divendres, 10 / juliol / 2009

La M. hi col·labora

Ep, a punt per estripar el cap de setmana? Així m'agrada, que diu que demà ja farà sol a tot el país i el diumenge ja tornarà a fer calor, calor.
La col·laboració que us demanava al post anterior no ha tingut gaire èxit, la veritat sigui dita, però sí que hi ha hagut algú (alguna, de fet), que m'ha demanat anomeni M., que m'ha escrit explicant els que us demanava... i aquí ho teniu!
Primerament, em va enviar un correu-e on explica una llepada de cony que li van fer: "Abans de tot vull dir que entre els dos existia molta confiança i molts jocs de pre-escalfament(això crec que és molt important). Recordo...que em llepava el melic. Sempre li agradava besar-me aquesta zona. Una vegada em va agafar, em va estirar damunt la taula i em va treure les calcetes.Es va seure entre les meves cuixes i es col·locà els meus peus damunt les seves espatlles. Em besava els tormells. Li agradava mossegar-me la part interna de les cuixes i fregar-me el clitoris amb el seu dit i ficar-lo més endins... Em posava la mà sota el meu cul i m'aixecava a l'alçada de la boca. M'obria i em xuclava... i paro d'explicar^-^."
Després, me'n va enviar un altre de correu-e per explicar-me com les fa ella les mamades: "M'agrada acariciar la zona pèlvica, on comença a nèixer aquell pèl moixí tan excitant. Toco i beso. M'agrada acomodar-me entre les cuixes, acariciar-les, petonejar-les...el que no m'agrada es empassar..."
I vosaltres, tota la resta... què, no us animeu a escriure a estripanitsbloc@gmail.com?

dilluns, 29 / juny / 2009

Voleu col·laborar?

Ei, canalla, com anem? Heu passat un bon Sant Joan? Sí? Així m'agrada!
A veure, tinc una proposta per fer-vos: us n'explico els antecedents, d'acord? La cosa comença en una discusió de bar a les tantes de la matinada. Som un grupet de gent prou diversa i prou torrats i, ves a saber com, un parell de nosaltres (un un i una una) comencen a discutir sobre com els agraden les mamades i les llepades de cony. Per a què us feu idea del nivell (ja us he dit que era força tard i que estàvem força perjudicats), un parell de frases de mostra:
Ell: "La majoria de ties enlloc de fer mamades fan palles amb la boca: s'hi posen la polla i es limiten a bellugar el cap amunt i avall fins que t'escorres".
Ella: "Doncs els tios, què? Si a la majoria us fa fàstic amorrar-vos i treballeu més amb els dits que no pas amb els llavis i la llengua! Això és un cunnilingus? Au va, home!"
Per tant, he decidit fer el següent... si us abelleix, esclar! M'agradaria que expliquéssiu com us agrada que us la mamin i com us mengeu els conys (ells) o bé com us agrada que us llepin la clòtxina i com us mengeu les cigales (elles). Per això he obert un correu-e específic: estripanitsbloc@gmail.com
El que farem és el següent: m'escriviu a aquest correu-e i m'expliqueu el que us demano més amunt. Jo n'aniré fent el recull i els aniré publicant en diversen tongades. Digueu-me també, si hi sortir amb el vostre nick, o amb algun altre pseudònim, o què, d'acord? El que no valdran seran els anònims, ok? Sobretot, no ho feu deixant comentaris al post: escriviu, si us plau, al correu-e que us he indicat.
Apa, a veure quants i quantes us hi animeu...

divendres, 19 / juny / 2009

Al Magreb

El meu darrer viatge de feina, un parell de setmanes enrere, em va dur al Magreb. Vaig marxar un dilluns a Algèria, m'hi vaig estar fins dijous, d'allí al Marroc i vaig tornar el dimecres de la setmana següent, és a dir que vaig passar el cap de setmana al Marroc... sense res més a fer que perdre el temps a l'hotel ja que la gent d'allí em va col·locar en una zona turística de platja, en un d'aquells hotels que hi ha de tot i més. Divendres al vespre, cansat de tota la setmana amunt i avall, decideixo quedar-me a l'hotel després de sopar relativament d'hora i aprofitant que el restaurant no és massa ple. Un te de menta amb pinyons a la terrassa de la cafeteria... un moment gairebé perfecte! A mida que la gent va acabant de sopar, les taules de la terrassa van omplint-se i poc després de les deu no n'hi ha ni una de lliure. Estic pensant ja en anar tirant cap al catre quan una veu de dona em demana en francès si em fa res que s'assegui a la meva taula ja que tot és ple a reventar. Me la miro i li dic que cap problema que jo ja sóc a punt de picar sola cap a l'habitació.
S'asseu, mira el que estic prenent i es sorprèn que hagi demanat un te a l'estil del país. Mentre li explico que és així de la manera que més m'agrada, me la torno a guaitar, tot i que la terrassa és mig en penombra: uns ulls foscos i enormes encerclats per unes llarguíssimes pestanyes destaquen al seu rostre ovalat de pell bruna. Per si em quedava cap dubte, un nas aguilenc i uns cabells espessos i lleument rinxolats de color negre atzabeja m'ho confirmen: és magribina. Em diu que sí, que és tunisiana, i que no, que no és àrab sinó berber amaziga. M'agrada la puntualització i així li ho faig saber i ella riu amb un riure profund que li surt de ben endins. Li porten el te que havia demanat i la conversa deriva cap als motius de la nostra estada lluny de casa i descobrim que són ben similars ja que ambdós hi som per motius professionals: ella és advocada, està negociant uns contractes per compte d'un client, es pensava que aviat ho tindria enllestit però no ha estat així: la cosa s'ha allargat hi ha hagut de quedar-se el cap de setmana.
Tot xerrant, passa el temps i quan miro el rellotge copso que ja gairebé és mitjanit. Li dic que estic cansat i que, sabent-me molt de greu, me'n vaig cap a dormir. Ella s'aixeca al meu darrere i em diu que, havent-se de quedar sola, s'estima més anar també a l'habitació. Engeguem tots dos cap a l'ascensor i, en entrar-hi, li demano el pis i em diu que el quart, el mateix que jo. En sortir, emprèn el mateix passadís: té l'habitació a penes mitja dotzena de portes més enllà de la meva i tanta coincidència fa que ens agafi el riure. Arribem a la meva cambra, li dic bona nit i que ha estat una vetllada molt agradable i ella em sorprèn acomiadant-se amb una lleu besada als llavis, com si se m'hi hagués posat una papallona. Desvetllat tot i la fatiga, agafo un llibre i em poso a llegir per fer-me venir la son: un capítol, dos... i m'adono que, inconscientment, estic fent temps per si ella ve a la meva cambra. Però, no, no ve i, quan ja se'm tanquen els ulls, apago el llum.
L'endemà disssabte m'ho prenc amb calma i entro al menjador poc abans de les deu, justet per a poder esmorzar. Encabat, torno a dalt, em rento les dents, em poso el vestit de bany, prenc tovallola i llibre i me'n vaig cap a la piscina. Encara sóc a temps d'enxampar sota el darrer para-sol que hi ha desocupat i acostar-m'hi una gandula: això és tenir sort, sí senyor: fa una calor que espanta i, tot i que no em fa res el sol, tampoc m'hi vull torrar! Al cap d'una estona, arriba ella (per cert, oi que no us havia mencionat que es diu Tafsut, que en llengua tamazigh, segons em va explicar, vol dir Primavera?), ve directe cap a mi, em diu bon dia i, quan un grum li acosta una gandula que deu haver-li demanat en arribar al recinte de la piscina, s'hi ajeu al meu costat com aquell qui res. Veu que jo estic prenent una cervesa, arrufa el nas i es fa portar un suc de taronja. També porta un llibre i es posa a llegir.
Al cap d'una estona, massa escaldufat, m'alço i vaig cap a l'aigua a refrescar-me. Faig un parell de llargs nedant d'esquena, m'arrecero en un raconet on hi toca una mica d'ombra, l'espatlla repenjada a la paret de la piscina, i m'adono que la Tafsut m'ha vingut al darrere i s'adreça cap a mi. Es posa al meu costat, les espatlles tocant-se. De sobte, per sota l'aigua, noto la seva mà que em palpa la cuixa i puja amunt cap al meu paquet: la resposta de la meva eina és quasi automàtica en forma d'una trempera monumental! El contrast entre l'escalfor creixent de l'entrecuix i la frescor de l'aigua em fa venir esgarrifances i tot. Sento el seu alè a la meva orella mentre la seva veu profunda em proposa xiuxiuejant de veure'ns a la seva cambra al cap d'uns vint minuts. Sorprès, li responc que esperava que m'ho proposés anit i, somrient amb sornegueria, m'amolla: "Creus que valia la pena? Com que em vas dir que estaves tant cansat..." Surt de la piscina, recull les seves coses i se'n va cap a l'interior.
Al cap de 20 minuts clavats, un cop dutxat, truco a la seva porta: em rep amb el cabell encara mig moll i embolicada en una tovallola. Em demana que m'esperi dos minuts mentre s'acaba d'eixugar. La segueixo fins la cambra de bany i me la miro des de la porta mentre engega l'assecador i es va passant el raspall: somriu. M'hi acosto pel darrere i li desfaig el nus de la tovallola que cau al terra als seus peus. Guaito els seus pits plens i ferms al mirall: el moviment dels braços alçats (assecador en una mà, raspall en l'altra), fa que fimbregin amb un moviment d'allò més encisador. M'hi atanso, passo les mans per sota les seves aixelles i els li engrapo amb suavitat, palpant els seus mugrons foscos. Acoto el cap i la beso a les espatlles, m'hi arrambo bé fins que la meva trempera encaixa amb la regatera del seu cul i m'hi refrego fins que s'esborrona i els mugrons se li endureixen entre els meus dits. Vaig baixant llepada a llepada per l'espinada fins a arribar a les seves natges que beso amb suavitat. Sense deixar d'eixugar-se els cabells, s'eixerranca una mica i començo a llepar-li l'ullera i a buscar-li amb els dits el clítoris entres els plecs de les làbia. S'obre més encara per facilitar-me la feina, el brunzit de l'assecador omple la cambra de bany fins que, al cap de no res, els seus esbufecs de plaer en tapen el so. Fa un parell d'inspiracions fondes per recuperar l'alè i em diu mig rient: "Moltes gràcies, puc acabar d'eixugar-me, ara?" Ric també i la deixo fer.
El temps de fer una cigarreta i em ve a trobar al llit: la guaito de dalt a baix. El seu parrús és com la seva cabellera: negre, espès i lleugerament rinxolat. Les nostres llengües comencen a entrelligar-se dins les nostres boques, les nostres mans recorren les nostres pells, la meva cigala torna a estar dura com una barra de metall. Ella ho copsa i se n'hi va: hi deixa caure salivera, l'engrapa amb la mà i hi juga una estona, després se l'empassa fins a l'arrel, enceta una mamada de les que fan època, concedint les seves atencions també als meus ous i a la meva ullera. S'alça, es gira, em fa un parell de morrejades, s'hi torna a posar bé i ara es posa la meva polla entre les seves mamelles: quina cubana, redéu! Quan s'adona que ja estic ben a punt d'explotar, torna a engolir-la i no la deixa fins que s'empassa tots els meus sucs.
No em deixa temps per a res: em posa la clòtxina al davant la cara tot demanant-me sense paraules que li faci un altre treball de llengua. I jo, com que a mi no cal que això m'ho demanin dos cops, ataco de nou. Els llavis i llengua van fent feina mentre els seus sucs regalimen i mullen el llençol. La punteta de la llengua fa petits cercles al seu clítoris, els meus llavis xuclen els seus plecs, m'empasso els seus sucs salabrosos, les mans em van fins als seus magnífics pits i m'hi entretinc a cor què vols, fins que els espasmes del seu ventre m'indiquen que ja està a punt, moment en que tot jo accelero la feina fins que l'orgasme, més intens aquesta vegada, li fa tensar l'esquena i alçar els malucs. Sense transició, torna a prendre la meva espasa amb la seva boca fins que s'endureix del tot de nou. Es posa a quatre grapes i m'ofereix els seus darreres tot dient-me: "Pel cul, si us plau, que ja saps que nosaltres hem d'arribar verges al matrimoni". Em refrego pel seu tall, sense penetrar-lo, per untar-me bé amb els seus sucs i apunto cap a l'ullera. De primer empenyo amb suavitat però de seguida veig que no cal, que evidentment no és el primer ni el segon cop, ja que el seu esfínter dilata fàcilment, així que, amb un cop de ronyons, empenyo fins que els ous colpegen les seves natges. Ella amolla un petit gruny de satisfacció mentre jo vaig fent un vaivé rítmic, endavant, endarrere, endavant, endarrere... Havent-me escorregut jo un cop i ella ja dos, em sorprèn que ben aviat ambdós estem ja tan a punt: li noto els espasmes musculars i, de la meva banda, fa estona que me la veig a venir. Aconsegueixo aguantar-me fins que ella ja no pot retenir els xiscles de plaer i, alleujat, jo també em deixo anar amb una tremolor de cames que feia molt de temps que no sentia.

dimarts, 16 / juny / 2009

Canvi de ritme forçat

He dit manta vegades que, dissortadament, les coses no són sempre com un voldria sinó que, tot sovint, són més aviat com un se les troba. D'uns mesos ençà, l'augment de responsabilitats laborals (= més feina) em duu pel camí de l'amargura. No ens enganyem: les satisfaccions a nivell professional, esclar, són moltes però, de moment, a costa de sacrificar poc o molt altres aspectes de la meva vida, el més lúdics bàsicament. Cada cop he de viatjar més (i més lluny) i cada cop l'agenda del viatge és més atapeïda.
No cal que us ho digui, oi?, perquè ja us n'haureu adonat: he hagut de fer un canvi de ritme forçat pel que fa al manteniment del bloc. Us explico tot això perquè, si no fallen les previsions, la cosa anirà més o menys així fins ben bé passat l'estiu: espero poder fer vacances a finals de setembre, si va tot bé, i que, a la tornada, la feina s'hagi estabilitzat. Tinc un fum de coses per explicar-vos (una de molt curiosa que em va passar al darrer viatge), de coses per proposar-vos (tenia al cap la idea de fer una sèrie de relats "a la carta", basats en propostes o peticions vostres)... però em fa l'efecte que haurem d'esperar una miqueta: no us fa res, oi?
No vol dir això que abandoni del tot, només és que m'adono que cal que n'estigueu assabentats i assabentades, que no és cap crisi blocaire ni res de tot això, que no deixo el món virtual: és, senzillament, el que us dic més amunt: un canvi de ritme forçat. Aniré actualitzant quan pugui (a veure si aquesta setmana que sóc per aquí us faig cinc cèntims del darrer viatge), però sense aguniar-m'hi, d'acord? Doncs, au, ja sabeu com està la cosa.
P.D. (altres coses pendents que espero solucionar les properes setmanes):
Striper: no me n'oblido de què et dec una ronda, et faig un truc així que pugui.
Garrotxina: tampoc m'oblido de tu, tindràs paciència per tal que "es calmi" la meva agenda?
Helen: les pors són per combatre-les, no et sembla?

dijous, 21 / maig / 2009

Champions: la porra

Em demanava la Rita si no faria una porra de cara a la final de la Champions de la setmana entrant. Oi tant, que sí! Però em semblava que potser era massa aviat: ara sí, em sembla que ara ja la podem llençar! Les condicions són les mateixes de l'altre cop (esperem que, aquest cop, algú l'encerti), és a dir:
-Si el guanyador és mascle: ronda de Moritz Epidor.
-Si el guanyador és femella: ronda de Moritz Epidor... + premi sorpresa de l'Estripanits (o, qui sap, potser no serà tan sorpresa, venint de mi, oi?).

Entraran a "concurs" els comentaris que deixeu fins les 20.00h del mateix dia 27. Ah, i per tal de ser justos... aquest cop jo no deixo la meva aposta, d'acord? Ara bé, una cosa sí que us dic: guanyarem!!!

dijous, 14 / maig / 2009

Reis de copes

La puta feina dels ous em fa anar de puto cul. Ara... no tant com per a no seguir el Barça, hehehehe! Vau xalar força, ahir? Jo molt, molt i molt, tot i que vaig començar a veure el partit just quan l'Athletic Club marcava el seu golet i em vaig perdre la xiulada a l'himne del país veí.
Per això, tot i que no tinc gaire temps, us deixo amb aquest video amb els gols d'ahir que comença, justament... amb la xiulada, hehehehe!

dimarts, 5 / maig / 2009

Porra

Demà dimecres, el Barça juga contra el Chelsea: anirem a la final a Roma? Què us sembla fer una porra? Amb premi? Vinga, doncs! Si el guanyador és mascle, tindrà una ronda de Moritz Epidor i si la guanyadora és femella, podrà triar entre la ronda de Moritz Epidor o... sorpresa! Digueu-me sexista, si voleu, però no puc evitar-ho: l'Estripanits és com és...
I, mentrestant, agafeu un pitet per recollir les baves: aquí podeu tornar a veure els gols de dissabte passat!!!!
La meva aposta? Serà un partit de gols: posem 2-3?

dijous, 30 / abril / 2009

Cap de setmana llarg... festa!

Au, vinga canalla, a passar-la d'allò més bé!!!

divendres, 24 / abril / 2009

A les comarques gironines

Nota: aquest post és un relat fictici i està dedicat a... bé, tu ja ho saps, oi?
A partir d'un mail que rebo on em llencen els trastos, comença l'intercanvi ritual de costum: uns quants correus, d'aquí passem al messenger, alguna trucada... i, pam!, ja hem quedat. Ens hem de trobar en un cèntric bar d'un poble a costat de Girona: a mi em fa més gràcia de l'habitual ja que en casos com aquest, fins ara, gairebé sempre he anat cap al sud: ja em pensava que tenia alguna mena d'incompatibilitat amb les dones de més al nord!
Com sempre que les circumstàncies del trànsit m'ho permeten, arribo prou d'hora. Localitzo el bar en una placeta i m'hi apalanco a la terrassa, que fa un dia de primavera força asolellat. A l'hora que és, encara no em ve de gust fer una birra i demano un cafè amb gel. Ella arriba puntual, m'aixeco de la cadira per petonejar-li les galtes i ella, envermellida (ja m'ha avisat que es considera vergonyosa de mena), s'asseu al meu davant i demana el mateix que jo. La conversa costa d'arrencar (efectivament, és més aviat tímida: qui ho haguera dit, amb els correus que m'ha enviat!), però de mica en mica esdevé fluïda i sí, sembla que hi ha sintonia, que la cosa va ben encaminada. Tant ben encaminada, de fet, que al cap de poc més de mitja hora m'agafa la mà i em diu de marxar cap a casa seva.
No viu gaire lluny, ja hi som en un tres i no res. Obre el portal, anem cap a l'ascensor i, quan hi som dins, se'm penja del coll i em clava una morrejada que em deixa sense alè. M'he d'ajupir una mica, que ella és més baixeta que jo (ja hi estic acostumat a que siguin prou més baixes) però noto els seus mugrons que s'endureixen i se'm claven. Entrem a ca seva i segueix el joc de petons, abraçades i panteixos tot al llarg de corredor fins a arribar a l'habitació. Ens despullem desficiosos, ens mirem els cossos, estudiant-los i aprenent-los, ens toquem, ens llepem. No vull anar de pressa i, per refrenar una mica la cosa, li demano de dutxar-me: ella s'hi apunta després d'un breu instant de dubte. Aigua més aviat fresqueta per esborronar-li els mugrons, ensabonaments suaus amb especial dedicació al seu entrecuix, la meva cigala que apunta cap al sostre... tovallola suau, amb bona olor, per eixugar els nostres cossos, les llengües que tasten les nostres pells humides.
La prenc d'una revolada, la duc de nou cap a l'habitació, la deixo al damunt del llit i li obro les cames ben eixarrencades per tal començar una de les feines que més m'agraden: la feina de llengua. Començo ben suavet, tastant-li el trau, fent lleus tocs al seu clítoris: està xopa d'allò més. Llepo de dalt a baix, li xuclo les làbia i el botonet, agafo un coixí i li col·loco sota les natges per tenir-la més amunt i més oberta, vaig cap a l'ullera i li ensalivo ben ensalivada, faig que hi arribin també els seus sucs que ara ja regalimen. Concentro la llengua al clítoris i li treballo la cova amb els dits, a poc a poc, acaronant també aquell espai tan interessant que hi ha entre el cony i el cul. Ella gemega, tensa el cos, elevant més els malucs i jo intensifico la feina, la meva llengua bellugadissa repassa tots els seus plecs, fins que amolla un xiscle i arqueja el cos espasmòdicament en venir-li l'orgasme.
Esbufegant encara, m'ajeu i s'abraona a la meva eina. L'ensaliva del cap a l'arrel, els ous em queden ben molls, ho fa amb suavitat, com a mi m'agrada, combinant llengua i llavis, m'acarona les bosses, em posa a cent: no, a cent no, a mil, em posa! Veig que no podré aguantar gaire més si segueix així i li enretiro el cap del meu entrecuix. S'enfila al meu damunt, quasibé deixant-se caure sobre la meva polla que llisca sola dins el seu cony i comença a cavalcar-me com una valquíria de Wagner. Els seus pits em queden al davant de la cara i m'hi amorro per xuclar-los i llepar-los a cor què vols. M'aguanto tant com puc mentre ella augmenta el ritme del seu va-i-bé, amunt i avall, remenant les anques, però en sentir que es es deixa anar, que se'n va, ja no puc evitar-ho: jo també em deixo anar i els seus xiscles i els meus bramuls de plaer omplen l'habitació

dijous, 23 / abril / 2009

Sant Jordi

Benvolgudes lectores i amigues, per a totes vosaltres: