Hydra (II)

Tot i ser força tard, sota el porxo fa una calor del dimoni i la Bianca em proposa d’anar a fer un volt. M’ha explicat que surt d’una relació complicada, que ho van deixar pels volts de setmana santa, i que ara vol estar una bona temporada sense cap relació estable. El viatge el tenien planificat les tres parelles i ella ha decidit venir igualment tant pel que fa a minimitzar les despeses de cancel·lació de reserves com perquè li convenia ser fora del seu lloc de residència uns quants dies: el seu ex viu també a Torí i, com que comparteixen amistats i espais de lleure, es veuen sovint, més sovint del que ella voldria i troba convenient. Total, que arrenquem a caminar: sense adonar-nos-en, mentre seguim fent-la petar, anem a parar a la cala on ens hem trobat a la tarda, ara banyada per la llum de lluna. Ens asseiem en una roca on trenquen les onades, els peus descalços i en remull dins l’aigua. Treu de la bossa una cigarreta del riure, l’encén, fa un parell de pipades i me l’ofereix. Jo també en faig un parell de xuclades, la hi retorno i així anar fent fins que només en resta la punta que ella, ben polida, apaga contra la roca humida i es guarda a la bossa per tal de no llençar-la allí mateix. Ara hi ha uns tensos instants de silenci entre nosaltres, com si ambdós haguéssim de rumiar quin rumb ha de prendre tot això, silenci que trenca ella amb una rialla. Es treu la roba d’una revolada i se’n va cap a l’aigua. Jo me la miro mentre hi xipolleja, xopa de dalt a baix. L’acqua è fresca, vieni con me!, em crida i jo, faltaria més, em despullo i me n’hi vaig. Un cop has entrat a l’aigua, els còdols molesten menys i és fàcil de moure-t’hi sense que et facin mal als peus. Ella em ve a rebre i, rient encara, se’m llença al coll, em fa caure i m’enfonsa a l’aigua amb el seu pes. Una onada ens passa pel damunt i ens fa rodolar però ella no es desenganxa del meu coll i el frec a frec dels nostres cossos provoca la resposta de la meva eina que comença a crèixer: ella se n’adona i, rient encara més, es deixa anar de l’abraçada i s’endinsa una mica més, just fins on les onades fan surar els seus pits amb moviments suggerents. Em mira fixament als ulls, donant entenedor que m’hi espera. M’hi atanso, tot brandant la meva espasa, tan a poc a poc com en sóc capaç, gaudint del moment i de la visió que m’ofereix: la seva pell lluent a la llum de la lluna, els seus mugrons endurits per la frescor de l’aigua, els seus cabells embullats, el seu somriure encisador i un punt burleta... Hi arribo i m’abraça: els seus llavis salats busquen els meus, les nostres llengües enjogassades enceten un ball freturós, les nostres mans exploren els nostres cossos. La giro d’esquena a mi, la cigala apretada a la seva ronyonada, la meva mà esquerra magreja les seves mamelles i faig baixar l’altra mà cap al seu cony: ella obre un xic les cames i jo començo a fregar-li el botó del plaer. Ho faig lentament a l’inici, tocant-lo a penes, accelerant-ne el ritme de manera paulatina mentre faig per tal que un altre dit la folli tot aprofitant el mateix moviment. Va calenta, molt calenta, perquè no triga ni dos minuts a deixar-se anar tot amollant una sèrie d’esgarips que ressonen per tota la cala. Es relaxa després, es gira cap a mi, em besa els llavis de nou, em prèn de la polla i m’estira cap a la platja.