dilluns, 20 de desembre del 2010

Atenció, atenció!

A partir del solstici d'hivern...

dimarts, 22 de setembre del 2009

Post 146 - Oferta final per liquidació

Benvolguts i, sobretot, benvolgudes:
Us anuncio una oferta final per liquidació (temporal, si més no). Aviso per endavant que pot ser que trigui uns dies a contestar les vostres respostes: hi ha el pont de la Mercè pel mig i tinc intenció de desaparèixer uns dies. Els termes de la liquidació són els següents:
OFERTA FINAL PER LIQUIDACIÓ
L'Estripanits ofereix sessió de sexe amb un mínim d'orgasmes garantit a una, i només una, blocaire que hi estigui interessada i que accepti les següents:
CONDICIONS DE L'OFERTA
  • Les interessades heu d'escriure al correu-e de l'Estripanits (el trobareu al perfil), indicant edat (si us plau, menors de 25 anys abstingueu-vos-en si no teniu experiència prèvia) i lloc de residència (si estem massa lluny, pot ser difícil quedar): tots els missatges seran contestats tard o d'hora.
  1. L'Estripanits triarà algú, si cal després d'un intercanvi de mails i/o converses i/o xats, per estar ben segurs ambdós que volem tirar endavant amb l'experiència i, en tot cas, fixar-ne les condicions específiques, i li ho comunicarà.
  2. L'Estripanits NO farà públic amb qui quedarà per a la sessió fins que aquesta no s'hagi produït ja que una de les condicions és que, després, en farem el relat al(s) bloc(s): podem estudiar com fer-ho si la interessada vol mantenir l'anonimat tot i que penso que la cosa pedria tota la gràcia. que es farà públic, un cop concertades les agendes, el dia de la trobada (no el lloc, faltaria més).
  3. DESPESES: com a bons catalans, les despeses que hi pugui haver (suposem, per exemple, que hem de quedar en algun hotel...) es repartiran al 50%.
  4. En principi, estan excloses aquelles blocaires que JA han fet sexe amb l'Estripanits, com ara la pianista (vegeu-ne post si us cal fer memòria): no seria just per a la resta, em sembla.
  5. Aquesta oferta és vàlida fins el dia 9 d'octubre i, per tant, cap correu sobre aquesta oferta que arribi després d'aquesta data serà respost.
  6. L'Estripanits es reserva el dret de deixar l'oferta "deserta"; en aquest cas, el perquè serà clarament explicat en un post.
Au, doncs, vosaltres mateixes!

dijous, 27 d’agost del 2009

divendres, 31 de juliol del 2009

De vacances

Ep, com va? Veig que la proposta que us vaig fer d'explicar-me com us agrda
el sexe oral no té gaire acceptació, què hi farem! Encara hi sou a temps, si us abelleix d'escriure'm a aquest correu-e: estripanitsbloc@gmail.com. Jo me'n vaig la setmana entrant uns dies de vacances però miraré de anar-me connectant a veure si encara sobreviviu a aquesta calor tan xafogosa i, si algú es decideix a explicar-ho... ja intentaré penjar-ho.
Que on vaig? Doncs mireu, aquest any repeteixo (cosa estranya) i me'n vaig aquí:
Ja us vaig explicar la meva anterior experiència aquí en aquests posts: Hydra (I), Hydra (II) y Hydra (i III). No, no, no compto pas que la cosa anirà tan i tan bé però, això sí, espero que podré descansar que ja toca.
Ah, que no sabeu on diantre és aquesta illa? Cap problema, ja us ho ensenyo:
Apa, fins la tornada, bones vacances a tot i, sobretot, a totes: poseu-vos les piles que, quan torni, us vull ben calentones, hehehehe!

dilluns, 20 de juliol del 2009

El Faune també ens ho explica

El Faune, des del País Valencià, ens explica com li agrada menjar-se una bona figa. Gràcies, Faune!
"Primer, he de dir que, si bé el pèl no em molesta, és enormement agradable i còmode menjar-se una figueta ben rasuradeta, amb un poc de pèl al mont de Venus... mmm. U no ha d'arribar com que s'aboca al pessebre, però de vegades la passió pot més que la tècnica i u s'amorra impetuosament. A mi m'agrada, després d'un bes humit als llavis, baixar poquet a poquet besant els pits, els mugrons i la panxa, fins arribar al cony i començar a fer-li petons per la vulva, per la part exterior i el mont de Venus, i començar a donar llepades lentes i fortes de baix cap a dalt, pressionant els llavis vaginals, per a centrar-me després al clítoris, fent girar la llengua sobre aquesta joieta màgica, i també besar-la i succionar-la un poquet. També m'agrada baixar amb la llengua, mentre mossegue en el trajecte els llavis vaginals amb els meus llavis (no amb les dents, atenció) i fer-la girar a l'entrada de la vagina, fent cercles lents, i, amb més velocitat i un ritme més trencat, fer-la botar i ballar amb pressió maliciosa sobre el perineu i immediatament a l'anus, fent un bon bes negre que complemente la menjadeta de figa. Per altra banda, una figa no flota en un buit còsmic, està a un cos humà, càlid i invitant, i per això m'agrada també tindre les mans actives, arrapant la cara interna de les cuixes (que també m'agrada mossegar), acaronant la panxa o agafant la mà de la meua amant. De la mateixa manera, també està molt bé emprar els dits, i ficar u o dos, no massa profundament ara, a la vagina, mentre es visita al clítoris, o lubricar un dit i, lentament, introduir-lo al culet fent suaus cercles mentre es balla amb més velocitat amb la llengua sobre el clítoris. Per a aquestes coses ve molt bé el lubricant de sabors, comestible. Acabe d'emprar-lo per primera vegada fa no massa temps, i ara en estiu, és un plat molt frutal, fresquet i que entra molt bé, la figueta amb gerd (frambuesa, com m'agrada això d'anar redescobrint els mots d'una llengua."

divendres, 10 de juliol del 2009

La M. hi col·labora

Ep, a punt per estripar el cap de setmana? Així m'agrada, que diu que demà ja farà sol a tot el país i el diumenge ja tornarà a fer calor, calor.
La col·laboració que us demanava al post anterior no ha tingut gaire èxit, la veritat sigui dita, però sí que hi ha hagut algú (alguna, de fet), que m'ha demanat anomeni M., que m'ha escrit explicant els que us demanava... i aquí ho teniu!
Primerament, em va enviar un correu-e on explica una llepada de cony que li van fer: "Abans de tot vull dir que entre els dos existia molta confiança i molts jocs de pre-escalfament(això crec que és molt important). Recordo...que em llepava el melic. Sempre li agradava besar-me aquesta zona. Una vegada em va agafar, em va estirar damunt la taula i em va treure les calcetes.Es va seure entre les meves cuixes i es col·locà els meus peus damunt les seves espatlles. Em besava els tormells. Li agradava mossegar-me la part interna de les cuixes i fregar-me el clitoris amb el seu dit i ficar-lo més endins... Em posava la mà sota el meu cul i m'aixecava a l'alçada de la boca. M'obria i em xuclava... i paro d'explicar^-^."
Després, me'n va enviar un altre de correu-e per explicar-me com les fa ella les mamades: "M'agrada acariciar la zona pèlvica, on comença a nèixer aquell pèl moixí tan excitant. Toco i beso. M'agrada acomodar-me entre les cuixes, acariciar-les, petonejar-les...el que no m'agrada es empassar..."
I vosaltres, tota la resta... què, no us animeu a escriure a estripanitsbloc@gmail.com?

dilluns, 29 de juny del 2009

Voleu col·laborar?

Ei, canalla, com anem? Heu passat un bon Sant Joan? Sí? Així m'agrada!
A veure, tinc una proposta per fer-vos: us n'explico els antecedents, d'acord? La cosa comença en una discusió de bar a les tantes de la matinada. Som un grupet de gent prou diversa i prou torrats i, ves a saber com, un parell de nosaltres (un un i una una) comencen a discutir sobre com els agraden les mamades i les llepades de cony. Per a què us feu idea del nivell (ja us he dit que era força tard i que estàvem força perjudicats), un parell de frases de mostra:
Ell: "La majoria de ties enlloc de fer mamades fan palles amb la boca: s'hi posen la polla i es limiten a bellugar el cap amunt i avall fins que t'escorres".
Ella: "Doncs els tios, què? Si a la majoria us fa fàstic amorrar-vos i treballeu més amb els dits que no pas amb els llavis i la llengua! Això és un cunnilingus? Au va, home!"
Per tant, he decidit fer el següent... si us abelleix, esclar! M'agradaria que expliquéssiu com us agrada que us la mamin i com us mengeu els conys (ells) o bé com us agrada que us llepin la clòtxina i com us mengeu les cigales (elles). Per això he obert un correu-e específic: estripanitsbloc@gmail.com
El que farem és el següent: m'escriviu a aquest correu-e i m'expliqueu el que us demano més amunt. Jo n'aniré fent el recull i els aniré publicant en diversen tongades. Digueu-me també, si hi sortir amb el vostre nick, o amb algun altre pseudònim, o què, d'acord? El que no valdran seran els anònims, ok? Sobretot, no ho feu deixant comentaris al post: escriviu, si us plau, al correu-e que us he indicat.
Apa, a veure quants i quantes us hi animeu...

divendres, 19 de juny del 2009

Al Magreb

El meu darrer viatge de feina, un parell de setmanes enrere, em va dur al Magreb. Vaig marxar un dilluns a Algèria, m'hi vaig estar fins dijous, d'allí al Marroc i vaig tornar el dimecres de la setmana següent, és a dir que vaig passar el cap de setmana al Marroc... sense res més a fer que perdre el temps a l'hotel ja que la gent d'allí em va col·locar en una zona turística de platja, en un d'aquells hotels que hi ha de tot i més. Divendres al vespre, cansat de tota la setmana amunt i avall, decideixo quedar-me a l'hotel després de sopar relativament d'hora i aprofitant que el restaurant no és massa ple. Un te de menta amb pinyons a la terrassa de la cafeteria... un moment gairebé perfecte! A mida que la gent va acabant de sopar, les taules de la terrassa van omplint-se i poc després de les deu no n'hi ha ni una de lliure. Estic pensant ja en anar tirant cap al catre quan una veu de dona em demana en francès si em fa res que s'assegui a la meva taula ja que tot és ple a reventar. Me la miro i li dic que cap problema que jo ja sóc a punt de picar sola cap a l'habitació.
S'asseu, mira el que estic prenent i es sorprèn que hagi demanat un te a l'estil del país. Mentre li explico que és així de la manera que més m'agrada, me la torno a guaitar, tot i que la terrassa és mig en penombra: uns ulls foscos i enormes encerclats per unes llarguíssimes pestanyes destaquen al seu rostre ovalat de pell bruna. Per si em quedava cap dubte, un nas aguilenc i uns cabells espessos i lleument rinxolats de color negre atzabeja m'ho confirmen: és magribina. Em diu que sí, que és tunisiana, i que no, que no és àrab sinó berber amaziga. M'agrada la puntualització i així li ho faig saber i ella riu amb un riure profund que li surt de ben endins. Li porten el te que havia demanat i la conversa deriva cap als motius de la nostra estada lluny de casa i descobrim que són ben similars ja que ambdós hi som per motius professionals: ella és advocada, està negociant uns contractes per compte d'un client, es pensava que aviat ho tindria enllestit però no ha estat així: la cosa s'ha allargat hi ha hagut de quedar-se el cap de setmana.
Tot xerrant, passa el temps i quan miro el rellotge copso que ja gairebé és mitjanit. Li dic que estic cansat i que, sabent-me molt de greu, me'n vaig cap a dormir. Ella s'aixeca al meu darrere i em diu que, havent-se de quedar sola, s'estima més anar també a l'habitació. Engeguem tots dos cap a l'ascensor i, en entrar-hi, li demano el pis i em diu que el quart, el mateix que jo. En sortir, emprèn el mateix passadís: té l'habitació a penes mitja dotzena de portes més enllà de la meva i tanta coincidència fa que ens agafi el riure. Arribem a la meva cambra, li dic bona nit i que ha estat una vetllada molt agradable i ella em sorprèn acomiadant-se amb una lleu besada als llavis, com si se m'hi hagués posat una papallona. Desvetllat tot i la fatiga, agafo un llibre i em poso a llegir per fer-me venir la son: un capítol, dos... i m'adono que, inconscientment, estic fent temps per si ella ve a la meva cambra. Però, no, no ve i, quan ja se'm tanquen els ulls, apago el llum.
L'endemà disssabte m'ho prenc amb calma i entro al menjador poc abans de les deu, justet per a poder esmorzar. Encabat, torno a dalt, em rento les dents, em poso el vestit de bany, prenc tovallola i llibre i me'n vaig cap a la piscina. Encara sóc a temps d'enxampar sota el darrer para-sol que hi ha desocupat i acostar-m'hi una gandula: això és tenir sort, sí senyor: fa una calor que espanta i, tot i que no em fa res el sol, tampoc m'hi vull torrar! Al cap d'una estona, arriba ella (per cert, oi que no us havia mencionat que es diu Tafsut, que en llengua tamazigh, segons em va explicar, vol dir Primavera?), ve directe cap a mi, em diu bon dia i, quan un grum li acosta una gandula que deu haver-li demanat en arribar al recinte de la piscina, s'hi ajeu al meu costat com aquell qui res. Veu que jo estic prenent una cervesa, arrufa el nas i es fa portar un suc de taronja. També porta un llibre i es posa a llegir.
Al cap d'una estona, massa escaldufat, m'alço i vaig cap a l'aigua a refrescar-me. Faig un parell de llargs nedant d'esquena, m'arrecero en un raconet on hi toca una mica d'ombra, l'espatlla repenjada a la paret de la piscina, i m'adono que la Tafsut m'ha vingut al darrere i s'adreça cap a mi. Es posa al meu costat, les espatlles tocant-se. De sobte, per sota l'aigua, noto la seva mà que em palpa la cuixa i puja amunt cap al meu paquet: la resposta de la meva eina és quasi automàtica en forma d'una trempera monumental! El contrast entre l'escalfor creixent de l'entrecuix i la frescor de l'aigua em fa venir esgarrifances i tot. Sento el seu alè a la meva orella mentre la seva veu profunda em proposa xiuxiuejant de veure'ns a la seva cambra al cap d'uns vint minuts. Sorprès, li responc que esperava que m'ho proposés anit i, somrient amb sornegueria, m'amolla: "Creus que valia la pena? Com que em vas dir que estaves tant cansat..." Surt de la piscina, recull les seves coses i se'n va cap a l'interior.
Al cap de 20 minuts clavats, un cop dutxat, truco a la seva porta: em rep amb el cabell encara mig moll i embolicada en una tovallola. Em demana que m'esperi dos minuts mentre s'acaba d'eixugar. La segueixo fins la cambra de bany i me la miro des de la porta mentre engega l'assecador i es va passant el raspall: somriu. M'hi acosto pel darrere i li desfaig el nus de la tovallola que cau al terra als seus peus. Guaito els seus pits plens i ferms al mirall: el moviment dels braços alçats (assecador en una mà, raspall en l'altra), fa que fimbregin amb un moviment d'allò més encisador. M'hi atanso, passo les mans per sota les seves aixelles i els li engrapo amb suavitat, palpant els seus mugrons foscos. Acoto el cap i la beso a les espatlles, m'hi arrambo bé fins que la meva trempera encaixa amb la regatera del seu cul i m'hi refrego fins que s'esborrona i els mugrons se li endureixen entre els meus dits. Vaig baixant llepada a llepada per l'espinada fins a arribar a les seves natges que beso amb suavitat. Sense deixar d'eixugar-se els cabells, s'eixerranca una mica i començo a llepar-li l'ullera i a buscar-li amb els dits el clítoris entres els plecs de les làbia. S'obre més encara per facilitar-me la feina, el brunzit de l'assecador omple la cambra de bany fins que, al cap de no res, els seus esbufecs de plaer en tapen el so. Fa un parell d'inspiracions fondes per recuperar l'alè i em diu mig rient: "Moltes gràcies, puc acabar d'eixugar-me, ara?" Ric també i la deixo fer.
El temps de fer una cigarreta i em ve a trobar al llit: la guaito de dalt a baix. El seu parrús és com la seva cabellera: negre, espès i lleugerament rinxolat. Les nostres llengües comencen a entrelligar-se dins les nostres boques, les nostres mans recorren les nostres pells, la meva cigala torna a estar dura com una barra de metall. Ella ho copsa i se n'hi va: hi deixa caure salivera, l'engrapa amb la mà i hi juga una estona, després se l'empassa fins a l'arrel, enceta una mamada de les que fan època, concedint les seves atencions també als meus ous i a la meva ullera. S'alça, es gira, em fa un parell de morrejades, s'hi torna a posar bé i ara es posa la meva polla entre les seves mamelles: quina cubana, redéu! Quan s'adona que ja estic ben a punt d'explotar, torna a engolir-la i no la deixa fins que s'empassa tots els meus sucs.
No em deixa temps per a res: em posa la clòtxina al davant la cara tot demanant-me sense paraules que li faci un altre treball de llengua. I jo, com que a mi no cal que això m'ho demanin dos cops, ataco de nou. Els llavis i llengua van fent feina mentre els seus sucs regalimen i mullen el llençol. La punteta de la llengua fa petits cercles al seu clítoris, els meus llavis xuclen els seus plecs, m'empasso els seus sucs salabrosos, les mans em van fins als seus magnífics pits i m'hi entretinc a cor què vols, fins que els espasmes del seu ventre m'indiquen que ja està a punt, moment en que tot jo accelero la feina fins que l'orgasme, més intens aquesta vegada, li fa tensar l'esquena i alçar els malucs. Sense transició, torna a prendre la meva espasa amb la seva boca fins que s'endureix del tot de nou. Es posa a quatre grapes i m'ofereix els seus darreres tot dient-me: "Pel cul, si us plau, que ja saps que nosaltres hem d'arribar verges al matrimoni". Em refrego pel seu tall, sense penetrar-lo, per untar-me bé amb els seus sucs i apunto cap a l'ullera. De primer empenyo amb suavitat però de seguida veig que no cal, que evidentment no és el primer ni el segon cop, ja que el seu esfínter dilata fàcilment, així que, amb un cop de ronyons, empenyo fins que els ous colpegen les seves natges. Ella amolla un petit gruny de satisfacció mentre jo vaig fent un vaivé rítmic, endavant, endarrere, endavant, endarrere... Havent-me escorregut jo un cop i ella ja dos, em sorprèn que ben aviat ambdós estem ja tan a punt: li noto els espasmes musculars i, de la meva banda, fa estona que me la veig a venir. Aconsegueixo aguantar-me fins que ella ja no pot retenir els xiscles de plaer i, alleujat, jo també em deixo anar amb una tremolor de cames que feia molt de temps que no sentia.

dimarts, 16 de juny del 2009

Canvi de ritme forçat

He dit manta vegades que, dissortadament, les coses no són sempre com un voldria sinó que, tot sovint, són més aviat com un se les troba. D'uns mesos ençà, l'augment de responsabilitats laborals (= més feina) em duu pel camí de l'amargura. No ens enganyem: les satisfaccions a nivell professional, esclar, són moltes però, de moment, a costa de sacrificar poc o molt altres aspectes de la meva vida, el més lúdics bàsicament. Cada cop he de viatjar més (i més lluny) i cada cop l'agenda del viatge és més atapeïda.
No cal que us ho digui, oi?, perquè ja us n'haureu adonat: he hagut de fer un canvi de ritme forçat pel que fa al manteniment del bloc. Us explico tot això perquè, si no fallen les previsions, la cosa anirà més o menys així fins ben bé passat l'estiu: espero poder fer vacances a finals de setembre, si va tot bé, i que, a la tornada, la feina s'hagi estabilitzat. Tinc un fum de coses per explicar-vos (una de molt curiosa que em va passar al darrer viatge), de coses per proposar-vos (tenia al cap la idea de fer una sèrie de relats "a la carta", basats en propostes o peticions vostres)... però em fa l'efecte que haurem d'esperar una miqueta: no us fa res, oi?
No vol dir això que abandoni del tot, només és que m'adono que cal que n'estigueu assabentats i assabentades, que no és cap crisi blocaire ni res de tot això, que no deixo el món virtual: és, senzillament, el que us dic més amunt: un canvi de ritme forçat. Aniré actualitzant quan pugui (a veure si aquesta setmana que sóc per aquí us faig cinc cèntims del darrer viatge), però sense aguniar-m'hi, d'acord? Doncs, au, ja sabeu com està la cosa.
P.D. (altres coses pendents que espero solucionar les properes setmanes):
Striper: no me n'oblido de què et dec una ronda, et faig un truc així que pugui.
Garrotxina: tampoc m'oblido de tu, tindràs paciència per tal que "es calmi" la meva agenda?
Helen: les pors són per combatre-les, no et sembla?

dijous, 21 de maig del 2009

Champions: la porra

Em demanava la Rita si no faria una porra de cara a la final de la Champions de la setmana entrant. Oi tant, que sí! Però em semblava que potser era massa aviat: ara sí, em sembla que ara ja la podem llençar! Les condicions són les mateixes de l'altre cop (esperem que, aquest cop, algú l'encerti), és a dir:
-Si el guanyador és mascle: ronda de Moritz Epidor.
-Si el guanyador és femella: ronda de Moritz Epidor... + premi sorpresa de l'Estripanits (o, qui sap, potser no serà tan sorpresa, venint de mi, oi?).

Entraran a "concurs" els comentaris que deixeu fins les 20.00h del mateix dia 27. Ah, i per tal de ser justos... aquest cop jo no deixo la meva aposta, d'acord? Ara bé, una cosa sí que us dic: guanyarem!!!