dilluns, 3 de març del 2008

Encarant un dissabte llunyà

Ja ho sé, ja ho sé, el dissabte queda lluny encara. Tanmateix, a hores d'ara ja hem quedat. La pianista i jo ens hem de veure. L'endemà hi ha eleccions al parlament del país que queda més o menys a l'oest del nostre i reflexionarem plegats. Només reflexionarem? Suposo que no... suposo que, a part de reflexionar, tindrem temps de donar-nos mútuament una bona alegria al cos! Que ja toca, no?

8 comentaris:

Striper ha dit...

Punyetero segur que toqueu unes notes ben afinades.

estripanits ha dit...

striper:
D'això es tracta, compnay!

rosa ha dit...

toca?...però si això ha de ser feina diària..sinó el cos se'n resent.

estripanits ha dit...

rosa:
Toca amb la pianista, nena, que tot ho malinterpretes, hehehehe

Joana ha dit...

Diuen dels /les pianistes que tenen els dits molt llargs...Així que arribaran allà on siguis! ;)
Que t'ho passis bé!!!

estripanits ha dit...

joana:
Té els dits llargs... i la sap llarga! ;)

Anònim ha dit...

ha estat un plaer reflexionar amb vós ;)


pd. quan hi ha una excepció, ja s'ha obert el camí... oi? :P

estripanits ha dit...

anònim(a):
I tant que sí! El mateix dic...
P.D.: Mira't el correu...