Un aniversari

Tot just demà fa un any. L'any passat, tal dia com demà era dilluns i pont. Com que no tenia previst anar enlloc, em vaig oferir voluntari per quedar-me de guàrdia i que la resta de gent de l'oficina fes festa... i la cosa va anar rodada. Ens havíem conegut amb la M. a través dels blocs, de seguida ens vam agregar al MSN i, un parell de converses virtuals després, ja disfrutàvem d'unes sessions de sexe cibernètic d'allò més plaents. La passa següent va venir sola també i el sexe telefònic fou brutal: la M. és multiorgàsmica i, si em descuido, m'he d'hipotecar per a pagar la factura del mòbil!

Inevitablement, va arribar el moment que ens vàrem plantejar de quedar i veure'ns les cares... i el que més convingués, esclar! Ella tenia problemes per quedar els caps de setmana i també a segons quines hores de la resta de dies, de manera que, quan en parlàvem, em va venir al cap calla, tu, que el dilluns estàs sol a l'oficina... i li ho vaig proposar. Ella no va dubtar gaire i la resposta fins em sorprengué: porto una manta? Així que, aquell dilluns demà fa un any, cap a quarts de dotze se'm presenta a l'oficina... amb la manta, per descomptat!

Després d'uns prolegòmens més aviat curts, jo que aparto quatre cadires que feien nosa, ella que estén la manta i vam anar per feina. I quina feina, gent, quina feina! Van ser cinc horetes de plaers (només interrompudes per tal de fer un entrepà ràpid per recuperar forces) de tocar-nos, petonejar-nos, d'acaronar-nos, de llepar-nos, de xuclar-nos, de follar-nos del dret i de l'inrevés, de resseguir les nostres pells de dalt a baix, de conèixer els nostres cossos, unes hores intenses de debò.

Hem parlat i ens hem escrit després, però no ens hem tornat a veure: aquest era el tracte i tots dos l'hem respectat. Però, sabeu?, a vegades quan t'emboliques amb algú no només descobreixes un cos, a vegades també descobreixes una gran persona i te'n fas amic o amiga. I aquest fou el cas i, per això, m'ha agradat de recordar-ho i compartir-ho amb vosaltres.