The son of man (Magritte - 1964)

Dissimulo. Sense remei. Sense poder evitar-ho. Sé que ens prendrien per bojos. Sobretot a mi, que tu ho tens més fàcil això de dissimular. Diràs que tampoc caldria, que a casa ja n’hi ha prou, que ja són ganes sortir així al carrer. En això tampoc tinc remei. No puc evitar-ho. I sé que ja te’n comences a cansar, d’anar enganxada tot el dia a la meva cara. No m’ho has dit. No goses, però ho sé del cert. Però no tinc remei. No puc evitar-ho. M’agrada. Tant m’agrada, que m’obsessiona. No podria viure sense poder llepar el teu cony a tota hora, poma meva, estimada meva. Sense remei. Sense poder evitar-ho.

És una nova proposta dels Relats Conjunts