dijous, 29 de novembre de 2007

Unes Moritz

Cansat com un burro de la puta feina dels collons, arribo a casa sense ganes de res: una Moritz i a clapar, que em dic, però mira, com que en tot el dia no he tingut temps de res, m'agafa per enxufar-me al msn a veure qui hi trobo mentre vaig xarrupant de l'ampolla, l'última, merda, no he pensat d'anar a comprar!, i encara no he tingut ni temps de situar-me que em truca a la porta virtual l'Eva. Rossa, prou alta, és un encant de dona, no viu gaire lluny de casa però fa dies que no en sé res i li obro la porta virtual. Després d'uns haha, hehe, k tal?, la feina bé?, i tal i qual, em demana què faig llevat tan tard i a mi no se me n'acut una altra que dir-li que estic a punt de plorar perquè se m'ha acabat la birra, es fot a riure i m’etziba que ja m'està bé per no controlar les existències i em talla dient que se'n va a dormir.
No han passat ni deu minuts, just el temps d'acomiadar-me de la penya i tancar l'ordinata que truquen a la porta, la de casa que no la virtual. Amb un qui collons deu ser a aquesta hora prou sonor, m'hi atanso i obro d'una revolada i... sí, esclar, ja us ho heu pensat, oi que sí?, allí que m'hi trobo l'Eva amb un pack de Moritz a la mà, descollonant-se de riure, i que amolla un ei, que són fresques, eh?, mentre m'aparta del mig i entra decidida cap a la sala d'estar i es deixa caure al sofà. M'acosto amb l'obridor, obro un parell de txanes estranyat que vagi rient d'aquella manera que penso aquesta ja va bufada fins que m'adono que he anat a obrir en calçotets!, i ella anar rient...
Només han calgut un parell de birres més per posar-nos en situació: ella xuclant cigala i jo llepant cony, rebolcant-nos pel terra, tocant, palpant, i ella que em demana que la folli i jo que m'hi poso, ella recolzada al sofà, les natges alçades per facilitar la penetració, que està mullada, ben xopa, i jo que empenyo, un, dos, tres, quatre cops, unto els dits amb els seus sucs per humitejar-li l'ullera del cul, sí, sí, això, va, va, que diu ella i jo que apunto més amunt i torno a empènyer, ara en aquest forat més estret on llisca la mar de bé, fins que en sentir-li uns esgarips ja no puc aguantar-me més i li amollo tota la lleterada ben endins.
Encabat, han caigut un parell de txanes més, relaxats al sofà, mentre Queen sonava per tota la casa.

9 comentaris:

rosa ha dit...

Ostres si que vas fort..i dius que beben Moritz et passa tot això...a mi m'agrada la Moritz i molt però noi, no me la porten a casa (el chico de la coca-cola) l'haig d'anar a buscar jo.

estripanits ha dit...

Ja ho saps doncs... quan et vagi bé, fem unes Moritz ;)

Terra ha dit...

Carai tu! A mi no em passa això! A mi tampoc me la porten a casa!
A partir d'ara un record especial per la Moritz no?
M'agrada i a més així fem país oi? que és catalana la birra!

Jo Mateixa ha dit...

A en Clint també l'hi deuen portar a casa les Moritz, jajajajajaja.

Quines coses més curioses us passen als bebedors de cervesa, amb la Voll Damm també passa o no??? :-P

Petons!!!!!

estripanits ha dit...

Terra:
Així m'agrada: Moritz for ever!

jo (o més aviat tu) mateixa:
Amb la Voll Damm no passa, no. A més, diria que etiqueten es espanyol i la Moritz només en català!

Striper ha dit...

Nen et posen totes quin desodorant usas?

Metamorfosi ha dit...

I jo m'estic bevent les Moritz sola... potser el que hauria de fer és sortir a repartir-ne!... jajaja

Petons!

estripanits ha dit...

striper:
Això del desodorant és un secret professional, hahahahaha

meta:
Si te les prens sola és perquè tu vols... ;)

metzina ha dit...

ostras, molt ben trobat!!!!!!!!!!!!!!!
si a casa la Moritz ho llegissin, d'or que te'n faries.