M’excita tant llepar i xuclar una verga que quan entra dins meu de cop no puc deixar de xisclar de plaer. Tinc ganes de la seva verga i ell del meu trau, quin joc! M’excito cada cop més fins que esclato, i ell amb mi… Les habitacions estan insonoritzades?] Em retinc tant com puc, permetent que ella ho allargui fins que em venen ganes de follar-la: la primera empenta li fa venir un xiscle al que en segueixen d’altres. Aprofitant un moment que la meva cigala s’escapa del forat, m’hi amorro amb llengua i mans i li faig una altra bona feina. Després es gira i me la torna a xuclar i, tot seguit, torno a penetrar-la. Aquest joc d’alternances (ara follar, ara llepar jo, ara llepar ella, ara follar...) s’allarga una estona inimaginable fins que, a la fi, quan ja no puc més, descarrego la meva llet al temps que a ella li ve un nou orgasme, tot fent ambdós un nou concert de gemecs i xiscles.

[Descansem una mica, però tinc fred als peus, com sempre. L’aire està alt i ens aixequem a tancar-lo. Així, dempeus novament un davant l’altre, m’hi abraço i arrambo tot besant-lo. L’excitació, l’escalfor d’un cos, excita encara més… I ell hi ajuda acariciant-me de nou fins que el frec dels cossos i dels seus dits em fan esclatar de nou… Quants en van? No ho sé, he perdut el compte.] Ens deixem anar enrere damunt el llit per descansar una mica. Al cap de no res, em diu que té fred als teus i es tapa amb el llençol, a la qual cosa li responc que potser millor que apaguem l’aire condicionat, que a mi no em fa res. Assenteix, de manera que em llevo i m’atanso als interruptors. No trobo el d’apagar l’aire i ella s’aixeca al seu torn i s’hi acosta també. Havent aconseguit finalment d’apagar-lo, tots dos a peu dret al costat de la porta, se’m penja del coll i em fa una besada llarga i profunda. Jo aprofito la situació, allargo la mà cap el seu entrecuix i li frego el tall, parant la deguda atenció al seu clítoris: ella se m’arramba encara més a l’hora que entreobre una mica les cames per ajudar-me en la feina. Continuo palpant i fregant suaument i no paro fins que s’escorre de nou.

[Mmmm… M’agrada que em toquin, que em magregin, i l’Estripanits m’havia promès un massatge… Jo he dut oli. Ufffff… Quines mans més suaus, calentes… Com m’agrada que em toquin! Estic relaxada, però quan passa el massatge al davant, la relaxació torna a pujar d’intensitat i m’excito cada cop més. Torna a menjar-se el meu cony, i jo torno a gemegar i a esclatar de plaer.] Es deixa caure al llit i em demana el massatge que li havia promès: es posa de bocaterrosa mentre jo prenc l’oli i me n’unto bé les mans. M’hi estic una estona llarga fins que està prou relaxada, aleshores li dic que es tombi de panxa enlaire i segueixo amb el massatge per davant. Ara la frega prèn un altre sentit, sobretot quan en dedico amb insistència a les seves mamelles i, a mida que la frega es va acostant a l’entrecuix, s’esborrona repetidament. En veure que torna a estar ben a punt, em torno a amorrar al seu cony per completar l’efecte de les meves mans als seus pits: aquest cop no triga pas gaire i, ben aviat, un altre orgasme ens commou a tots dos.

[Estic ben excitada i en vull més. M’assec a la punta del llit, ell es davant dempeus. Li prenc la cigala i me la poso a la boca. M’agrada sentir-la créixer dins la boca, mentre la treballo amb la llengua, sentir com tremola i aguanta l’esclat de plaer per allargar-lo, sentir els seus gemecs de plaer quan vaig treballant-la i llepant-la, ara així, ara aixà. Hi estic una bona estona, canviant per ajudar a que no esclati abans de que vulgui fer-ho. Jo estic completament mullada, noto com els meus sucs mullen els llençols. ] Ara asseguda, m’estira de la polla cap a ella, i se la torna a posar a la boca, treballant amb insistència. Gràcies a la meva escorreguda d’abans, ara puc aguantar encara més i la mamada, ja feta amb lentitud enervant i excitant, s’allarga més i més i més... Fins que arriba el moment oportú: m’agenollo al seu davant, li acosto el cul a la vora del llit, li obro les cames i la follo de nou. Ella asseguda i jo de genolls, quedem a bona mida l’un de l’altra i la penetració és perfecta i profunda. La meva ronyonada empeny un cop i un altre, ara ella no xiscla, sinó que crida, i la meva eina cada cop està més dura i sensible. En venir-me de nou, m’alço del terra, ella pren la meva eina que queda a l’alçada justa i m’escorro dins la seva boca bramant de gust. [Ha entrat tant bé! Jo estic tant excitada i mullada… Em penetra un cop i un altre i jo no puc més que cridar i escórre’m. La vull, vull sentir l’esclat del seu plaer a la meva boca, la sento completament excitada i crida de plaer en escórre’s en ella.]

Quan fa una estoneta que estem ajaçats de nou l’un al costat de l’altra, mirem el rellotge: redéu!, fa molt més de tres hores que hi som posats! Després d’una dutxa ràpida, ens vestim: això ja s’ha acabat... per avui, si més no, que mai se sap! [Com passa el temps quan estàs bé! Jo tinc un sopar i ell un altre, hem d’acabar. Quedem que ell farà el relat i jo l’ompliré amb els meus comentaris. Ens acomiadem amb un petó dolç. Ens tornarem a trobar un altre dia? Com diu, mai se sap!]

Paciència, si us plau!

2008-06-03T14:20:00.000+02:00

Benvolgudes i benvolguts:

Sí, la trobada amb la Thalassa va tenir lloc el passat divendres tal i com estava previst. Estem en procés de redactar el relat de com va anar tot plegat però és una mica complicat ja que vam decidir d'escriure'l a quatre mans i això porta una mica més de feina...

Si la previsió s'acompleix, penso que d'aquí a un parell de die, ja ho haurem revisat del tot i ja el prodré penjar per tal que en gaudiu tant o més del que vàrem gaudir nosaltres. Així que...

Paciència, si us plau!

Japonesos!

2008-05-29T18:18:00.000+02:00

Ja és ben bé que al Japó estan ben malalts del cap! Fan unes coses que n'hi ha ben bé per llogar-hi cadires...

A vosaltres us sembla que a casa nostra caldria una acadèmia com aquesta? A mi no m'ho sembla pas, però què m'opineu vosaltres?

Carai, un premi!

2008-05-26T12:30:00.004+02:00

Veig amb sorpresa que la Robelfu m'ha concedit un premi:

Com que és el primer que em concedeixen, d'aquí la meva sorpresa. Per tant, li agraeixo de tot cor ja que en això, com en tot, el primer cop sempre es recorda de manera especial. I ara representa que em toca a mi concedir el premi, quin compromís! N'hi ha alguns a qui el concediria però la mateixa Robelfu ja els l'ha concedit i no vull repetir-me. De manera que... aquí van els meus 5 premis:

A la Joana

A la Rita

A la Lucrècia de Borja

A la Terra

A la Martha

Oferta especial: el resultat

2008-05-24T12:42:00.000+02:00

Ha arribat el moment, doncs, i cal que us faci avinent la resolució de la oferta especial que feia al post anterior. El resum és el següent:

Contactes al correu-e: 11
Manifestant només curiositat: 4
Donant les gràcies per l'oferta però desestimant-la: 3
Manifestant un interès real: 4
Descartades: 3

Sobre les descartades, informar-vos de les següents consideracions:

Interessada AAA: 19 anys i, segons diu, sense experiència prèvia.
Interessada BBB: 41 anys i volia una relació estable.
Interessada CCC: 36 anys i viu a la comarca de La Plana Alta.

Sobre la seleccionada, que reclama anonimat i que m'ha demanat que la citi amb el pseudònim de Thalassa, us dic de moment que té bloc però que, atès que el té i hi escriu amb el seu nom real, no està disposada a publicar-hi els detalls de la nostra trobada, tot i que sí que està d'acord a participar en la redacció del post que es publicarà en aquest bloc (fent-ne el relat a quatre mans, de manera semblant a com ho havíem fet a la pianista que no té bloc).

No us negaré que, certament, aquest fet m'ha fet dubtar en algun moment de la conveniència de triar-la o no però, la veritat, els inconvenients que presentaven les altres tres interessades m'han semblat de més gruix i de més difícil solució. Només espero, i per això apel·lo a la vostra magnanimitat, que aquest fet no posi en dubte la versemblança de tot plegat.

Ah, la trobada ha estat fixada, tret de causes de força major, per al proper divendres dia 30 de maig. De ser així, i si tot va bé, el post relacionat el podríeu llegir durant la primera setmana del mes de juny.

En dies de feina fastigosos com avui...

2008-05-23T16:25:00.005+02:00

... em ve al cap aquest

Pensament del dia

Enfoca qualsevol situació problemàtica

com ho faria un

Ensuma el problema, i si no te'l pots

menjar o follar...

PIXAT-T'HI I MARXA AMB DIGNITAT!

Oferta especial

2008-05-18T13:33:00.002+02:00

La Lucrècia de Borja va publicar fa uns dies aquest post amb el titol Les dones fingim orgasmes? que ha dut una mica de cua ja que en un dels comentaris, de l'Aina per ser més precisos, es posa en dubte una afirmació que havia fet jo. Exactament, el meu comentari deia: "Deu haver-hi de tot, hehehe, però jo, entre llengua, mans i pardal, en garanteixo un mínim de 3 o 4 per sessió... ", a la qual cosa, l'Aina respon "m´ha fet molta gracia el comentari de l´estripanits jjaajajaj no s´ho creu ni ell jajaajaj. que em vingui a veure jajaajaj".

Els qui em coneixeu de fa temps, alguns i algunes en persona i tot, sabeu que l'Estripanits mai no menteix, i que, com a molt, calla una veritat abans de dir una mentida i també que, si bé està com una cabra boja, és una cabra boja sincera. Per això m'ha dolgut el comentari de l'Aina posant en dubte les meves afirmacions, tot i que no li ho tinc massa en compte perquè no em coneix. Ara bé... això no pot quedar així, de cap de les maneres i, després de donar-hi moltes voltes, m'he decidit a llençar aquesta

OFERTA ESPECIAL

L'Estripanits ofereix sessió de sexe amb un mínim d'orgasmes garantit a una, i només una, blocaire que hi estigui interessada i que accepti les següents

CONDICIONS DE L'OFERTA

Les interessades heu d'escriure al correu-e de l'Estripanits (el trobareu al perfil), indicant edat (si us plau, menors de 25 anys abstingueu-vos-en si no teniu experiència prèvia) i lloc de residència (si estem massa lluny, pot ser difícil quedar): tots els missatges seran contestats.
L'Estripanits triarà algú, si cal després d'un intercanvi de mails i/o converses i/o xats, per estar ben segurs ambdós que volem tirar endavant amb l'experiència i, en tot cas, fixar-ne les condicions, i li ho comunicarà.
L'Estripanits NO farà públic amb qui quedarà per a la sessió fins que aquesta no s'hagi produït ja que una de les condicions és que, després, en farem el relat al(s) bloc(s): podem estudiar com fer-ho si la interessada vol mantenir l'anonimat tot i que penso que la cosa pedria tota la gràcia. SÍ que es farà públic, un cop concertades les agendes, el dia de la trobada (no el lloc, faltaria més) i quin dia es publicarà el(s) relat(s).
DESPESES: com a bons catalans, les despeses que hi pugui haver (suposem, per exemple, que hem de quedar en algun hotel...) es repartiran al 50%.
En principi, estan excloses aquelles blocaires que JA han fet sexe amb l'Estripanits, com ara la pianista (vegeu-ne post si us cal fer memòria): no seria just per a la resta, em sembla.
Aquesta oferta és vàlida fins el dia 23 de maig i, per tant, cap correu sobre aquesta oferta que arribi després d'aquesta data serà respost.
L'Estripanits es reserva el dret de deixar l'oferta "deserta"; en aquest cas, el perquè serà clarament explicat en un post.

Au, doncs, vosaltres mateixes!

78

2008-05-16T10:53:00.004+02:00

Sí, benvolguts i benvolgudes, aquest és el post número 78! I, mireu, em ve de gust de celebrar-ho. Com que anem de cara al cap de setmana i, a més, serà la festa major del meu poble, us tindré uns dies abandonats. Així que he pensat compartir una mica de música amb vosaltres. Ja sabeu que m'agrada deixar-vos peces especials o poc conegudes, de manera que, després de donar-hi alguna volta, m'he decidit per proposar-vos un tema de la fantàstica Penguin Cafe Orchestra, aquesta Music For a Found Harmonium

Un rotllo "interruptus"

2008-05-14T08:48:00.004+02:00

Ara us explicaré una cosa que em va passar durant el darrer viatge de feina. Resulta que, després de sopar amb la gent de l'empresa de la ciutat on m'havia desplaçat, vam decidir acabar la vetllada al piano bar de l'hotel on m'estava. A aquelles hores ja no hi havia gaire gent, però sí que hi havia tres o quatre taules ocupades. Ens vam asseure, vam demanar les copes i vam encetar aquella mena de conversa insulsa i insubstancial que va marcant ja els límits de la nit, allò que et fa pensar aquesta copa i cap al llit falta gent. Just en una taula que era al meu davant, hi havia una parell de dones, una de les quals es feia mirar d'allò més. Cabell llis ni curt ni llarg, rostre ovalat, ulls foscos, llavis molsuts, mans delicades, pits de bona mida sense arribar a ser massa grossos, unes cames que, asseguda i tot se li endevinaven llargues i ben fetes... Vam començar el ritual inevitable del joc de mirades, mig de cua d'ull en un primer moment, més directes després, en fi, què us he d'explicar que no sapigueu? Vaig començar a pensar que potser no aniria a dormir tant aviat com m'havia fet a la idea. En un moment donat, el cambrer va portar a la seva taula més begudes i canapès que devien haver demanat abans de la nostra aparició. I aleshores... aleshores s'espatllà tot, es trencà l'encant: la paia es fot un canapè a la boca i es fot a mastegar-lo amb la boca oberta, tan oberta que gairebé se li veia la gargamella! Quin fàstic, redéu! Ni me la vaig tornar a mirar! No us ha passat mai això a vosaltres? Vull dir que, per un petit (o potser no tan petit) detall, se n'hagi anat en orris alguna vetllada que prometia?

Post d'urgència

2008-05-05T10:02:00.001+02:00

Acabo de saber que seré fora tota la setmana per qüestions de feina... ens veiem dilluns o dimarts de la setmana entrant, ok?

Mentrestant, aprofiteu i estripeu força, eh?

Un aniversari

2008-04-29T19:03:00.000+02:00

Tot just demà fa un any. L'any passat, tal dia com demà era dilluns i pont. Com que no tenia previst anar enlloc, em vaig oferir voluntari per quedar-me de guàrdia i que la resta de gent de l'oficina fes festa... i la cosa va anar rodada. Ens havíem conegut amb la M. a través dels blocs, de seguida ens vam agregar al MSN i, un parell de converses virtuals després, ja disfrutàvem d'unes sessions de sexe cibernètic d'allò més plaents. La passa següent va venir sola també i el sexe telefònic fou brutal: la M. és multiorgàsmica i, si em descuido, m'he d'hipotecar per a pagar la factura del mòbil!

Inevitablement, va arribar el moment que ens vàrem plantejar de quedar i veure'ns les cares... i el que més convingués, esclar! Ella tenia problemes per quedar els caps de setmana i també a segons quines hores de la resta de dies, de manera que, quan en parlàvem, em va venir al cap calla, tu, que el dilluns estàs sol a l'oficina... i li ho vaig proposar. Ella no va dubtar gaire i la resposta fins em sorprengué: porto una manta? Així que, aquell dilluns demà fa un any, cap a quarts de dotze se'm presenta a l'oficina... amb la manta, per descomptat!

Després d'uns prolegòmens més aviat curts, jo que aparto quatre cadires que feien nosa, ella que estén la manta i vam anar per feina. I quina feina, gent, quina feina! Van ser cinc horetes de plaers (només interrompudes per tal de fer un entrepà ràpid per recuperar forces) de tocar-nos, petonejar-nos, d'acaronar-nos, de llepar-nos, de xuclar-nos, de follar-nos del dret i de l'inrevés, de resseguir les nostres pells de dalt a baix, de conèixer els nostres cossos, unes hores intenses de debò.

Hem parlat i ens hem escrit després, però no ens hem tornat a veure: aquest era el tracte i tots dos l'hem respectat. Però, sabeu?, a vegades quan t'emboliques amb algú no només descobreixes un cos, a vegades també descobreixes una gran persona i te'n fas amic o amiga. I aquest fou el cas i, per això, m'ha agradat de recordar-ho i compartir-ho amb vosaltres.

Musiqueta pel cap de setmana

2008-04-24T17:01:00.003+02:00

Uep, canalla, que ja som a cap de setmana i encarant, la setmana entrant, un pont magnífic. Als que tenim segons quina mena de feines, això, vull dir els ponts, ens suposa un plus de feineta abans i després o sigui que... ara us tindré alguns dies abandonats sense postejar, tot i que miraré d'anar entrant als vostres blocs i comentant-vos ni que sugui una mica.

Per al cap de setmana, us deixo amb aquest Dancing With The Lion del magnífic Andreas Vollenweider, una barreja de new age amb certes connotacions de jazz. Espero que us agradi i que ho gaudiu d'allò més.

Bon cap de setmana i... estripeu força, eh?

Drac

2008-04-24T10:24:00.005+02:00

Poder!

Les escates daurades lluents amb el llostre vespral quan encetes el vol mar enllà, la llarga cua que timoneja dirigint el teu rumb vers totes les direccions de la rosa dels vents, les urpes poderoses i paoroses a l'hora ben armades per a defensa i atac, els ullals que perfilen la boca d'on el foc de la teva gola sortirà per a major glòria de la teva antiga raça...

Sí, poder! Tot això mostra el teu poder! Però..

Què són aquests ulls tristos que trenquen la teva màgia? Aquests ulls tristos que m'absorbeixen l'esperit i fan que oblidi les teves escates daurades, la teva cua llarga, les teves urpes poderoses, els teus ullals de foc... que m'oblidi de tot això, que copsi que fins i tot la bèstia més poderosa pot patir per la tristor.

Drac, explica'm... què són aquests ulls tristos?

És una nova proposta dels Relats Conjunts

Sant Jordi

2008-04-22T17:01:00.005+02:00

Avui, un regalet de l'Estripanits pel dia de

Per a elles...

I per a ells també!

Arriba el bon temps

2008-04-22T15:53:00.003+02:00

M'agrada quan arriba aquesta època, a mitjans primavera: és aquell moment de l'any tan curiós en què vas pel carrer i hi veus de tot, uns que encara van abrigats, d'altres que ja han començat a treure's roba i d'altres, encara, que ja vesteixen gairebé de ple estiu. Ahir vaig haver de tornar a ciutat, coses de la feina, que ja sabeu que a mi la ciutat m'aclapara, i m'adoní que allí els extrems encara ho són més. La cosa ve a tomb del què em va passar mentre anava pel carrer, en haver-me d'aturar en un pas de vianants d'una avinguda d'aquelles tan amples que, quan el semàfor es posa de color verd, mai tens temps de creuar abans que no s'hagi tornat vermell.

Estava doncs esperant a poder passar que, a l'altra banda, una mica més amunt, s'atura un cotxe en doble fila, encén els llums del warning i en surt una paia amb minifaldilla i sense mitges d'aquelles que et tallen la respiració en veure-les.

I jo que me la quedo mirant i penso, collons, tu!, ara sí que ja arriba el bon temps!

I vosaltres... què en penseu? Us agrada aquesta època de l'any? A la dreta hi teniu l'enquesta, si és que us ve de gust de respondre-la.

Un dissabte qualsevol (i III)

2008-04-18T12:55:00.003+02:00

Ens hi quedem una estona, l'Anna i jo, ajeguts al llit, xerrant i rient dels vells temps: li dic que m'ha agradat més ara que l'últim cop que recordava i em respon que ella també m'ha trobat millor i penso que allò que diuen dels vins, que millor si tenen certa edat, deu valer també per a nosaltres. A la planta baixa, l'enrenou va en augment, de manera que decidim vestir-nos i anar a veure què passa, tot i que, sense dir-nos res, ja ens ho pensem. En arribar-hi, penso que malaguanyat el temps que hem esmerçat en vestir-nos: qui més qui menys està en pilota picada, qui més qui menys està cardant: parelles, algun trio i un inici de montonà també. La porta del carrer és oberta de bat a bat i va entrant gent: ara deu haver-hi una vintena de persones! La parella de la Joana, en Pep, pren l'Anna de la mà i se l'endú cap a un racó que ha quedat més o menys lliure i al cap de no res ja van per feina. Jo m'amido un xupito de malta, que les birres ja les han foses totes, i observo la situació atentament: a l'altra punta del menjador hi veig la Tina menjant-li l'entrecuix a una paia que no conec de res i com que és l'únic grup on no hi ha cap home, jo que sí i que em despullo de nou i m'hi atanso. Educat de mena, els demano si m'hi puc afegir i la que no conec de res (després he sabut que es diu Núria) allarga la mà, m'estira de la polla i se la posa a la boca. Esperant com esperava que em costaria un xic més tornar-me a posar a to, em sorprenc a mi mateix amb una trempera monumental, d'aquelles que fan època. La Núria no deu estar acostumada a més d'un treball a l'hora perquè, de tant en tant, quan la Tina deu feinejar en algun punt més sensible, es tensa tota i se li escapa alguna petita mossegadeta a la meva eina. Decideixo apartar-me'n perquè, al cap i a la fi, ja estic en condicions de fer la guerra pel meu compte, i em poso al darrere la Tina, que a quatre grapes segueix llepant-li la xona a la Núria, li temptejo la clòtxina amb la punta i, en trobar-la ben humida, envesteixo amb un cop de ronyons. La Tina gemega i es distreu del que estava fent, de manera que la Núria l'agafa pel bescoll, l'empeny cap endavant i li aguanta el cap per tal que no es separi del seu cony. La Tina, però, aconsegueix apartar-se'n un moment i em crida pel cul, cabró, folla'm el cul!, així que m'unto un parell de dits ben untats amb els seus sucs i li humitejo l'ullera fins que em sembla que ja està bé i li enxufo pel cul: els seus desigs, són ordres, només faltaria... Costa una mica al començament i he de fer mitja dotzena d'empentes lentes i controlades però, després, un cop ha dilatat, el vaivé esdevé més rítmic i constant. Tot al nostre voltant són xiscles i gemecs de plaer i jo, que em pensava que sent el segon cop ho podria allargar a cor què vols, al cap de pocs minuts copso que estic ben ben a punt d'escorre'm. M'aguanto el que puc, però quan la Núria arqueja l'espatlla en ple orgasme i llença un crit agut, ja no puc més i em deixo anar, em buido dins l'ullera de la Tina, i els meus brams s'uneixen al concert que hi ha pertot.

Un dissabte qualsevol (II)

2008-04-17T15:51:00.002+02:00

Xerra que xerraràs amb l'Anna, va passant l'estona mentre van caient les birres una al darrera l'altra. Ens expliquem la vida: en aquest anys que feia que no ens havíem vist, ha tingut tres parelles diferents però cap no ha acabat de funcionar, a banda d'un munt d'històries diverses. Ha estat vivint, coses de la feina, uns anys a Lasarte, al costat de Donostia, i fa tot just un parell de mesos que ha tornat, coses de la feina també, i ara viu a Castelldefels. Tanta txana coll avall, m'agafa pixera i m'aixeco tentinejant una mica per anar al lavabo. En arribar, cosa estranya o cosa de Murphy, és ocupat: a dins se senten esbufecs mig ofegats, de manera que suposo que hi ha algú fent feina i que la cosa no va per curt precisament. Recordo que l'habitació principal de la casa té lavabo propi i me n'hi vaig escales amunt, tot desitjant que allí no hi hagi també algú fotent un clau. Sortosament és buit i puc buidar la bufeta a gust: estava a punt de reventar i pixo durant una estona molt i mooooolt llarga. Un cop me l'he espolsat i esbandit a la pica, que un és polit de mena, surto cap a l'habitació i, oh, sorpresa!, al damunt del llit hi veig l'Anna a mig despullar: vine carinyo, que abaix ja estan fent feina i jo m'hi avorria... i jo, esclar, a bodes em convides, que me n'hi vaig sense dubtar ni un segon. Un cop nua del tot, em despulla mentre me la miro: els anys es noten però, pel meu gust, per a bé: la trobo més plena, més com a mi m'agraden les dones, els pits plens i un xic caiguts, uns malucs de corbes rotundes, el ventre un pèl arrodonit, el cul de ben agafar... se'm posa l'eina tibant i dreta i ella que la guaita, em mira als ulls, i diu rient osti, tu, feia temps que no te la veia, eh?, et funciona ben bé com abans, hahahaha!, i s'hi abraona amb fruïció. En això també ha millorat: ja no la treballa amb desfici, com si tingués pressa, ara l'ensaliva ben ensalivada, passa la llengua amunt i avall, de la punta als ous i dels ous a la punta, se la posa boca endins, ben endins, mentre amb les mans m'agafa les natges per tal que no em tiri enrere. Em deixo caure al llit i m'hi ajec, i ella es capicula al meu damunt posant-me l'obertura de la seva clòtxina a la cara i jo que m'hi amorro mentre ella reprèn la feina amb la meva cigala. Recordo el gust dels seus sucs que ja em regalimen barbeta i coll avall perquè està xopa com mai l'hi havia vist i recorro el seu tall de dalt a baix, colpejant suaument el seu clítoris amb la punteta de la llengua. Allargo un braç per engrapar-li un pit, a l'hora que li llepo l'ullera del cul i ella s'enravena de plaer i s'eixerranca més encara per permetre'm treballar amb més comoditat. En posar-li jo un dit al cul, ella es recargola per fer arribar la sevà mà a la seva figa, s'unta un parell de dits ben untats i també me'ls fica al cul. Redéu, quin gust! Ara tots dos ja hi som posats amb ganes: ens llepem, ens xuclem, ens toquem, ens follem els culs amb els dits, rítmicament, accelerant i reduïnt els ritmes per tal d'allargar el moment, ens follem els culs amb els dits, ens toquem, ens xuclem, ens llepem fins que, amb una barreja de xiscles i esbufecs, jo m'empasso els seus sucs i ella s'empassa els meus.

Un dissabte qualsevol (I)

2008-04-16T16:19:00.003+02:00

Arribo tard perquè m'han entretingut i, en arribar a la cantonada, el guirigall que sento m'avisa i em diu que ja em porten unes quantes txanes d'avantatge. Això es confirma quan, havent picat el timbre, sento unes passes irregulars que s'acosten i un barrabum a la porta que fa feredat. M'obre la Joana, amb una mà a la cara, i dient-me amb veu de fregall cagumlòstia, tio, he ensopegat amb l'estora i m'he cardat un bon meco amb la porta, però passa, passa, que em sembla que no ha estat res greu. Entro passadís enllà tot buscant l'enrenou que omple tota la casa mentre al meu darrere la Joana tanca la porta, em segueix, sento que torna a ensopegar i que amolla un reguitzell de renecs: òstia divina de déu amb la puta estora dels collons!, i em ve a parar a l'esquena fent-me trontollar a mi també just quan entro al menjador. Han arrambat tots els mobles a les parets, deixant al bell mig un gran espai diàfan tot ple de matalassos i coixins. La taula és plena de licors diversos que van del malta escocès al limoncello italià i, a sota, un parell de cubells amb gel plens de birres. De menjar, ben poca cosa, que ja s'ho deuen haver polit tot. Ara devem ser una dotzena, si fa no fa. La Joana, amb riure de trompa, m'empeny i em fa caure al damunt de l'altre gent. M'apalanco una Moritz com puc i una altra acte seguit, perquè em talla una mica la meva sobrietat i penso que he de recuperar el temps perdut. Al cap de no res, piquen el timbre un altre cop, abans que ningú altre pugui reaccionar, la Joana s'aixeca dient ja hi vaig jo, ja hi vaig jo!, i al cap de no res se sent un altre patatum i un altre reguitzell de renecs: l'estora, esclar! A uns quants (i a unes quantes) els agafa un riure mig histèric que els fa caure uns llagrimots enormes galtes avall. La Joana retorna renegant encara i al seu darrere hi ha algú que no es distingeix fins que ella es deixa anar al damut d'un matalàs. Aquest algú resulta ser una aquesta alguna que, palplantada sota el dintell, ens saluda amb un ei, hola a tothom amb una veu que em resulta coneguda, de manera que alço els ulls i me la quedo mirant: diria que.. sí, segur que és ella, però quan fa?, sis o set anys, ben bé, si no més potser... sí, és ella, definitivament és l'Anna, una de les dues Annes que hi ha hagut a la meva vida de fet, i me la quedo mirant, badoc, fins que ella es fixa en mi, obre uns ulls com plats i, xisclant, se'm llença al damunt i esclafa els llavis damunt dels meus.

Cap de setmana... ves que vinc!

2008-04-11T16:25:00.002+02:00

Jo, com molts de vosaltres pel què vaig veient als vostres blocs, també vaig més de cul que "san patràs" que deia aquell. Ja veieu que, darrerament, no escric gaire ni tampoc em passejo gens sovint pels vostres blocs. De tota manera, ara que s'acosta el cap de setmana, em ve de gust compartir amb vosaltres una peça de la magnífica The Penguin Cafe Orchestra, a veure si passeu unes estones tan animades i estripades com aquest Salty Bean Fumble:

El Somni

2008-04-04T15:43:00.003+02:00

Le rêve d'Henri Rousseau (1910)

M'esperes, ho sé del cert. No ens coneixem encara però sé que m'esperes. La teva pell nua, blanca, contrapuntejant el verd. T'albiro enmig de la boscúria, entrelluco el teu cos entre fulles i tiges que m'emboiren la visió dels teus ull que afitoren el cel capçades enllà. I jo desitjo que t'alcis, t'atansis i te m'aboquis. Que m'abracis, m'acaronis i em besis. Que em facis l'amor al damunt de la catifa que ens ha teixit el sotabosc. Que m'abracis, m'acaronis i em besis. Però tu no em veus i jo no goso bellugar-me per mor de trencar l'encís de l'instant i jo detijo que t'alcis, t'atancis i te m'aboquis mentre t'albiro enmig de la boscúria, entrelluco el teu cos entre fulles i tiges que m'emboirem la visió dels teus ulls que afitoren el cel capçades enllà. La teva pell nua, blanca, contrapuntejant el verd. No ens coneixem encara però sé que m'esperes. M'esperes, ho sé del cert, de la mateixa manera que jo espero que t'alcis i que t'atansis i que te m'aboquis i que m'abracis i que m'acaronis i que em besis.

És una nova proposta dels Relats Conjunts

Humor i sexe santboià

2008-04-01T16:52:00.002+02:00

A la web de Xarxa Santboiana, lloc on una sèrie de gent fa una magnífica feina agrupant tots els blocs de Sant Boi, hi llegeixo aquest post on expliquen que el bloc número 151 que han donat d'alta és un bloc per a adults que es diu humor i sexe santboià.

Deuen ser una colla de catxondos/es que s'han llençat a penjar videos com bojos, alguns dels quals ja fa temps que corren per internet i que jo mateix ja havia enllaçat, com ara aquest, i d'altres que jo no havia vist i que també tenen la seva gràcia, com ara aquest. Au, com que segueixo igual, o pitjor!, amb la feina, us deixo amb ells per tal que hi passeu una estona distreta.

Ai, la feina...

2008-03-26T09:51:00.003+01:00

Sí... ai, la feina! Em porta de corcoll, em porta boig! És el que té fer vacances, que quan tornes tens la taula fins al capdamunt! Em sembla que aquesta setmana haureu de passar una mica sense mi mentre les aigües tornen a lloc. I parlant d'aigües, i per tal que no m'enyoreu més del compte, us deixo amb un video graciós: un somriure per a aquest dia de primavera tan lluminós!

Setmana Santa

2008-03-14T13:13:00.002+01:00

Ja hi som, ja arriba la Setmana Santa, els pèplum a totes les teles, la benedicció del palmó, la puta mona dels collons i, sobretot, sobretot, les vacances! A que no endevineu on aniré?

Dissabte amb la pianista

2008-03-11T09:04:00.005+01:00

La recullo a l'estació, petonets, com va això, quant de temps i cap al cotxe. Dinar lleuger, que després tenim feina i no sigui cas que l'estómac ens pesi, en una terrasseta al sol, que fa un dia d'allò més primaveral. Una estoneta de xerrera però no massa, no sigui cas que se'ns faci més tard del compte, i marxem, anem per feina. Unes quantes hores de bon sexe, interromputs per una becaina curteta, la seva pell blanca amb la meva més bruna, jugant i donant-nos plaer, recuperant el temps, que ara feia molt que la meva llengua no tastava els seus sucs ni la seva boca no engolia la meva eina. I en fi, us presento la pianista...

Pel davant...

I pel darrere...

Encarant un dissabte llunyà

2008-03-03T18:13:00.006+01:00

Ja ho sé, ja ho sé, el dissabte queda lluny encara. Tanmateix, a hores d'ara ja hem quedat. La pianista i jo ens hem de veure. L'endemà hi ha eleccions al parlament del país que queda més o menys a l'oest del nostre i reflexionarem plegats. Només reflexionarem? Suposo que no... suposo que, a part de reflexionar, tindrem temps de donar-nos mútuament una bona alegria al cos! Que ja toca, no?

A ciutat

2008-02-26T12:28:00.004+01:00

La setmana passada vaig haver d'anar a ciutat per coses de la feina, perquè si no és per feina procuro no anar a ciutat, i la vaig veure. Sí, de lluny, a l'altra banda de l'avinguda, de lluny perquè no he gosat acostar-m'hi, però l'he vista. L'he vista i m'ha fet mal. Em pensava que això ja estava llest, que res de res. Però no. Veure-la m'ha fet adonar que no, que això no ho està, de llest. Que potser sí que és amagat i somort, però... I que sí, que ja ho sé, que no s'ho mereix i, tal vegada, no s'ho ha merescut mai, ni tan sols el primer dia. Però, mira tu, les coses van com van. O són con són, que deia aquell! I ara que hi penso, amb el dia aquest tot ennuvolat d'avui, m'adono que, mal que ens pesi, hi ha coses que són per a sempre. I, mal que em pesi també, m'emprenya i em fa venir ganes de sentir aquesta cançó...

La rerabotiga

2008-02-15T16:47:00.003+01:00

Ella treballava en una botiga de parament de la llar. Ell hi passava pel davant un parell o tres de cops al dia, quan sortia de l’oficina per anar a esmorzar o a fer el tallat a mitja tarda. Quan el dia era assolellat i no tenia feina, tot sovint ella s’estava a la porta deixant que l’agombolés l'escalforeta del sol. De tant passar-hi pel davant, ell s’adonà que, segons quins dies a segons quines hores (sempre el mateix dia de la setmana, sempre a la mateixa hora), ell hi era sola a la botiga, sense la mestressa. Al cap del temps, quan ella era a la porta i ell hi passava pel davant, començaren a saludar-se, primer uns tímids Hola o Adéu, després uns Bon dia o Bona tarda una mica més calorosos. Al cap de les setmanes, dels mesos, arribà un dia en què ell hi entrà quan ella hi era sola. Les cames d’ell tremolaven, la cara d’ella enrogí quan quedaren l’un davant de l’altra, el taulell al bell mig d’ambdós. -Bona tarda. -Bona tarda. -Què volia? -A tu, vull... I ella, al cap d’uns segons d’incertesa, sortí de darrera el taulell, anà cap a la porta, passà la balda, féu enrere, el prengué de la mà i el portà cap a la rerabotiga. Els llavis es fongueren en una besada llarga i profunda, les mans començaren a explorar els cossos, primer per sobre la roba, després despullant-se l’un a l’altra i l’altra a l’un. Els llavis d’ell anaren de la boca d’ella cap als seus mugrons, tot baixant coll avall, mentre les manes li buscaven l’entrecuix, al mateix temps que ella li prenia l’eina a ell. El desfici del moment, juntament amb la consciència compartida que no podien estar-s’hi gaire estona, els escalfà amb més rapidesa del que cap dels dos haguera desitjat. D’una revolada, ell la posà de cara a les prestatgeries i envestí amb força, una mà a cada pit. Ella repenjà una mà en un prestatge mentre es masturbava amb l’altra. Una dotzena d’empentes, dotzena i mitja potser, i ambdós assoliren els cims del plaer, reprimint-se de cridar, panteixant de mala manera. S’arreglaren la roba de pressa de pressa, ella mirà enfora per si hi havia algú al carrer, sortiren tots dos de la rerabotiga i ella obrí la porta. Just quan ell sortia, ella digué amb un somriure d’orella a orella -Bé, ja tornarà aviat a veure si hem rebut això que volia, oi? I ell respongué, amb un altre somriure d’orella a orella -Què li sembla la setmana vinent a la mateixa hora?

No

2008-02-07T16:11:00.000+01:00

- No. - No ho entenc... - Doncs és ben fàcil: que no! - Però si els tius sempre dieu que sí. - Doncs jo no sóc dels que diuen sempre que sí. - Però per alguna raó especial? És que no t'agrado o què passa? - Per cap raó especial tret que, ara mateix, no em ve de gust... - Saps què et dic doncs? Que tu t'ho perds! - Com tu diguis... Adéu!

Aquesta conversa la vaig tenir anit i m'ha fet pensar, com cada cop que m'ha passat alguna cosa semblant, en perquè és tant difícil d'entendre que els paios, a vegades, també podem dir NO. No sé què en penseu... però repeteixo que se'm fa realment difícil d'entendre.

Trencant la monotonia

2008-02-01T12:06:00.000+01:00

Ja us vaig explicar al post anterior que ara fa uns dies que no cardo però sí que, ahir, vaig tenir la satisfacció de rebre les atencions bucals de la Lina, una bona amiga amb qui, de tant en tant, fem alguna rebolcada; bé, de fet és diu Angelina però com que és una mica pijilla es fa dir Lina. La cosa va quedar en mamada perquè, porca misèria!, la Lina estava passant la seva setmana tràgica i, quan s'hi troba, no vol fer altra cosa. Home, què us diré, cansat com estava de pencar tot el punyetero dia, a mi ja em va anar bé. I, per altra banda, sapigueu que la Lina és una de les que millors mamades m'ha fet mai. O, com diu ella, escurades del cap de lluç.

Les fa molt a poc a poc, sense utilitzar les mans només que per acaronar les bosses i passar la punta del dit per l'ullera del cul, salivant bé de dalt a baix i de baix a dalt, fotent copets suaus de llengua just a la punteta... de meravella, nois i noies, us ho juro de tot cor! Ho allarga tot el que pot i, jo que ho sé, m'aguanto tant com puc fins que inevitablement disparo tot el que porto a dins fins ben bé al fons de la seva gola i la Lina s'ho empassa com si fos una llaminadura. I després, quin goig!, em morreja profundament i noto el gust de la meva llet als seus llavis i a la seva llengua, uau, quina passada! Uf, em sembla que vaig a telefonar-la a veure si avui podem tornar a quedar.

Sequera temporal...

2008-01-29T11:36:00.000+01:00

No hi ha manera que faci fred ni que plogui. La motonia s’instal·la també en la meteorologia. Si això segueix d’aquesta manera serà força avorrit, no trobeu? Tan avorrit com el passat cap de setmana. Són aquelles coses que passen, sobretot a l’hivern. Quedes amb algú i després, cagumlaputa!, et truquen per dir-te amb veu ronca no et fa res que quedem un altre dia, oi?, és que estic engripada i no em trobo gens bé... I, esclar, què has de fer? Embeinar-te-la! Perquè, esclar, fas una ronda de trucades a veure com està el pati però tothom(a) ja havia fet plans: noi, si haguessis trucat abans potser encara m’ho hagués pogut arreglar, però ara ja, a aquestes hores... I, au, fes-te fotre! De manera que, aquest cop, la sequera no ha estat només meteorològica, oi que m’explico? Ara, que ja diuen que qui no s’hi conforma és perquè no vol, de manera que he aprofitat per descansar. O sigui, que he descansat però res de res: un puta merda, si voleu que us ho digui, recony!

Viatge de feina (II)

2008-01-17T11:55:00.000+01:00

La Laura comença a llepar-me-la. És un xic maldestre però s’hi esforça tot i que, la veritat sigui dita, a mi no m’amoïna gaire: la meva sequera fa dies que dura i amb poca cosa en tinc ben bé prou. Ensaliva prou bé però fa servir les mans més del compte, vaja, pel meu gust. Quan la tinc prou molla, s’aparta i es despulla: tal com m’havia semblat, té els pits de bona mida, més macos del que m’havia pensat i, oh, sorpresa!, els sap fer servir: els acosta a la meva cigala i em fa una cubana d’escàndol. No trigo gaire gens a explotar i la meva lleterada li esquitxa la cara i li cobreix tot el mamellam. Ara prenc jo la iniciativa, l’ajec i m’amorro a la seva clòtxina, calenta i xopa. Amolla un esgarip i enceta uns moviments espasmòdics: la seva sequera deu ser també de dies... Se’n va de seguida, els seus regalims mullant els llençols, però jo no m’aturo. Segueixo feinejant als seu entrecuix, dedicant una especial atenció a la seva ullera que humitejo tant cop puc per tal de follar-li acte seguit amb els dits. Crida com una boja i m’excita d’allò més: torno a tenir la polla com una barra de metall. Unes xuclades més al seu botó del plaer i torna a orgasmar entre panteixos i xiscles. La deixo descansar just el temps de posa-me un condó. Segueix al llit tal com l’he deixada: ben eixarrencada, la figa regalimant, inflada i enrogida. Li poso un coixí a sota les anques i la penetro fàcilment. Obre uns ulls com unes taronges, m’engrapa el cul i m’hi empeny encara més. Les envestides se succeixen, cada cop més i més ràpidament: la cubana d’abans em permet allagar la cardada i fer durar el moment. Tot i això, no passen ni cinc minuts que sento que em ve l’orgasme. Sabedor que ella ja ha tingut els seus, em deixo anar i els meus bramuls s’enllacen amb els seus xiscles. Al cap de no res, m’alço, obro un parell de birres i li n’ofereixo una mentre engoleixo un bon glop de la meva.

Viatge de feina (I)

2008-01-15T16:28:00.000+01:00

De viatge de feina tota la setmana. Al cap de dos o tres dies, m’escaquejo a l’hora de sopar: ja n’estic fart d’estar, a totes hores, amb clients i col·legues i no parlar d’altra cosa que de la feina. De manera que els he dit que em feia mal el tarro i que me n’anava. Sopo un plat combinat en una cafeteria a tres passes de de l’hotel on m’estic i, en sortir, em fa mandra la idea primera que tenia d’anar a fer un volt pel centre. En entrar a l’hotel, des del vestíbul sento la música d’un piano al bar. M’hi atanso, vaig cap a la barra, m’hi apalanco i demano un Oban. Mi scusa?, em diu el cambrer i, per tant, rectifico la comanda tot demanant un Glenfiddich que em serveix tot seguit. Em mullo els llavis amb l’aigua de vida escocesa, em giro i afitoro el lloc: hi ha poca gent, ningú més que jo a la barra i a penes un parell de taules ocupades. El piano el toca una mossa morena a qui no veig gaire bé gens tret de la cara ja que el propi instrument me’n tapa la visió. No toca malament, un pèl mecànica potser, però agradable de sentir. De tant en tant, afegeix la seva veu a la peça que interpreta: és una veu greu, de contralt, matisada i interessant. Quan estic a mitges de la segona copa, anuncia un descans i ve cap a la barra. Demana aigua i s’asseu en un tamboret al meu costat. Espatlles amples, el cul rotund però no massa gros i els pits se li endevinen grans i un xic caiguts: no li diria que no, que penso jo. Al cap de no res ja sé que es diu Laura, que és nascuda a Portugal de pares italians i que estudia música al conservatori de la ciutat on som. Toca en aquest hotel, és clar, per pagar-se els estudis i acaba d’aquí a una hora si fa no fa. Simpatitzem més que menys i, abans de tornar al piano, ja sap el número de la meva habitació. Quan truca a la porta, ja dutxat, la rebo amb el barnús posat. Del bar ha pujat unes quantes cerveses. Les deixa al damunt d’un moble, s’acosta i em fot la llengua fins el fons, una besada llarga i profunda mentre burxa entre els plecs del barnús fins que troba la meva eina, ben a punt ja. Em deixo caure al llit i ella em ve al darrere. Me l'engrapa i comença a llepar...

Uep!!!!!!!

2008-01-04T14:55:00.000+01:00

Ara feia dies, oi? És allò que passa: una cosa porta a una altra, un embolic porta a un altre també, ara uns dies sense internet gràcies al senyor telefónica, qui dia passa any empeny, bon nadal i millor any nou... i, au, anar passant dies i el bloc més abandonat que l’òstia! La veritat és que, a banda de la punyetera feina, aquestes setmanes tampoc no ha passat res de massa especial, o sigui que ni jo haguera tingut gaire cosa a explicar ni vosaltres us heu perdut gran cosa amb la meva manca d’actualitzacions del bloc. Al final, però, m’he dit potser que escriguis alguna cosa, no sigui que es pensin que t’han abduït els homenets verds, de manera que aquí em teniu. Em sap greu, però, estroncar-vos les il·lusions tan aviat ja que, fet i fet, la setmana entrant tornaré a ser fora per la feina i no sé si tindré temps ni si tindré accés a internet per tornar a escriure. Us prometo, això sí, que tot just hagi tornat, m’hi poso un altre cop, a veure si us puc explicar alguna cotxinada nova. Mentrestant, que els reis us portin moltes coses, i feu força bondat... vull dir que folleu tant com pugueu i us deixin, que això són quatre dies i, com deia aquell, ja n’hem passat dos! Apa, salut a tots i totes!

Uns dies tancat

2007-12-04T15:11:00.001+01:00

Aquestes setmanes comprimides, amb pocs dies laborables, són una autèntica punyeta si tens feines com la meva. A més, el pont seré fora i, en tornar, marxaré de nou però per causa de la feina. Què us vull dir amb això? Doncs que el bloc de l'Estripanits estarà uns dies (setmana o setmana i mitja) tancat. Sé que m'enyorareu igual que jo us enyoraré a tots i totes.

I com que, des del passat dissabte, que vaig anar a la mani, em sento més combatiu que mai, us deixo aquestes Barricades del companys d'Obrint Pas.

Saint Andrew

2007-11-30T15:55:00.000+01:00

Avui és 30 de novembre, Sant Andreu, patró d'Escòcia. Ja sabeu que, arran de la meva relació amb la Sinéad, aquest país és, com si diguéssim, la meva segona pàtria. I m'ha vingut de gust de celebrar-ho amb aquest video de l'Euan McGregor (més conegut amb el seu nom "anglès" Ewan) cantant el Flower of Scotland, l'himne escocès (Flùir na-hAlba en gaèlic). Bon cap de setmana i que us aprofiti...

Unes Moritz

2007-11-29T11:18:00.000+01:00

Cansat com un burro de la puta feina dels collons, arribo a casa sense ganes de res: una Moritz i a clapar, que em dic, però mira, com que en tot el dia no he tingut temps de res, m'agafa per enxufar-me al msn a veure qui hi trobo mentre vaig xarrupant de l'ampolla, l'última, merda, no he pensat d'anar a comprar!, i encara no he tingut ni temps de situar-me que em truca a la porta virtual l'Eva. Rossa, prou alta, és un encant de dona, no viu gaire lluny de casa però fa dies que no en sé res i li obro la porta virtual. Després d'uns haha, hehe, k tal?, la feina bé?, i tal i qual, em demana què faig llevat tan tard i a mi no se me n'acut una altra que dir-li que estic a punt de plorar perquè se m'ha acabat la birra, es fot a riure i m’etziba que ja m'està bé per no controlar les existències i em talla dient que se'n va a dormir.

No han passat ni deu minuts, just el temps d'acomiadar-me de la penya i tancar l'ordinata que truquen a la porta, la de casa que no la virtual. Amb un qui collons deu ser a aquesta hora prou sonor, m'hi atanso i obro d'una revolada i... sí, esclar, ja us ho heu pensat, oi que sí?, allí que m'hi trobo l'Eva amb un pack de Moritz a la mà, descollonant-se de riure, i que amolla un ei, que són fresques, eh?, mentre m'aparta del mig i entra decidida cap a la sala d'estar i es deixa caure al sofà. M'acosto amb l'obridor, obro un parell de txanes estranyat que vagi rient d'aquella manera que penso aquesta ja va bufada fins que m'adono que he anat a obrir en calçotets!, i ella anar rient...

Només han calgut un parell de birres més per posar-nos en situació: ella xuclant cigala i jo llepant cony, rebolcant-nos pel terra, tocant, palpant, i ella que em demana que la folli i jo que m'hi poso, ella recolzada al sofà, les natges alçades per facilitar la penetració, que està mullada, ben xopa, i jo que empenyo, un, dos, tres, quatre cops, unto els dits amb els seus sucs per humitejar-li l'ullera del cul, sí, sí, això, va, va, que diu ella i jo que apunto més amunt i torno a empènyer, ara en aquest forat més estret on llisca la mar de bé, fins que en sentir-li uns esgarips ja no puc aguantar-me més i li amollo tota la lleterada ben endins.

Encabat, han caigut un parell de txanes més, relaxats al sofà, mentre Queen sonava per tota la casa.

Màquina vs. Home

2007-11-21T15:39:00.000+01:00

A vegades ens creiem imprescindibles però amb videos com aquest... qui de nosaltres, pobres mascles en vies d'extinció, s'hi podria considerar?

Per cert, us convido també a participar a l'enquesta que trobareu a la dreta del bloc!