divendres, 31 d’octubre de 2008

Despatx de direcció

Darrera nit d'estada a l'hotel, després de sopar. Al bar hi ha música en directe i aprofito per fer una copa mentre preparo documents per a la reunió de l'endemà. La majoria de gent que hi ha l'he vista ja les altres nits: viatjants per negocis o per feina com jo, se'ns veu d'una hora lluny el per què hi som a l'hotel. Els aplaudiments en acabar una peça el pianista em fan alçar els ulls de la paperassa i, asseguda a la barra tot xerrant amb el barman, hi veig una dona que no havia vist abans. Me la quedo mirant: és altíssima, gairebé tant com jo... i mira que jo en sóc d'alt! Vesteix un vestit jaqueta fosc, de tall molt clàssic, que deixa veure unes cames llargues i primes però força ben formades i insinua uns pits de bona mida. S'adona que l'estic mirant, gira el cap i em mira també: té la cara allargada però ben proporcionada amb uns ulls grans de mirada profunda. Somriu i se li il·lumina el rostre amb expressió un pèl burleta. Al cap de no res, s'aixeca del tamboret i se'n cap al menjador. Enfeinat, segueixo amb els meus papers.
Al cap d'uns deu minuts, una ombra al meu davant fa que torni a alçar els ulls: és ella que em guaita amb aquell somriure burleta. Així que l'he mirada jo, gira cua, va cap al fons del bar i surt per una porta on hi ha un rètol que hi posa Private. Uns breus instants de dubte, m'aixeco del sofà i jo que m'hi vaig al darrere. Just abans d'obrir la porta per on ha sortit, tombo el cap i veig que el barman em fita rialler: impertorbable, amb cara de pòquer, vaig cap endins. Vaig a parar a un corredor ben il·luminat, no gaire llarg, amb un parell o tres de portes de vidre d'aquest que en diuen glaçat a banda i banda i una altra porta opaca al final del passadís. La tercera a mà dreta mostra que a dins hi ha els llums encesos: el rètol hi diu Assistant Manager i jo que hi truco.
M'obre ella, em fa entrar i tanca el pany. M'arrossega de la mà fins l'altra banda del despatx i abans que m'adoni de res, m'entafora la llengua quasi fins a la campaneta: una morrejada profunda, humida, la seva llengua bellugadissa em deixa gairebé sense alè. Mentrestant, aprofita per treure's la jaqueta i els sostenidors i, acte seguit, m'abaixa els pantalons i comença a remenar-me l'eina que ja està dura com una barra de metall. Poso la mà per sota la seva faldilla i palpo el seu trau depilat, ben xop ja: no porta calces ni res que se li assembli. M'empeny enrere fins que la meva esquena toca la paret, s'ajup i me la llepa ben llepada, com si això em fes falta per encendre'm encara més! Faig que s'aixequi, m'amorro als seus mugrons, humitejant-los, i li alço la faldilla per tal de tenir un millor accés al cony, que treballo mentre ella em segueix morrejant, fins que arqueja l'esquena amb un orgasme tot aguantant-se els gemecs, suposo que per si passa algú pel corredor. Ara es posa de cara la paret, ben eixarrencada, i jo li enfonyo ben endins i empenyo un cop i un altre, i un altre, i un altre més, les mans prement-li i remenant-li els pits. De sobte, copso que estic a punt d'explotar: al cap d'un parell d'empentes més, amollo els meus sucs dins la seva cova i ella deixa anar un xiscle ofegat. Restem uns instants així, tot recuperant la respiració. Ella allarga la mà fins la taula, agafa una capsa de kleenex i me n'ofereix un parell per tal que em netegi: un cop fet això, m'apuja els pantalons, m'arregla la roba i, mig despullada com va, m'acompanya a la porta, em fa una lleu besada als llavis i em fa sortir.
De nou al bar, mentre el barman em fita encara rialler, m'adono que no ens hem nit ni una sola paraula.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Carai, carai... el proper viatge de feina vinc ni que sigui a portar-te l'equipatge i podem fer un trio, jajajaja

Una baixllobregatina

estripanits ha dit...

baixllobregatina:
Mai se sap... tot és qüestió de provar, no? ;P

Rita ha dit...

Tal com ho expliques... calien les paraules?

estripanits ha dit...

rita:
Suposo que no, però és el primer cop que em passa així...

Striper ha dit...

Collons nes qui polvazo..

Rita ha dit...

Quines coses que et passen... ;-)

mar ha dit...

estic amb la rita, sobren les paraules...

estripanits ha dit...

striper:
Una passada, nen!

rita:
LLàstima que no passin més sovint, hahahaha ;)

mar:
Potser sí...

Joana ha dit...

Jo hagués dit "gràcies" amb un somriure...no sé per què !
Bon cap de setmana Striper i bentornat!

Joana ha dit...

Volia dir Estripanits...No sé on tindria el cap ... ;)

estripanits ha dit...

joana:
Ai, que ens faràs pensar malament...

Guspira ha dit...

Jo també penso que en aquest cas no calien les paraules, ho trobo molt excitant.
Suposo que quan tornis a aquesta ciutat, t'allotjaràs al mateix hotel, no...? jaja
Carai! allí on vas triomfes!