Chat Noir, una proposta de Relats Conjunts

Cada nit a la finestra! Miolant! Cada nit! Bé... siguem precisos: cada nit que estava amb algú al llit venia a la finestra i miolava i miolava... Fluixet de primer, anava augmentant el to i el volum a mida que les nostres envestides augmentaven i quan arribàvem a l’orgasme amollava un miol final, esgarrapava els vidres i se n’anava. Em començava a tocar els nassos perquè alguna de les meves amigues ja m’havia dit que no volia venir a casa, que els miols la posaven nerviosa i que li trencaven el rotllo. A la fi, cap de les habituals ja no volia saber res de mi: maleït gat negre dels collons! Després d’uns dies de sequera sexual, una nit calorosa, pensant en totes aquelles que ja no venien a casa, vaig començar a tocar-me, a masturbar-me. A les fosques, els ulls tancats, m’acaronava rítmicament el penis de la punta als ous quan, de sobte, vaig sentir un refrec a la finestra que havia deixat oberta. Sense gosar obrir els ulls, vaig deixar de tocar-me en sentir un trap-trap suau i esmorteït que s’atansava al llit. El gat, vaig pensar jo, immòbil del tot, sense gosar bellugar-me. Amb un esglai, vaig sentir que una mà m’acaronava just allí on jo m’estava tocant, una mà flonja, peluda... i la mà va recomençar la masturbació! Quina barreja d’astorament i plaer més excitant! No us ho creuríeu pas! A la mà va seguir-li el contacte d'una una llengua aspra que resseguia la meva eina de dalt a baix: la trempada era immensa, monumental, com feia anys que no sentia. Quan estava ben a punt d’esclatar, una cosa peluda em va muntar: estava tan humida la seva cova com dura la meva eina i va entrar lliscant d’una sola embranzida. Vaig alçar els braços amb intenció de tocar-la però les seves mans fortes m’ho van impedir de totes totes. El vaivé va començar lent, molt a poc a poc, amb ritme sostingut i es va anar accelerant a mida que s’acceleraven els meus panteixos: en escorre’m, amb un udol de plaer, em va semblar sentir també un miol agut. Quan vaig ser capaç d’obrir els ulls, un cop recuperat, era ben sol a la cambra fosca. D’ençà d’aquell dia, però, dormo sempre amb la finestra oberta.