dilluns, 18 de juny de 2007

Va com va

Vaig sortir dissabte a la nit amb ganes de gresca i de tirar la canya però ho vaig deixar córrer cap a les dues o quarts de tres: en realitat no estava per la feina i suposo que això es nota, de manera que, en aribar aquestes hores, vaig escurar la darrera birra i vaig tocar el dos cap a casa una mica capcot i pensarós. En arribar, tenia la boca eixuta i vaig decidir de fer-hi una remulladeta abans d'allitar-me, de manera que vaig buscar una ampolla del meu millor amic escocès que feia dies que no m'acabava de decidir a encetar, i vaig amidar-ne un parell de dits en un got ample. Tot just acabava de fer el primer tast al meu amic Knockando que rebia un truc al mòbil: els col·legues s'acabaven d'adonar que els havia plantat i reclamaven que tornés a la festa. No en tenia ganes i així els ho vaig dir però, davant de l'amenaça que es presentaria tot cristo a casa, al final vaig sortir un altre cop,... després d'escurar el got, esclar.
Em rebé la Rut, que m'esperava a la porta del local amb una merda com un piano de cua, i no m'hi deixà entrar. "Va, nen, que tots dos necessitem una alegria" i, au, fot-li!, em va cardar una morrejada de l'òstia que em va revifar momentàniament tot i que, a l'hora, m'estranyà. "Què t'agafa a tu ara?" que li dic jo perquè, fins a aquell moment, mai m'havia atacat i jo tampoc a ella. "El capullo del Marc, que no vol saber res de mi, avui!", va i em respongué estirant-me de la mà i, fent-me entrar ara sí, em dugué cap a un dels reservats. Després d'una altra besada llenguda, profunda i humida, m'estzibà amb veu de fregall: "Els mals d'amor volen consol, nen, que no ho sabies això? Doncs apa, consola'm una mica!" Jo no en tenia gaire ganes però ella, malgrat el seu estat, s'hi va esforçar tant, que ens hi vam estar fins que l'amo del local ens va fotre fora perquè volia tancar. I jo, ja ho sabia esclar, en arribar a casa i posar-me al llit estava fatal, pitjor que abans, perquè m'haguera estimat més que fossis tu enlloc de la Rut.

6 comentaris:

krasny ha dit...

Sí nano, va com va, però tu encara que vas pillar, que jo he passat un cap de setmana més sec que el desert del kalahari, jajajajaja

estripanits ha dit...

krasny: les coses no són sempre com un voldria, oi?

striper ha dit...

El meu cap de setmana va ser mes social com explico al post , i a tu a veure si et llegeix la misteriosa tu i surt una miqueta de pena.

Anònim ha dit...

Espero que t'ho passesis be.

estripanits ha dit...

anònim: la veritat és que no gaire

estripanits ha dit...

striper: sí que convindria sortir una miqueta de penes, però mira, saps què començo a pensar?: a les penes, punyalades, que deia mon àvia!