Glen Coe (I)

Llostreja quan l'avió aterra a Glaschu (Glasgow en anglès) i fa fresca però no tanta com me n'esperava: 11 graus celsius, segons ens han informat a bord. Arribar al terminal, passar el control i recollir la bossa, més de vint minuts tot plegat. En sortir al vestíbul de l'aeroport la veig i sé que s'ha vestit per a mi: els cabells d'aquell ros vermellós tan escocès deixats anar, sense la trossa que du habitualment, un jersei de fil prou arrapat com per a que li marqui les corbes dels pits i de la cintura, pantalons texans molt i molt curts, extremadament curts, i les seves cames, llargues i ben fetes, que em tornen boig, embotides en unes mitges negres. Se'm llença al coll i em fa una besada profunda i humida. L'abraço i ens hi estem una estona llarga: la gent ens mira i somriu. Un cop desenganxem els llavis em dóna la benvinguda amb el tradicional Ceud mile fáilte!

Se'm penja del braç mentre anem cap a l'aparcament a buscar el cotxe: hi ha tros fins a Glen Coe, on viu, no gaire lluny de la més coneguda ciutat de Fort Williams. Carregar maletes, la broma de sempre de si vull menar jo el cotxe abans de pujar-hi (sap perfectament que odio conduir a l'inrevés del món civilitzat!), encarar la carretera... en fi, el ritual de cada vegada. Poso la mà al damunt de la seva cuixa, riu i em demana si cal que busqui un racó per aturar-nos a fer un clauet: només de pensar-hi que m'agafen tots els mals, tot imaginant les nostres córpores voluminoses (jo faig 1.85 i ella gairebé en fa 1.75) recargolant-se dins del seu cotxe, tot i que no sigui un utilitari precisament. De manera que ric també, li faig un petó a la galta i li dic que no cal que s'aturi si no vol, que em vé més de gust de fer el camí tot xerrant: em mira, somriu i sé que l'he fet feliç i que també li vé de gust fer petar la xerrada.

Esclar que, com deia aquell, sóc com sóc! Al cap de mitja horeta, no em puc resistir a aixecar-li el jersei, tocar-li els pits i llepar-li el mugró fins i tot, cosa que la fa panteixar. Amb la cara enrojolada, em diu que no m'aturi i, agosarat, li descordo el botó dels pantalons, li abaixo la cremallera i hi faig entrar la mà: no porta calces i li frego el cony pel damunt les mitges. Com pot, alça el cul del seient i em demana que li abaixi una mica el pantalons: ho faig i, quan miro d'abaixar-li també les mitges, el cotxe fa un estrany que mig m'espanta. Torna a seure bé i em diu que les estripi: em costa una mica a causa de la posició forçada però finalment ho aconsegueixo, tot deixant via lliure als meus dits. Està molla com una mala cosa quan començo la feina tot i la complicació de tenir el canvi de marxes pel mig: no hi arribo bé del tot i a penes puc posar-li els dits a dins, de manera que em conformo a fregar-li el clítoris i les làbia. El cotxe torna a fer un lleu moviment a banda i banda i aquest cop un que va per l'altre carril ens fa llums i toca la botzina. Trec la mà que tenia sota el seu jersei i la poso al volant: l'altra mà continua fent feina mentre mantinc la vista clavada a la carretera fins que comença a gemegar i li ve l'orgasme.

Ens hem d'aturar una estona a la vora de la carretera per tal que recuperi la respiració abans de reprendre el camí.