No sé què en pensareu vosaltres, però jo diria que una de les coses més tristes que ens poden passar deu ser que vulguis fer un regal, donar o oferir alguna cosa i que no te l'acceptin, que te la rebutgin. Això és el que li passa a un meu amic, molt bon amic, que està fotut perquè pensa que li estan refusant el que ofereix i, esclar, quan un es troba en un destret així deu ser difícil encarar el dia a dia. Em poso al seu lloc i penso que no m'agradaria ser-hi de debò.
Tant amic és, que més que un amic podria ser un germà, podria ser, si m'apureu, quasi jo mateix! Avui passa un mal dia, m'ho acaba d'explicar i, per més coses que li he dit, no li he pogut treure les cabòries ni els neguits del cap. Au, vinga, animat, nen, que d'aquí a dos dies serem al solstici d'estiu! Que dissabte arriba Sant Joan i hem d'estripar la nit més curta de l'any, carai! Que res dolent dura per sempre, capullo! Que la vida segueix encara que a tu no t'ho sembli:
7 comentaris:
eps, estripanits, no sé de què va això del teu amic, però boníssima la tria de la cançó: que n'eren de bons els Queen, collons!
si... a veure si s'anima una mica el nano, que est+a fet mistos
Collons el que rebutja segur que no s'ho mereix vinga a animar al amic.
striper: segur que el meu compi t'agraeix el teu desig
Segur que el teu amic, o fins i tot tu mateix, enten que de vegades els regals no es poden acceptar si no son del tot clars.
De totes maneres l'hi dessitjo al teu amic el millor en aquesta vida, i a tu també, es clar.
Calma al teu amic, tot i que no es per menys el seu rebot.
Un petonas guapu!!!!!!
anónim 2: ja ho deia l'Espriu: la veritat és un mirall trencat i NINGÚ en té tots els trossos
jo mateixa: m'ha fet fet saber que està més tranquil, no millor, però si més tranquil
Publica un comentari a l'entrada