Un dissabte qualsevol (i III)

Ens hi quedem una estona, l'Anna i jo, ajeguts al llit, xerrant i rient dels vells temps: li dic que m'ha agradat més ara que l'últim cop que recordava i em respon que ella també m'ha trobat millor i penso que allò que diuen dels vins, que millor si tenen certa edat, deu valer també per a nosaltres. A la planta baixa, l'enrenou va en augment, de manera que decidim vestir-nos i anar a veure què passa, tot i que, sense dir-nos res, ja ens ho pensem. En arribar-hi, penso que malaguanyat el temps que hem esmerçat en vestir-nos: qui més qui menys està en pilota picada, qui més qui menys està cardant: parelles, algun trio i un inici de montonà també. La porta del carrer és oberta de bat a bat i va entrant gent: ara deu haver-hi una vintena de persones! La parella de la Joana, en Pep, pren l'Anna de la mà i se l'endú cap a un racó que ha quedat més o menys lliure i al cap de no res ja van per feina. Jo m'amido un xupito de malta, que les birres ja les han foses totes, i observo la situació atentament: a l'altra punta del menjador hi veig la Tina menjant-li l'entrecuix a una paia que no conec de res i com que és l'únic grup on no hi ha cap home, jo que sí i que em despullo de nou i m'hi atanso. Educat de mena, els demano si m'hi puc afegir i la que no conec de res (després he sabut que es diu Núria) allarga la mà, m'estira de la polla i se la posa a la boca. Esperant com esperava que em costaria un xic més tornar-me a posar a to, em sorprenc a mi mateix amb una trempera monumental, d'aquelles que fan època. La Núria no deu estar acostumada a més d'un treball a l'hora perquè, de tant en tant, quan la Tina deu feinejar en algun punt més sensible, es tensa tota i se li escapa alguna petita mossegadeta a la meva eina. Decideixo apartar-me'n perquè, al cap i a la fi, ja estic en condicions de fer la guerra pel meu compte, i em poso al darrere la Tina, que a quatre grapes segueix llepant-li la xona a la Núria, li temptejo la clòtxina amb la punta i, en trobar-la ben humida, envesteixo amb un cop de ronyons. La Tina gemega i es distreu del que estava fent, de manera que la Núria l'agafa pel bescoll, l'empeny cap endavant i li aguanta el cap per tal que no es separi del seu cony. La Tina, però, aconsegueix apartar-se'n un moment i em crida pel cul, cabró, folla'm el cul!, així que m'unto un parell de dits ben untats amb els seus sucs i li humitejo l'ullera fins que em sembla que ja està bé i li enxufo pel cul: els seus desigs, són ordres, només faltaria... Costa una mica al començament i he de fer mitja dotzena d'empentes lentes i controlades però, després, un cop ha dilatat, el vaivé esdevé més rítmic i constant. Tot al nostre voltant són xiscles i gemecs de plaer i jo, que em pensava que sent el segon cop ho podria allargar a cor què vols, al cap de pocs minuts copso que estic ben ben a punt d'escorre'm. M'aguanto el que puc, però quan la Núria arqueja l'espatlla en ple orgasme i llença un crit agut, ja no puc més i em deixo anar, em buido dins l'ullera de la Tina, i els meus brams s'uneixen al concert que hi ha pertot.