Blau del cel on habiten els déus que ens guarden de nosaltres mateixos allí on Pandora obrí la capsa. Negres, grocs, verds i vermells flueixen per a goig i alegria dels amants que s'amaguen al jardí lluny de les mirades dels déus que ens guarden de nosaltres mateixos. I els amants, aliens a llur vigilància, ignorants del destí, es besen en blau, es toquen en roig, es llepen en groc, s'ajacen en verd, pell a pell, envoltats d'aus del paradís que canten llur amor, llur luxúria, llur gaudi. I si mai ens hi convidaven, nosaltres, coneixedors del destí que els guarden els déus que habiten al blau del cel, els permetríem que obrissin la capsa de Pandora al jardí? I ja ho saps que sí que els ho deixaríem fer, perquè ens rosega per dins l'enveja de no ser ara al jardí, de no besar-nos en blau, de no tocar-nos en roig, de no llepar-nos en groc, de no ajaçar-nos en verd, pell a pell, envoltats d'aus del paradís que cantarien el nostre amor, la nostra luxúria, el nostre gaudi al jardí on tot flueix.És una proposta de Relats Conjunts
27 comentaris:
Ondia, acabo de deixar un comentari als Relats Conjunts i trobo que un desconegut que també ha deixat un comentari al meu Bloc ha fet un relat, que macu, m'ha agradat molt, felicitats, veig que tu tambe ets primerenc en el tema :-]
Cris R.: sí, és el primer cop per l'estripanits, ah!, i gràcies per la visita.
Que macu, estàs fet un artista!!!!
Molt bona aquesta versió. M'ha agrada molt com has barrejat els colors. Felicitats! Espero que en facis més, m'agradarà llegir-los.
jo mateixa: gràcies, tot i que el meu art és més aviat un altre...
pd40: gràcies a tu també i és que les barreges són importants, oi?
Estripanits, això dels menors és una copiada del que posava jo abans, no???? Homenatge o plagi?? ;)
Petonets!
Homenatge, Candela, sempre homenatge, tant a tu com al teu... que has penjat al teu darrer post, hahahahaha
Que sàpigues que l'Estripanits serà sempre retut als teus peus i als teus, mmmmmmmm, deixem-ho aquí!
Com deu ser besar-se en blau??
M'ha agradat la barreja de colors i moviments!
Bonic relat!
Molt i molt bé! Genial el ritme!
:)
Ostres quin escrit més maco i suggerent amb tants colors.Genial.Enhorabona
No m'enhabia adonat, m'has linkat al teu Bloc, be, doncs et linko jo també al meu i així et vaig llegint també :-]
Què maco!
Llepar-nos en groc... i és que tot té color, oi?
joana: besar-se en blau, en blau del cel, és una de les millors coses que es poden fer.
annatarambana: gràcies, per a un primerenc, és agradable saber que us ha agradat a tanta gent.
jocdellums: el mateix et dic :-)
Cris R.: gràcies pel link!
alepsi: i quin és el color de les nits estripades? hehehehe
et dire el mateix que he dit en un altre bloc...com amant de l'obra d'en Miró m'agradat llegir les vostres interpretacions del quadre a mes...tinc la sort de viure en aquest "jardi" per que us ho dic de tot cor, aquest jardi es Mont-roig on tantes vegades en arribar l'estiu s'inspirava l'artista, deixant anar l'imaginació i oferir-nos el seu art.
Abans de tot, gràcies per la visita al meu blog i pel comentari. Seguidament felicitats pel teu relat, i tercer, si et sembla bé et linkaré al meu blog.
Fins la propera!
mom: moltes gràcies!
oriol: també gràcies a tu! Ah, i cap problema en que em linkis.
Colors, moviments, sensacions...
Un relat magnific.
Felicitats!
barbollaire: moltíssimes gràcies a tu també
Quin post més guapu t'ha quedat!!!!
anna: gràcies igualment
ei, es molt bo. M'agradat moltissim. Precios, noi. Enhorabona. (no em coneixes pro no ho dic gaire aixo)
dejà vie: doncs si no ho dius gaire, encara és més d'agrair!
Què puc dir que no s'hagi dit ja d'aquest relat? Felicitats!! M'ha agradat molt! 8¬)
millu: gràcies, tots i totes sou molt amables!
veig que, igual que jo, també t'estrenes als Relats Conjunts!
m'agrada el relat, té tants colors i tan vius com el quadre.
anna: moltíssimes gràcies i benvinguda a casa meva
hola, som dues alumnes de la salle de Reus, i creiem que aquest cuadre de miró és una de les seves millors obres surrealistes.
olé per miró :)
Publica un comentari a l'entrada