dilluns, 25 de juny de 2007

Blocs que pleguen, blocaires que se'n van...

Deu ser l'època de l'any, que sembla que la primavera que acabem deixar ha estat època de canvis per a molts i moltes, o ves a saber què, però els darrers dies he estat sabedor d'un parell de notícies que m'han tocat la moral.
La primera, ja la deveu saber, és que la Mireia ha anunciat que el proper 30 de setembre penjarà el darrer post al seu bloc.
L'altra, m'han demanat a mi que us la faci saber: el meu amic Nasi se'n va de manera definitiva i tampoc no escriurà res més. M'ha enviat un correu-e, que us reprodueixo parcialment més avall, demanant-me que m'acomiadi de tots i totes vosaltres de part d'ell. Com que no sé si acabar de creure-me'l del tot, he decidit que, malgrat tot, el deixaré un temps encara als meus enllaços. Per si un cas...
Uep, estripanits, com va tot això! Me n'alegro que finalment t'hagis decidit a obrir un bloc: ja era hora! Ja fa uns dies que torno a ser a la feina però, company, això no va: estic descentrat, no estic per la feina, tinc el cap a una altra banda, ja saps perquè, i me n'entorno abans de tenir problemes de veritat, torno als llimbs voluntàriament, que s'hi estava molt bé, molt tranquil, massa tranquil pel teu gust, segurament, però a mi ja em va bé així. Passaré el Sant Joan amb la colla, amb vosaltres, i després picaré sola de nou: no ho diguis als altres fins que no sigui fora, eh? Acomiada'm sisplau de la penya blocaire: que sàpiguen que a molts i moltes els trobaré a faltar, però és que no em veig en cor de continuar amb el bloc: això s'ha acabat, company! Quan hi entro en torna tot al cap, el dolor i el patiment s'aguditzen i això no és bo, no pot ser bo. Ha estat divertit mentre ha durat però ara ja està: acabat, punt i final. Ja saps com i on trobar-me i, per descomptat, em refio del teu bon criteri per administrar a qui li facilites com trobar-me: tu ja saps qui i qui no ha de saber on sóc o què faig. Una abraçada a tothom

4 comentaris:

krasny ha dit...

Ostres, tu, sí que em sap greu això del Nasi... jo he arribat al teu bloc saltanr des del seu... bé, no tot han de ser alegries a la vida, oi?

estripanits ha dit...

krasny: com dic en un altre post, a vegades les coses són com són i no com nosaltres voldríem :-(

la reusenca ha dit...

doncs ja és una llàstima que marxin...però tb és cert que els blocs s'han de mantenir amb ganes, quan es perden, penso que és millor deixar-ho i amb bon sabor de boca no?




osigui que un mail...si si, millor...com a més íntim! que sino, ja m'imagino a tots els blocaires per allí.


ves que no te n'enviï un doncs, encara que només sigui per presentar-nos (així es comença no?)

estripanits ha dit...

reusenca: o sí per alguna cosa es comença, hahahaha, però llàstima que hagis entrat a aquesta hora, una mica més tard i t'haguessis trobat una sorpreseta...