Glen Coe (i III)

Ens llevem relativament tard i vull especificar aquest relativament: tard per l'horari d'ella, d'hora per l'horari meu. Esmorzar lleuger atès que ens esperen unes seves amigues per dinar a Fort William, la Muriel i la Caitrin, que ja conec del viatge anterior i que són una parella encantadora. En atenció a l'estranger (és a dir, a mi mateix) hem quedat tard: això vol dir que dinarem a la 1 de migdia... redéu, mai m'acostumaré a aquests horaris! Arribem a ca la Muriel i la Caitrin més aviat d'hora, cap a dos quarts i mig d'una i, oh, sorpresa!, ens hi trobem el germà de la Sinéad, l'Euan, a qui han convidat també aprofitant que viu a quatre mançanes. Dinar encantador pel que fa a la conversa i tot això però, com gairebé sempre, un pèl pesat pels meus costums: maleïda mantega dels collons! El te amb una mica de uisge, faltaria més, per allargar la xerrera i, quan ja n'hem buidat mitja ampolla, l'Euan s'aixeca i s'acomiada perquè diu que té coses a fer.

La digestió pesada, el licor... no trigo a haver de demanar on tenen el lavabo i me n'hi vaig de pet: amollo una pixarada llarga, llarguíssima. En rentar-me les mans alço la vista i em veig al mirall, els ulls enrogits, les galtes i les orelles vermelles com un tomàquet, de manera que m'esbandeixo també la cara amb aigua fresca. En tornar amb elles, m'hi espera la segona sopresa del dia: la mare que les va parir, han començat una montonà sense esperar-me! Estan totes tres mig despullades, petonejant-se i tocant-se, per damunt la catifa. Em quedo sota el dintell i me les miro des d'allí, que l'espectacle és d'allò més interessant, sobretot a mida que es van treient la roba i van avançant en els seus jocs de mans i llengües. Noto que ja em tiba la goma dels calçotes fins que finalment decideixo treure'm la cigala i, excitat com una mala cosa, començo a tocar-me-la mentre elles van fent la seva i llurs gemecs comencen a omplir l'estança.

La Caitrin, que és la primera a adonar-se de la meva presència, s'atansa cap a mi, m'estira de la polla cap endins l'habitació tot advertint-me hands and mouth only, ok?, i au, jo que també m'hi poso! Em duen un avantatge manifest i al cap de no res van orgasmant l'una darrere l'altra, en una espectacular simfonia de gemecs, xiscles i petits udols. Ja us podeu imaginar: de tan trempada, tinc la increïble sensació que la pell de la meva eina és ben a punt d'esqueixar-se de dalt a baix i la tibantor esdevé dolorosa per moments. I és ara que les males bèsties m'acaben de despullar, m'ajeuen al terra (més aviat m'hi llencen) i s'abraonen damunt meu. La Sinéad em col·loca el seu cony xop a la cara mentre les seves amigues s'amorren al meu piló: sort que em distreu la feina que he de fer jo perquè, si no, me n'aniria en un tres i no res... Hi ha moments en què deixo d'atendre la meva obligació bucolingual i és que la Muriel i la Caitrin m'estan fotent una feina de campionat que fa que, de tant en tant, se me'n vagi el sant al cel: noto la mullena de llur salivera que m'omple tot l'entrecuix. Intento allargar-ho, tot i saber que serà gairebé impossible, que ja estic ben a punt. La Muriel ho copsa, crida right now, right now! i la Sinéad aparta la seva figa de la meva cara i es deixa caure al damunt la meva cigala tot just quan m'escorro: els meus brams fan vibrar els vidres de les finestres.

Nota final: si esteu interessats/des en els noms en gaèlic i el seu significat, cliqueu aquí