Ja ho sé, ja ho sé, el dissabte queda lluny encara. Tanmateix, a hores d'ara ja hem quedat. La pianista i jo ens hem de veure. L'endemà hi ha eleccions al parlament del país que queda més o menys a l'oest del nostre i reflexionarem plegats. Només reflexionarem? Suposo que no... suposo que, a part de reflexionar, tindrem temps de donar-nos mútuament una bona alegria al cos! Que ja toca, no?
8 comentaris:
Punyetero segur que toqueu unes notes ben afinades.
striper:
D'això es tracta, compnay!
toca?...però si això ha de ser feina diària..sinó el cos se'n resent.
rosa:
Toca amb la pianista, nena, que tot ho malinterpretes, hehehehe
Diuen dels /les pianistes que tenen els dits molt llargs...Així que arribaran allà on siguis! ;)
Que t'ho passis bé!!!
joana:
Té els dits llargs... i la sap llarga! ;)
ha estat un plaer reflexionar amb vós ;)
pd. quan hi ha una excepció, ja s'ha obert el camí... oi? :P
anònim(a):
I tant que sí! El mateix dic...
P.D.: Mira't el correu...
Publica un comentari a l'entrada