dijous, 24 d’abril de 2008

Drac

Poder!
Les escates daurades lluents amb el llostre vespral quan encetes el vol mar enllà, la llarga cua que timoneja dirigint el teu rumb vers totes les direccions de la rosa dels vents, les urpes poderoses i paoroses a l'hora ben armades per a defensa i atac, els ullals que perfilen la boca d'on el foc de la teva gola sortirà per a major glòria de la teva antiga raça...
Sí, poder! Tot això mostra el teu poder! Però..
Què són aquests ulls tristos que trenquen la teva màgia? Aquests ulls tristos que m'absorbeixen l'esperit i fan que oblidi les teves escates daurades, la teva cua llarga, les teves urpes poderoses, els teus ullals de foc... que m'oblidi de tot això, que copsi que fins i tot la bèstia més poderosa pot patir per la tristor.
Drac, explica'm... què són aquests ulls tristos?
És una nova proposta dels Relats Conjunts

15 comentaris:

toñi ha dit...

Ostres, tens raó, els ull del drac traspuen tristesa.

P.D.: encara no m'has contestat!?

estripanits ha dit...

toñi:
Et responc passat el cap de setmana

Anònim ha dit...

Aquesta descripció de tots els elements de poder del drac, em sembla
amb molta força, peró la part que parla dels seus ulls tristos és el millor. Fins i tot el més poderós és vulnerable a les emocions i el dolor.
No deixis d'escriure. M'agraden els
teus relats.

XeXu ha dit...

Molt bona la descripció, i s'ha de tenir pebrots per mirar un drac als ulls. Bona proposta.

Pd40 ha dit...

Té els ulls tristos pq no li agrada menjar gent. Suposo que és l'últim que veus abans de ser devorat!! Nyam!!

Striper ha dit...

Doncs els ulls tristos es perque volia jeura amb la princesa i sant jordi li va pendre.

estripanits ha dit...

anònim(a?):
Ho has copsat perfectament. Gràcies.
D'això... al juliol, deies?

xexu:
Gràcies a tu també

pd40:
Segurament...

striper:
Tot podria ser!

Déjà vie ha dit...

oioi els ullets tristos del drac. Kuan ho sapigues ens ho explicaras?

estripanits ha dit...

déjà vie:
No ho sé... si ho expliquem tot, on queda el misteri? ;)

Núr ha dit...

Ostres, estripanits, m'ha semblat preciós! D'una força i energia brutals, la primera part, i d'una enorme tendresa, la segona...

Tota la maldat que pot reflectir el cos d'un drac... prò té els ulls tristos...

aix...

:)

estripanits ha dit...

núr:
Ja ho dius tu... aix!

barbollaire ha dit...

La tristor dels ulls dels dracs...
L'evolució seran les llàgrimes de cocodril?

Molt bon relat!

estripanits ha dit...

barbollaire:
Mai se sap... moltes gràcies!

samain ha dit...

M'agrada aquest drac que oscil.la entre la força i la vulnerabilitat, felicitats pel relat!
;)

estripanits ha dit...

samain:
Gràcies també a tu...