Com qui no vol la cosa

Hem quedat amb l'amiga d'una meva amiga. Té problemes, la meva amiga vull dir, i hem quedat per fer unes canyes i parlar-ne. M'ha trucat ella: "hauríem de xerrar una estona, a veure què podem fer per ajudar-la" i com que jo sóc tan bo, doncs apa!, a fer les canyes amb l'amiga de la meva amiga. Terrassa estiuenca, cadires de vímet, sol i ombra de capvespre i, esclar, les canyes.

Xerrera i una canya, més xerrera i dues canyes, encara més xerrera i la tercera o quarta canya... fosqueja i encara xerrem i una més i marxem, oi? M'ofereixo per acompanyar-la a casa en cotxe, em diu que sí amb una rialleta d'aquelles de quan portes el puntillu de la birra, tres o quatre voltes per trobar el cotxe que no sé on cony l'he aparcat. Dificultats per treure el cotxe i incorporar-me a la circulació: jo també porto el meu puntillu. Arribant a ca seva, em demana que aparqui un parell de cantonades més amunt, en un carrer més tranquil, que em vol acabar d'explicar una cosa de l'amiga comuna.

Tot just posar el fre de mà, com qui no vol la cosa, m'agafa del clatell i em carda una morrejada humida, profunda, que em deixa sense alè, que jo li retorno amb ganes. Quan acosta la mà a l'entrecuix per obrir-me la bragueta, ajec els seients enrera per facilitar la cosa que ja es veu a venir: m'abaixa pantalons i calçotets a l'hora i em fot una mamada lenta de les que fan època, humitejant bé tota la polla, remenant-me els pebrots amb suavitat, fins que m'escorro de mala manera. Com que és de bona educació retornar es favors, sóc ara jo qui m'hi abraono i la mig despullo: li magrejo els mugrons amb la punteta dels dits, els xuclo, àvid d'ella, li planto la mà a la figa, humida, mullada, regalimant, li exploro els plecs, el forat suquejant, el clítoris dur i sensible. Em recargolo dins el petit habitacle del cotxe fins que aconsegueixo arribar-hi amb la boca: la meva llengua li folla el cony mentre li remeno el botó cada cop més trempat, llepo i xuclo de punta a punta, des del clitoris a l'ullera, sense descans, fins que les convulsions de l'orgasme li arriben.

Ens arrangem una mica la roba, ens morregem de nou i ens acomiadem fins a la propera, amb un dubte i una certesa: no sé si hem arreglat res de la nostra amiga comuna, però nosaltres sí que ens hem ben arreglat