Dissabte a la tarda

Han caigut quatre gotes i el dia és gris encara: serà llarga la tarda si no podem parlar. Hi penso, creu-me: hauríem d'enraonar més sovint però les coses són com són i no sempre com voldríem. Ho sé, creu-me: la llunyania que ens ha acostat ara ens separa. Hi sóc, creu-me: hi he estat des del començament, hi sóc ara, hi seré fins que em foragitis. Sovint llegeixo poesia: em renova però avui no m'apaivaga. Tot i això, avui em ve de gust compartir amb vosaltres, amb tu, un dels meus poemes d'amor favorits. "Mester d'amor", un poema de Joan Salvat Papasseit:

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa't besar -sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada