Trencant la monotonia

Ja us vaig explicar al post anterior que ara fa uns dies que no cardo però sí que, ahir, vaig tenir la satisfacció de rebre les atencions bucals de la Lina, una bona amiga amb qui, de tant en tant, fem alguna rebolcada; bé, de fet és diu Angelina però com que és una mica pijilla es fa dir Lina. La cosa va quedar en mamada perquè, porca misèria!, la Lina estava passant la seva setmana tràgica i, quan s'hi troba, no vol fer altra cosa. Home, què us diré, cansat com estava de pencar tot el punyetero dia, a mi ja em va anar bé. I, per altra banda, sapigueu que la Lina és una de les que millors mamades m'ha fet mai. O, com diu ella, escurades del cap de lluç.

Les fa molt a poc a poc, sense utilitzar les mans només que per acaronar les bosses i passar la punta del dit per l'ullera del cul, salivant bé de dalt a baix i de baix a dalt, fotent copets suaus de llengua just a la punteta... de meravella, nois i noies, us ho juro de tot cor! Ho allarga tot el que pot i, jo que ho sé, m'aguanto tant com puc fins que inevitablement disparo tot el que porto a dins fins ben bé al fons de la seva gola i la Lina s'ho empassa com si fos una llaminadura. I després, quin goig!, em morreja profundament i noto el gust de la meva llet als seus llavis i a la seva llengua, uau, quina passada! Uf, em sembla que vaig a telefonar-la a veure si avui podem tornar a quedar.