dissabte, 16 de juny del 2007

Dissabte a la tarda

Han caigut quatre gotes i el dia és gris encara: serà llarga la tarda si no podem parlar. Hi penso, creu-me: hauríem d'enraonar més sovint però les coses són com són i no sempre com voldríem. Ho sé, creu-me: la llunyania que ens ha acostat ara ens separa. Hi sóc, creu-me: hi he estat des del començament, hi sóc ara, hi seré fins que em foragitis. Sovint llegeixo poesia: em renova però avui no m'apaivaga. Tot i això, avui em ve de gust compartir amb vosaltres, amb tu, un dels meus poemes d'amor favorits. "Mester d'amor", un poema de Joan Salvat Papasseit:
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ui, ui, ui! Estripanits, em sembla que l'estrip te l'han fet a tu, jajajajaa

estripanits ha dit...

krasny: sense comentaris...

Joana ha dit...

Potser quan podem no besem prou i quan hi ha la distància pel mig voldríem haver-ho fet més...Però sempre hi haurà un altre moment...
Bon cap de setmana!estripanits

Metamorfosi ha dit...

Ummm... enamorat, melancòlic, una mica tocat...?

Reforço el meu "ai, ai, aaaai" d'abans?

Vinga, una abraçada reconfortant!

estripanits ha dit...

joana: si, ja diu una amiga que hi ha més dies que llonganisses

metamorfosi: ja ho deia el Raimon: quan creus que ja s'acaba, torna a començar. Gràcies per l'abraçada!