dijous, 20 de setembre de 2007

Sinéad

La Sinéad i jo treballem més o menys del mateix i ens vàrem conèixer en un congrés. Ambdós intentàvem arribar a la barra de la cafeteria i jo, cavallerós com sóc, vaig deixar-la passar a ella primer. Prendre després el cafè plegats va ser la continuació lògica de l'escena. Oi que, a vegades, quan esteu xerrant amb algú, heu sentit com una mena de d'atracció, com un imant potentíssim, que va de l'un a l'altre? Que li mireu els ulls i ja no us en podeu desenganxar, subjugats i seduïts irremeiablement per la mirada de l'altre? Que, potser sense voler, potser volent, els vostres dits freguen la pell de l'altre i sentiu com si us enrampéssiu? Doncs no se m'acut manera millor de descriure la situació...
Vàrem tornar a coincidir, el mateix dia, en un sopar: el destí va fer que seiéssim en taules a tocar. A l'hora del cafè i les copes, quan tothom anava ja mig bufat, vam parlar de nou: en mitja hora o tres quarts ens vam explicar les nostres vides, malgrat el meu anglès que, tot i ser prou decent, no és tan fluïd com a mi m'agradaria per a una conversa d'aquest tipus. Vàrem descobrir, sorpresos, que tot i allotjar-nos en hotels diferents no hi havia ni cinc minuts a peu d'un hotel a l'altre. La primera nit va ser a la seva habitació, una nit de descoberta, de desfici, d'explorar-nos les pells, els racons i plecs més amagats, entre riures, malentesos lingüístics i més riures. La segona nit va ser a la meva habitació, una nit de jocs, de provar altres coses, de descobrir-nos nous gustos i nous plaers, d'abraçades tendres i petons dolços, de carícies més calmades, de sexe més profund però ara ja còmplice, allargat de manera interminable fins que la matinada ens va portar un raig de l'albada incipient travessant els finestrals.
Ens hem tornat a trobar en altres congressos. Jo he anat al seu país i ella ha vingut al meu. Mai no ens hem plantejat res més que el que ja tenim: sense dir-nos-ho, ambdós sabem que provar qualsevol altra cosa espatllaria el que ja tenim i que ja fa mitja dotzena d'anys que dura. I segueix durant: aquest vespre me n'hi vaig jo uns dies. Així que, nois i noies, ens retrobarem a la tornada... Mentrestant, estripeu força a la nostra salut!

13 comentaris:

cafeambllet ha dit...

Així que a Escòcia...
estripa estripa, ja ens explicaràs...
quina envejaaaaaaaaa

Boira ha dit...

Ostres! Estripanits una mica romanticot! Tu estripa bé, i després ens ho expliques! :)

estripanits ha dit...

cafèambllet:
La zona de Glencoe és una passada tot i que, en aquesta època, una mica massa plujosa pel meu gust...

boira:
Romanticot? No et diré que no, i és que cap de nosaltres no té una sola cara (la que mostrem als blocs), oi que no?

Antoni ha dit...

eiiii company, però si tens sentiments! (jajaja es broma!)
Es molt maco sentir aquest tipus de connexio amb algunes persones. De vegades saps que sol amb una mirada t'entendràs i això es genial!
A gaudir-ho a tope!
Ja ens explicaràs, ho volem amb pels i senyals!...be però que els pèls i les senyals que siguin els d'ella, que pels teus encara no estic preparat!

Una abraçada!

estripanits ha dit...

antoni:
Sí, noi, però ara no us hi acostumeu, eh?

A tots tres i als que vindreu al darrere amb la mateixa petició:
Explicar-ho? Ja m'ho pensaré! Potser primer us faré un examen a tots/totes a veure si heu estripat prou durant la meva absència... ;)

La Padrineta ha dit...

no sé de què s'estranya la gent! tots tenim diferents vessants: apassionats, romàntics, tranquils, nerviosos,....


tot depén de la situació, el lloc, la persona... no? ;)


pd: pum-pum, pum-pum

estripanits ha dit...

padrineta:
I tant! I si t'imagines en una banyera amb aigua tebiona, unes mans que t'acaronen, una llengua que et llepa... quina situació i quin lloc, oi? ;)

P.D.: ok, pum-pum

Striper ha dit...

Stripanits apart de blocaire sexual internacional també sentimental todo en uno.

Jo Mateixa ha dit...

Doncs que tinguis molt bon viatge i gaudeix de la companyia!!!! :-)

Petons macu!!!

Clint ha dit...

Doncs apa tu! que duri!

Terra ha dit...

Bon viatge! Que segur que ho serà...
I que duri molts anys més!

caliope ha dit...

stripa molt carinyo!

Metamorfosi ha dit...

Afortunat!... que vagi bé!