Le rêve d'Henri Rousseau (1910)M'esperes, ho sé del cert. No ens coneixem encara però sé que m'esperes. La teva pell nua, blanca, contrapuntejant el verd. T'albiro enmig de la boscúria, entrelluco el teu cos entre fulles i tiges que m'emboiren la visió dels teus ull que afitoren el cel capçades enllà. I jo desitjo que t'alcis, t'atansis i te m'aboquis. Que m'abracis, m'acaronis i em besis. Que em facis l'amor al damunt de la catifa que ens ha teixit el sotabosc. Que m'abracis, m'acaronis i em besis. Però tu no em veus i jo no goso bellugar-me per mor de trencar l'encís de l'instant i jo detijo que t'alcis, t'atancis i te m'aboquis mentre t'albiro enmig de la boscúria, entrelluco el teu cos entre fulles i tiges que m'emboirem la visió dels teus ulls que afitoren el cel capçades enllà. La teva pell nua, blanca, contrapuntejant el verd. No ens coneixem encara però sé que m'esperes. M'esperes, ho sé del cert, de la mateixa manera que jo espero que t'alcis i que t'atansis i que te m'aboquis i que m'abracis i que m'acaronis i que em besis.
És una nova proposta dels Relats Conjunts
15 comentaris:
Uiiii, més que eròtic es un post romàntic...que raro en tu :-P
M'ha agradat molt :-)
Bon cap de setmana!!!!!!!!!!!!!!!
Espero que trobis el camí ràpid, o el de la flauta farà el fet ;)
jo (o tu) mateixa:
La vida nos da sorpresas, sorpresas nos da la vida...
pd40:
Un solo de flauta? mmmmm :P
Sembla un somni cíclic. Molt suggerent, això si. A veure si aconsegueixes la noia.
xexu:
Cíclic, sí senyor! Com deien els indis de les praderies, la vida és un conjunt de cercles dins de cercles.
Hi haurà un quadre on hi hagi una noia que m'esperi a mi?? jeje Bon relat!
Gràcies anònim!
Jollons, quin desig fet paraules...que maco, no? Que t'esperin i esperar... Molt maco!
zel:
M'agrada que t'hagi agradat...
M'abracis, m'acaronis, em besis.... Per aqui dins hi ha un romàntic! M'encanta el relat. Felicitats!
El quadre és o podria esser el paradís. Animals exòtics, vegetació..
música? i l'amor que espera sense saber que espera i l'amor que troba sense saber que troba. M'agrada el teu relat, no deixis d'escriure.
anna:
Gràcies també a tu!
anònim(a?):
També m'agrada que t'agradi a tu especialment... ;)
a.
Gràcies per contestar.
Salut.
M'agrada el teu relat, i el punt eròtic.
A mi també m'hi ha sortit, a trompicons també, però un tant eròtic.
Encantat de conèixer el teu blog.
Història del negre del flabiol i la Hind la bruta IV
Publica un comentari a l'entrada