dimecres, 14 de maig de 2008

Un rotllo "interruptus"

Ara us explicaré una cosa que em va passar durant el darrer viatge de feina. Resulta que, després de sopar amb la gent de l'empresa de la ciutat on m'havia desplaçat, vam decidir acabar la vetllada al piano bar de l'hotel on m'estava. A aquelles hores ja no hi havia gaire gent, però sí que hi havia tres o quatre taules ocupades. Ens vam asseure, vam demanar les copes i vam encetar aquella mena de conversa insulsa i insubstancial que va marcant ja els límits de la nit, allò que et fa pensar aquesta copa i cap al llit falta gent. Just en una taula que era al meu davant, hi havia una parell de dones, una de les quals es feia mirar d'allò més. Cabell llis ni curt ni llarg, rostre ovalat, ulls foscos, llavis molsuts, mans delicades, pits de bona mida sense arribar a ser massa grossos, unes cames que, asseguda i tot se li endevinaven llargues i ben fetes... Vam començar el ritual inevitable del joc de mirades, mig de cua d'ull en un primer moment, més directes després, en fi, què us he d'explicar que no sapigueu? Vaig començar a pensar que potser no aniria a dormir tant aviat com m'havia fet a la idea. En un moment donat, el cambrer va portar a la seva taula més begudes i canapès que devien haver demanat abans de la nostra aparició. I aleshores... aleshores s'espatllà tot, es trencà l'encant: la paia es fot un canapè a la boca i es fot a mastegar-lo amb la boca oberta, tan oberta que gairebé se li veia la gargamella! Quin fàstic, redéu! Ni me la vaig tornar a mirar! No us ha passat mai això a vosaltres? Vull dir que, per un petit (o potser no tan petit) detall, se n'hagi anat en orris alguna vetllada que prometia?

8 comentaris:

Rita ha dit...

Moltes vegades! Quan he vist un home interessant, atractiu, i començo a observar-lo, procurant que no em vegi, i tot d'una veig com es grata. No suporto els homes que davant de qui sigui, on sigui, es graten, o es posen les coses a lloc o... no sé què feu realment quan ho feu... :)

estripanits ha dit...

rita:
hehehehehe ;P

Jesús M. Tibau ha dit...

Amb detalls així se'n pot anar la libido a fer punyetes.

Striper ha dit...

Doncs si un cop em va pasar amb una dona que sabia perfectament que aquella nit acabariem al llit , i quant vaig veure la roba interior que portava ufff!!!!

estripanits ha dit...

jesús m. tibau:
Ja tens raó, ja!

striper:
A vegades millor sense roba interior, oi?

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Si!! i tant que m'ha passat. A més, jo sóc un poc maniàtica i hi ha mil coses que trenquen la màgia, com les mans (quan més grans millor) , la manera de moure el cap, la manera de caminar, les dents, l'olor, el calçat que porte (esportives mega-apretades no, per favor!!), la manera de riure...

I clar, si a més veus que es menja un canapé amb la boca oberta... es com per dir-li alguna cosa, eh! Escolta, xata, que t'estic veient com tritures el menjar i encara estic fent la meua digestió, què vols que vomite??

ciber-besets amb molt de glamour

estripanits ha dit...

lucrècia...:
Ben vinguda a ca meva! Jo també en sóc una mica de maniàtic i, algun cop, he dit NO!

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

t'acabe d'enllaçar!

ciber-besets