dimecres, 25 de juliol de 2007

Chiara

Una trucada al mòbil inesperada, un vermut (al Quimet i Quimet, per descomptat!) més inesperat encara: feia més de dos anys que no sabia res de la Chiara. El vermut s'allarga perquè ens hem d'explicar tot allò que no ens hem dit per mail tot aquest temps. Ha vingut de manera improvisada, cap de setmana llarg. Em diu que es va trobar el Striper i la CafeAmbLlet a Roma, a la Piazza Navona i que, en donar-li records de part meva, li van venir ganes de fer una escapadeta a veure'm. S'allotja en un hotel de la Vila Olímpica i em demana que l'acompanyi, que em convida a dinar. Lamarequelavaparir!, no puc evitar que demani una paella malgrat explicar-li desenes de cops que això és menjar per turistes: e cosa sono io oggi?, em respon, de manera que s'endrapa aquell arròs infecte. Només de pensar-hi m'agafen tots els mals, aixì que jo em limito a demanar una amanida. Després del cafè, l'acompanyo a l'hotel. Em demana que pugi a l'habitació i ho faig. Diferent, tan diferent de la primera vegada... no hi ha desfici, els cossos ja es coneixen, va tot molt a poc a poc, com en càmera lenta. No tenim gens de pressa, que la tarda és llarga i tota per a nosaltres. Jocs de mans, llavis i llengües s'allarguen de manera increïble. Ella treballa com mai li havia vist fer, es nega a que jo li doni plaers fins que ella no hagi acabat amb mi. L'excitació va creixent de manera gairebé exponencial a mida que passen els minuts i quan exploto, només aleshores, m'autoritza a endinsar-me entre les seves cuixes i a fruir dels seus sucs que regalimen. Tan llarga és la tarda que tenim temps de repetir un cop i un altre, de llepar-nos un copi i un altre, de follar-nos un cop i un altre. A hora foscant, ens acomiadem a la porta de l'habitació amb un petó suau i dolç que té tot l'aire de comiat definitiu.

9 comentaris:

cafeambllet ha dit...

Caram caram!!!!
Sí que va anar bé que la saludèssim de part teva!!! jajaja
:-)

estripanits ha dit...

cafeambllet: ja ho veus! ;)

striper ha dit...

Estripanits, la chiara si era una dona de bandera,jo li vaig fe un parell de petons a la galtona, perque la cafeambllet estava molt pendent, pero tiu aixo de tans cops jo a partit del 5 ja faic figa si tens algun secret pasam-l.

estripanits ha dit...

striper: i la llengua per a què la tens? és la meva especialitat... ;)

striper ha dit...

Nen, que llengua en tinc eh i dits a las mans que troban el punt G de collons.

estripanits ha dit...

Striper: Ho veus, home? Doncs no calen més explicacions... hehehehehe :P

Au, a disfrutar de l'estiu! ;)

Jo Mateixa ha dit...

Joderrrrrrrrrr, ta ve la Chiara aquesta :-P

estripanits ha dit...

jo (tu) mateixa: xq tu no voldràs, hahahahaha :P

Gatot ha dit...

què ho fa que sol ser així?

segones vegades que impliquen l'adéu definitiu... potser, (només potser), les segones són l'agraïment de les primeres?

chi lo sà!

si de cas... jo prefereixo que sempre siguin primeres vegades, si potser!

petons i llepades sempre primerenques!