Oferta especial: el resultat

Ha arribat el moment, doncs, i cal que us faci avinent la resolució de la oferta especial que feia al post anterior. El resum és el següent:

• Contactes al correu-e: 11
• Manifestant només curiositat: 4
• Donant les gràcies per l'oferta però desestimant-la: 3
• Manifestant un interès real: 4
• Descartades: 3

Sobre les descartades, informar-vos de les següents consideracions:

• Interessada AAA: 19 anys i, segons diu, sense experiència prèvia.
• Interessada BBB: 41 anys i volia una relació estable.
• Interessada CCC: 36 anys i viu a la comarca de La Plana Alta.

Sobre la seleccionada, que reclama anonimat i que m'ha demanat que la citi amb el pseudònim de Thalassa, us dic de moment que té bloc però que, atès que el té i hi escriu amb el seu nom real, no està disposada a publicar-hi els detalls de la nostra trobada, tot i que sí que està d'acord a participar en la redacció del post que es publicarà en aquest bloc (fent-ne el relat a quatre mans, de manera semblant a com ho havíem fet a la pianista que no té bloc).

No us negaré que, certament, aquest fet m'ha fet dubtar en algun moment de la conveniència de triar-la o no però, la veritat, els inconvenients que presentaven les altres tres interessades m'han semblat de més gruix i de més difícil solució. Només espero, i per això apel·lo a la vostra magnanimitat, que aquest fet no posi en dubte la versemblança de tot plegat.

Ah, la trobada ha estat fixada, tret de causes de força major, per al proper divendres dia 30 de maig. De ser així, i si tot va bé, el post relacionat el podríeu llegir durant la primera setmana del mes de juny.

En dies de feina fastigosos com avui...

... em ve al cap aquest

Pensament del dia

Enfoca qualsevol situació problemàtica

com ho faria un

Ensuma el problema, i si no te'l pots

menjar o follar...

PIXAT-T'HI I MARXA AMB DIGNITAT!

Oferta especial

La Lucrècia de Borja va publicar fa uns dies aquest post amb el titol Les dones fingim orgasmes? que ha dut una mica de cua ja que en un dels comentaris, de l'Aina per ser més precisos, es posa en dubte una afirmació que havia fet jo. Exactament, el meu comentari deia: "Deu haver-hi de tot, hehehe, però jo, entre llengua, mans i pardal, en garanteixo un mínim de 3 o 4 per sessió... ", a la qual cosa, l'Aina respon "m´ha fet molta gracia el comentari de l´estripanits jjaajajaj no s´ho creu ni ell jajaajaj. que em vingui a veure jajaajaj".

Els qui em coneixeu de fa temps, alguns i algunes en persona i tot, sabeu que l'Estripanits mai no menteix, i que, com a molt, calla una veritat abans de dir una mentida i també que, si bé està com una cabra boja, és una cabra boja sincera. Per això m'ha dolgut el comentari de l'Aina posant en dubte les meves afirmacions, tot i que no li ho tinc massa en compte perquè no em coneix. Ara bé... això no pot quedar així, de cap de les maneres i, després de donar-hi moltes voltes, m'he decidit a llençar aquesta

OFERTA ESPECIAL

L'Estripanits ofereix sessió de sexe amb un mínim d'orgasmes garantit a una, i només una, blocaire que hi estigui interessada i que accepti les següents

CONDICIONS DE L'OFERTA

1. Les interessades heu d'escriure al correu-e de l'Estripanits (el trobareu al perfil), indicant edat (si us plau, menors de 25 anys abstingueu-vos-en si no teniu experiència prèvia) i lloc de residència (si estem massa lluny, pot ser difícil quedar): tots els missatges seran contestats.


2. L'Estripanits triarà algú, si cal després d'un intercanvi de mails i/o converses i/o xats, per estar ben segurs ambdós que volem tirar endavant amb l'experiència i, en tot cas, fixar-ne les condicions, i li ho comunicarà.


3. L'Estripanits NO farà públic amb qui quedarà per a la sessió fins que aquesta no s'hagi produït ja que una de les condicions és que, després, en farem el relat al(s) bloc(s): podem estudiar com fer-ho si la interessada vol mantenir l'anonimat tot i que penso que la cosa pedria tota la gràcia. SÍ que es farà públic, un cop concertades les agendes, el dia de la trobada (no el lloc, faltaria més) i quin dia es publicarà el(s) relat(s).


4. DESPESES: com a bons catalans, les despeses que hi pugui haver (suposem, per exemple, que hem de quedar en algun hotel...) es repartiran al 50%.


5. En principi, estan excloses aquelles blocaires que JA han fet sexe amb l'Estripanits, com ara la pianista (vegeu-ne post si us cal fer memòria): no seria just per a la resta, em sembla.


6. Aquesta oferta és vàlida fins el dia 23 de maig i, per tant, cap correu sobre aquesta oferta que arribi després d'aquesta data serà respost.


7. L'Estripanits es reserva el dret de deixar l'oferta "deserta"; en aquest cas, el perquè serà clarament explicat en un post.

Au, doncs, vosaltres mateixes!

78

Sí, benvolguts i benvolgudes, aquest és el post número 78! I, mireu, em ve de gust de celebrar-ho. Com que anem de cara al cap de setmana i, a més, serà la festa major del meu poble, us tindré uns dies abandonats. Així que he pensat compartir una mica de música amb vosaltres. Ja sabeu que m'agrada deixar-vos peces especials o poc conegudes, de manera que, després de donar-hi alguna volta, m'he decidit per proposar-vos un tema de la fantàstica Penguin Cafe Orchestra, aquesta Music For a Found Harmonium

Un rotllo "interruptus"

Ara us explicaré una cosa que em va passar durant el darrer viatge de feina. Resulta que, després de sopar amb la gent de l'empresa de la ciutat on m'havia desplaçat, vam decidir acabar la vetllada al piano bar de l'hotel on m'estava. A aquelles hores ja no hi havia gaire gent, però sí que hi havia tres o quatre taules ocupades. Ens vam asseure, vam demanar les copes i vam encetar aquella mena de conversa insulsa i insubstancial que va marcant ja els límits de la nit, allò que et fa pensar aquesta copa i cap al llit falta gent. Just en una taula que era al meu davant, hi havia una parell de dones, una de les quals es feia mirar d'allò més. Cabell llis ni curt ni llarg, rostre ovalat, ulls foscos, llavis molsuts, mans delicades, pits de bona mida sense arribar a ser massa grossos, unes cames que, asseguda i tot se li endevinaven llargues i ben fetes... Vam començar el ritual inevitable del joc de mirades, mig de cua d'ull en un primer moment, més directes després, en fi, què us he d'explicar que no sapigueu? Vaig començar a pensar que potser no aniria a dormir tant aviat com m'havia fet a la idea. En un moment donat, el cambrer va portar a la seva taula més begudes i canapès que devien haver demanat abans de la nostra aparició. I aleshores... aleshores s'espatllà tot, es trencà l'encant: la paia es fot un canapè a la boca i es fot a mastegar-lo amb la boca oberta, tan oberta que gairebé se li veia la gargamella! Quin fàstic, redéu! Ni me la vaig tornar a mirar! No us ha passat mai això a vosaltres? Vull dir que, per un petit (o potser no tan petit) detall, se n'hagi anat en orris alguna vetllada que prometia?

Post d'urgència

Acabo de saber que seré fora tota la setmana per qüestions de feina... ens veiem dilluns o dimarts de la setmana entrant, ok?

Mentrestant, aprofiteu i estripeu força, eh?

Un aniversari

Tot just demà fa un any. L'any passat, tal dia com demà era dilluns i pont. Com que no tenia previst anar enlloc, em vaig oferir voluntari per quedar-me de guàrdia i que la resta de gent de l'oficina fes festa... i la cosa va anar rodada. Ens havíem conegut amb la M. a través dels blocs, de seguida ens vam agregar al MSN i, un parell de converses virtuals després, ja disfrutàvem d'unes sessions de sexe cibernètic d'allò més plaents. La passa següent va venir sola també i el sexe telefònic fou brutal: la M. és multiorgàsmica i, si em descuido, m'he d'hipotecar per a pagar la factura del mòbil!

Inevitablement, va arribar el moment que ens vàrem plantejar de quedar i veure'ns les cares... i el que més convingués, esclar! Ella tenia problemes per quedar els caps de setmana i també a segons quines hores de la resta de dies, de manera que, quan en parlàvem, em va venir al cap calla, tu, que el dilluns estàs sol a l'oficina... i li ho vaig proposar. Ella no va dubtar gaire i la resposta fins em sorprengué: porto una manta? Així que, aquell dilluns demà fa un any, cap a quarts de dotze se'm presenta a l'oficina... amb la manta, per descomptat!

Després d'uns prolegòmens més aviat curts, jo que aparto quatre cadires que feien nosa, ella que estén la manta i vam anar per feina. I quina feina, gent, quina feina! Van ser cinc horetes de plaers (només interrompudes per tal de fer un entrepà ràpid per recuperar forces) de tocar-nos, petonejar-nos, d'acaronar-nos, de llepar-nos, de xuclar-nos, de follar-nos del dret i de l'inrevés, de resseguir les nostres pells de dalt a baix, de conèixer els nostres cossos, unes hores intenses de debò.

Hem parlat i ens hem escrit després, però no ens hem tornat a veure: aquest era el tracte i tots dos l'hem respectat. Però, sabeu?, a vegades quan t'emboliques amb algú no només descobreixes un cos, a vegades també descobreixes una gran persona i te'n fas amic o amiga. I aquest fou el cas i, per això, m'ha agradat de recordar-ho i compartir-ho amb vosaltres.

Musiqueta pel cap de setmana

Uep, canalla, que ja som a cap de setmana i encarant, la setmana entrant, un pont magnífic. Als que tenim segons quina mena de feines, això, vull dir els ponts, ens suposa un plus de feineta abans i després o sigui que... ara us tindré alguns dies abandonats sense postejar, tot i que miraré d'anar entrant als vostres blocs i comentant-vos ni que sugui una mica.

Per al cap de setmana, us deixo amb aquest Dancing With The Lion del magnífic Andreas Vollenweider, una barreja de new age amb certes connotacions de jazz. Espero que us agradi i que ho gaudiu d'allò més.

Bon cap de setmana i... estripeu força, eh?

Drac

Poder!

Les escates daurades lluents amb el llostre vespral quan encetes el vol mar enllà, la llarga cua que timoneja dirigint el teu rumb vers totes les direccions de la rosa dels vents, les urpes poderoses i paoroses a l'hora ben armades per a defensa i atac, els ullals que perfilen la boca d'on el foc de la teva gola sortirà per a major glòria de la teva antiga raça...

Sí, poder! Tot això mostra el teu poder! Però..

Què són aquests ulls tristos que trenquen la teva màgia? Aquests ulls tristos que m'absorbeixen l'esperit i fan que oblidi les teves escates daurades, la teva cua llarga, les teves urpes poderoses, els teus ullals de foc... que m'oblidi de tot això, que copsi que fins i tot la bèstia més poderosa pot patir per la tristor.

Drac, explica'm... què són aquests ulls tristos?

És una nova proposta dels Relats Conjunts

Sant Jordi

Avui, un regalet de l'Estripanits pel dia de

Per a elles...

I per a ells també!