La recullo a l'estació, petonets, com va això, quant de temps i cap al cotxe. Dinar lleuger, que després tenim feina i no sigui cas que l'estómac ens pesi, en una terrasseta al sol, que fa un dia d'allò més primaveral. Una estoneta de xerrera però no massa, no sigui cas que se'ns faci més tard del compte, i marxem, anem per feina. Unes quantes hores de bon sexe, interromputs per una becaina curteta, la seva pell blanca amb la meva més bruna, jugant i donant-nos plaer, recuperant el temps, que ara feia molt que la meva llengua no tastava els seus sucs ni la seva boca no engolia la meva eina. I en fi, us presento la pianista...
Pel davant...
7 comentaris:
ara feia temps, sí...però la gràcia tb és aketa... així ens ho agafem amb més ganes :P
la becaina era imprescindible...és que em mates! ;)
anònim(a):
I tant que és aquesta la gràcia! :P
I a part del piano toca la flauta travesera?.
Molt artística la foto del darrere!
striper:
Ho toca gairebé tot... ;P
terra:
Grácies. Normalment no m'agrada retocar les fotos però en aquestes he fet una excepció.
Les fotos traspuen benestar. Són maques!
rita:
Gràcies a tu també! Benestar? ... doncs, sí, estàvem la mar de bé!
Publica un comentari a l'entrada