Viatge de feina (II)

La Laura comença a llepar-me-la. És un xic maldestre però s’hi esforça tot i que, la veritat sigui dita, a mi no m’amoïna gaire: la meva sequera fa dies que dura i amb poca cosa en tinc ben bé prou. Ensaliva prou bé però fa servir les mans més del compte, vaja, pel meu gust. Quan la tinc prou molla, s’aparta i es despulla: tal com m’havia semblat, té els pits de bona mida, més macos del que m’havia pensat i, oh, sorpresa!, els sap fer servir: els acosta a la meva cigala i em fa una cubana d’escàndol. No trigo gaire gens a explotar i la meva lleterada li esquitxa la cara i li cobreix tot el mamellam. Ara prenc jo la iniciativa, l’ajec i m’amorro a la seva clòtxina, calenta i xopa. Amolla un esgarip i enceta uns moviments espasmòdics: la seva sequera deu ser també de dies... Se’n va de seguida, els seus regalims mullant els llençols, però jo no m’aturo. Segueixo feinejant als seu entrecuix, dedicant una especial atenció a la seva ullera que humitejo tant cop puc per tal de follar-li acte seguit amb els dits. Crida com una boja i m’excita d’allò més: torno a tenir la polla com una barra de metall. Unes xuclades més al seu botó del plaer i torna a orgasmar entre panteixos i xiscles. La deixo descansar just el temps de posa-me un condó. Segueix al llit tal com l’he deixada: ben eixarrencada, la figa regalimant, inflada i enrogida. Li poso un coixí a sota les anques i la penetro fàcilment. Obre uns ulls com unes taronges, m’engrapa el cul i m’hi empeny encara més. Les envestides se succeixen, cada cop més i més ràpidament: la cubana d’abans em permet allagar la cardada i fer durar el moment. Tot i això, no passen ni cinc minuts que sento que em ve l’orgasme. Sabedor que ella ja ha tingut els seus, em deixo anar i els meus bramuls s’enllacen amb els seus xiscles. Al cap de no res, m’alço, obro un parell de birres i li n’ofereixo una mentre engoleixo un bon glop de la meva.