Gana

M’agrada sortir a passejar quan ja és negra nit. I encara més quan arriba el bon temps, més que res perquè trobes més gent pel carrer, que a mi el fred no m’importa si poc ni gens. Segons quina ruta prenc, passo pel davant d’una parada de bus i sovint m’entretinc esperant que n’arribi un: sempre m’ha encuriosit veure la gent, tampoc gaire a aquestes hores, que baixa del bus després d’una jornada de treball, amb ganes d’arribar a casa. Un dia vaig fixar-me en una dona, rondant la quarantena, que em mirava de reüll i li vaig fer un dels meus somriures més encisadors: envermellí de vergonya i s’apressà allunyant-se de la parada. Em féu gràcia i a l’endemà vaig repetir la mateixa ruta: en arribar el bus, la mateixa situació. I a l’endemà. I encara l’endemà. Dolentot com sóc, que no ho sabeu prou, vaig decidir canviar el camí de la passejada uns quantes nits... En tornar-hi, quatre o cinc dies després, vaig observar atentament l’arribada del bus: ella mirava per la finestra, buscant-me i somrigué en veure’m. Em vaig posar en un lloc de la vorera per on ella havia de passar necessàriament si no és que volia fer una marrada. Baixà del bus i ens vam trobar de cara: un altre cop el meu somriure encisador que, aquesta vegada, ella va correspondre tot enrogint de galtes, encara més si cap. Sabeu?, tinc l’estranya habilitat de copsar què pensa la gent que tinc al costat: no és telepatia ni res d’això, no us penseu, només és que m’arriben les seves sensacions, els seus estats d’ànim. I em va arribar una enorme sensació d’excitació barrejada amb certa recança. Vam repetir el joc unes quantes nits més: al cap i a la fi, quina pressa tenia jo? Cada vegada me n’arribava més excitació i menys recança fins que, quan em semblà oportú, vaig fer l’aproximació i li vaig parlar, convidant-la a fer un cafè... De cafè no en volia, que després em costa agafar el son, però acceptà gustosa un refresc. Una estona de conversa agradable després, s’aixecà dient que ja era tard, que estava cansada i que havia d’anar a casa. Vaig oferir-me a acompanyar-la, no vull que vagis sola pels carrers a aquestes hores, cosa que acceptà d’immediat. Vivia gairebé a l’altra punta del poble i, sense pressa, vam esmerçar-hi ben bé un quart d’hora a arribar-hi. El portal era fosc, com el carrer: suburbi de suburbi. Obrí la porta i es girà cap a mi per acomiadar-se: m’arribava que volia demanar-me d’entrar però no gosava fer-ho, de manera que vaig prendre jo la iniciativa... Vaig atansar-m’hi, la vaig empènyer suaument cap a dins del portal i vaig iniciar una besada llarga i intensa: els seus llavis, de primer freds, respongueren ben aviat i sa llengua buscà la meva, abraçant-me. L’excitació augmentava per segons, panteixava, la notava tota tibada per la tensió sexual. Decidit a fer-la arribar a l’èxtasi, vaig acostar la meva boca al seu coll, li vaig llepar, ella tremolava i va tancar els ulls: va ser aleshores quan li vaig clavar els ullals i, n’estic ben segur, va arribar a l’èxtasi mentre jo em bevia la seva sang fins a exhaurir-la. Sí, ves, potser sí que abans li haguera hagut de donar una nit de plaers intensos, però... què voleu? Tenia gana!