dijous, 4 d’octubre de 2007

Glen Coe (i III)

Ens llevem relativament tard i vull especificar aquest relativament: tard per l'horari d'ella, d'hora per l'horari meu. Esmorzar lleuger atès que ens esperen unes seves amigues per dinar a Fort William, la Muriel i la Caitrin, que ja conec del viatge anterior i que són una parella encantadora. En atenció a l'estranger (és a dir, a mi mateix) hem quedat tard: això vol dir que dinarem a la 1 de migdia... redéu, mai m'acostumaré a aquests horaris! Arribem a ca la Muriel i la Caitrin més aviat d'hora, cap a dos quarts i mig d'una i, oh, sorpresa!, ens hi trobem el germà de la Sinéad, l'Euan, a qui han convidat també aprofitant que viu a quatre mançanes. Dinar encantador pel que fa a la conversa i tot això però, com gairebé sempre, un pèl pesat pels meus costums: maleïda mantega dels collons! El te amb una mica de uisge, faltaria més, per allargar la xerrera i, quan ja n'hem buidat mitja ampolla, l'Euan s'aixeca i s'acomiada perquè diu que té coses a fer.
La digestió pesada, el licor... no trigo a haver de demanar on tenen el lavabo i me n'hi vaig de pet: amollo una pixarada llarga, llarguíssima. En rentar-me les mans alço la vista i em veig al mirall, els ulls enrogits, les galtes i les orelles vermelles com un tomàquet, de manera que m'esbandeixo també la cara amb aigua fresca. En tornar amb elles, m'hi espera la segona sopresa del dia: la mare que les va parir, han començat una montonà sense esperar-me! Estan totes tres mig despullades, petonejant-se i tocant-se, per damunt la catifa. Em quedo sota el dintell i me les miro des d'allí, que l'espectacle és d'allò més interessant, sobretot a mida que es van treient la roba i van avançant en els seus jocs de mans i llengües. Noto que ja em tiba la goma dels calçotes fins que finalment decideixo treure'm la cigala i, excitat com una mala cosa, començo a tocar-me-la mentre elles van fent la seva i llurs gemecs comencen a omplir l'estança.
La Caitrin, que és la primera a adonar-se de la meva presència, s'atansa cap a mi, m'estira de la polla cap endins l'habitació tot advertint-me hands and mouth only, ok?, i au, jo que també m'hi poso! Em duen un avantatge manifest i al cap de no res van orgasmant l'una darrere l'altra, en una espectacular simfonia de gemecs, xiscles i petits udols. Ja us podeu imaginar: de tan trempada, tinc la increïble sensació que la pell de la meva eina és ben a punt d'esqueixar-se de dalt a baix i la tibantor esdevé dolorosa per moments. I és ara que les males bèsties m'acaben de despullar, m'ajeuen al terra (més aviat m'hi llencen) i s'abraonen damunt meu. La Sinéad em col·loca el seu cony xop a la cara mentre les seves amigues s'amorren al meu piló: sort que em distreu la feina que he de fer jo perquè, si no, me n'aniria en un tres i no res... Hi ha moments en què deixo d'atendre la meva obligació bucolingual i és que la Muriel i la Caitrin m'estan fotent una feina de campionat que fa que, de tant en tant, se me'n vagi el sant al cel: noto la mullena de llur salivera que m'omple tot l'entrecuix. Intento allargar-ho, tot i saber que serà gairebé impossible, que ja estic ben a punt. La Muriel ho copsa, crida right now, right now! i la Sinéad aparta la seva figa de la meva cara i es deixa caure al damunt la meva cigala tot just quan m'escorro: els meus brams fan vibrar els vidres de les finestres.
Nota final: si esteu interessats/des en els noms en gaèlic i el seu significat, cliqueu aquí

5 comentaris:

Tere ha dit...

Ostres, és el primer cop que passo per aquest blog i m'has fer mullar tant les calces que me les he hagudes de canviar!!!!!!!!!

estripanits ha dit...

tere:
un altre dia m'avises i te les vinc a canviar jo... :P

Marinetix ha dit...

El relat ha estat bé, però lo millor els dos comentaris que em precedeixen!! Quina "carcajada" m'heu fet fer, Tere i Estripanits!!!

Clint ha dit...

sort que has posat l'enllaç aquest als noms en gaèlic, que si no no acabaria d'entendre aquestes costums tant estranyes!

Realment m'has fet patir, pensant en la tibantor de la teva eina...va parir! jajaja

estripanits ha dit...

netix:
ja hauries de saber que l'Estripanits sempre està disponible pel que més convingui...

clint:
imagina't... si tu ja has patit només de pensar-hi...