divendres, 4 d’abril de 2008

El Somni

Le rêve d'Henri Rousseau (1910)

M'esperes, ho sé del cert. No ens coneixem encara però sé que m'esperes. La teva pell nua, blanca, contrapuntejant el verd. T'albiro enmig de la boscúria, entrelluco el teu cos entre fulles i tiges que m'emboiren la visió dels teus ull que afitoren el cel capçades enllà. I jo desitjo que t'alcis, t'atansis i te m'aboquis. Que m'abracis, m'acaronis i em besis. Que em facis l'amor al damunt de la catifa que ens ha teixit el sotabosc. Que m'abracis, m'acaronis i em besis. Però tu no em veus i jo no goso bellugar-me per mor de trencar l'encís de l'instant i jo detijo que t'alcis, t'atancis i te m'aboquis mentre t'albiro enmig de la boscúria, entrelluco el teu cos entre fulles i tiges que m'emboirem la visió dels teus ulls que afitoren el cel capçades enllà. La teva pell nua, blanca, contrapuntejant el verd. No ens coneixem encara però sé que m'esperes. M'esperes, ho sé del cert, de la mateixa manera que jo espero que t'alcis i que t'atansis i que te m'aboquis i que m'abracis i que m'acaronis i que em besis.

És una nova proposta dels Relats Conjunts

15 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Uiiii, més que eròtic es un post romàntic...que raro en tu :-P

M'ha agradat molt :-)

Bon cap de setmana!!!!!!!!!!!!!!!

Pd40 ha dit...

Espero que trobis el camí ràpid, o el de la flauta farà el fet ;)

estripanits ha dit...

jo (o tu) mateixa:
La vida nos da sorpresas, sorpresas nos da la vida...

pd40:
Un solo de flauta? mmmmm :P

XeXu ha dit...

Sembla un somni cíclic. Molt suggerent, això si. A veure si aconsegueixes la noia.

estripanits ha dit...

xexu:
Cíclic, sí senyor! Com deien els indis de les praderies, la vida és un conjunt de cercles dins de cercles.

[anonymous writer] ha dit...

Hi haurà un quadre on hi hagi una noia que m'esperi a mi?? jeje Bon relat!

estripanits ha dit...

Gràcies anònim!

zel ha dit...

Jollons, quin desig fet paraules...que maco, no? Que t'esperin i esperar... Molt maco!

estripanits ha dit...

zel:
M'agrada que t'hagi agradat...

Anna ha dit...

M'abracis, m'acaronis, em besis.... Per aqui dins hi ha un romàntic! M'encanta el relat. Felicitats!

Anònim ha dit...

El quadre és o podria esser el paradís. Animals exòtics, vegetació..
música? i l'amor que espera sense saber que espera i l'amor que troba sense saber que troba. M'agrada el teu relat, no deixis d'escriure.

estripanits ha dit...

anna:
Gràcies també a tu!

estripanits ha dit...

anònim(a?):
També m'agrada que t'agradi a tu especialment... ;)

Anònim ha dit...

a.
Gràcies per contestar.

partícula elemental ha dit...

Salut.

M'agrada el teu relat, i el punt eròtic.

A mi també m'hi ha sortit, a trompicons també, però un tant eròtic.

Encantat de conèixer el teu blog.

Història del negre del flabiol i la Hind la bruta IV