Sorpresa

Divendres, quarts de dotze. Acabat d'arribar de la feina, el temps just d'haver-me fet una dutxa ràpida. Truquen la porta. Embolicat amb la tovallola, a mig eixugar-me, vaig a obrir. És l'Anna, amb uns packs de Moritz a la mà i una bossa de plàstic d'on surt un flaire de xauarma que em fa roncar l'aparell digestiu de dalt a baix. Diu que fa una estona que ha passat per davant de casa, ha vist llum i, sabent com arribo a anar de cul aquests dies, li ha semblat bona idea convidar-me a un soparet ràpid. L'agradable sorpresa de la seva visita fa que em revifi una mica del cansament de la setmana. Parem la taula a la sala d'estar, ens apalanquem al sofà i comencem a endrapar.

Un cop hem fet via amb les menges que ha dut, la convido a gelat, que deu ser l'única cosa, a banda de les cerveses, que mai no falta a casa. Em diu que sí, que el porti però que, si no em fa res, que el deixem reposar una estoneta, que acabat de treure del congelador el troba massa fred. Mentre el gelat s'escalfa (on s'és vist!), aprofito per preparar un te de préssec, que vagi fent infusió. Quan troba que el gelat ja és del seu gust, agafa una cullera grossa i comença a menjar-ne: amb tres cullerades ja se n'ha fotut mig pot! Jo també faig el què puc però no l'encalço ni somiant... I, ara sí, el te, ben calent i xarrupant-lo, com manen els cànons. Encabat em diu que si vull que sortim a prendre alguna cosa. Em fa mandra però, d'alguna manera, sento que li ho dec i assenteixo tot demanant-li, però, que no ho allarguem massa.

Em pica l'ullet en senyal d'acord i jo que m'aixeco per anar-me a vestir. Ella que m'estira de la mà, fent-me seure de nou, se m'apropa i em llepa els llavis tot dient ui, encara hi tens xocolata del gelat! I com que jo aquests dies amb poca cosa ja en tinc prou, el moviment a l'alça del barnús delata la meva trempera. Ella que riu per sota el nas, m'empeny enrere al sofà, em desfà el nus del cinturó, m'obre el barnús, em col·loca un coixí al dessota les natges i mamprèn amb la meva cigala. La llepa des de l'arrel a les puntes, la xucla tota sencera. Un cop la té ben ensalivada hi dedica un suau vaivé manual mentre s'amorra a la meva ullera i m'hi carda una llepada de les que fan època, dedicant també de tant en tant les seves atencions bucals als ous. Gairebé no tinc temps de res: amb la sequera de les darreres dues setmanes, en un tres i no res em mig sorprèn l'orgasme. Ella recull la lleterada amb la mà, se la llepa i l'assaboreix tot tornant-me a picar l'ullet mentre se l'empassa. I va i em diu au, ja et pots anar a vestir i sortim a fer la copa, que ara ja sé que quan et folli després aguantaràs la mar de bé!