La botiguera

Cap de setmana de Fira al meu poble. Em resisteixo a anar-hi però, a la fi, pot més l'avorriment que la mandra i m'hi deixo caure el diumenge a última hora. Res de nou, tot com cada any: cada cop menys expositors agrícoles i industrials, cada cop més paradetes d'aquelles amb penjolls, anells i roba barata. Tanmateix, ja que hi sóc, m'atanso a allò que, eufemísticament, n'hi diuen el pavelló comercial. En passar distret pel davant d'un estand de coses de la llar, sento que em criden, em tombo i veig la botiguera amb qui havia tingut mesos enrere unes històries a la seva rerabotiga. No podem xerrar gaire perquè li ve feina però quedem que la recolliré a les deu, que és quan tanquen la fira comercial, per anar a fer un mos.

Surt del pavelló acompanyada: una amiga, em diu, que l'està ajudant durant els dies de l'exposició i que abans no he vist perquè havia sortit a fer un tallat. Tallat hi quedo jo, ja que em pensava qui sap què i ara ja no sé què pensar. Ens decidim pel local d'uns paquis que hi ha a tocar del recinte per fer uns xauarmes i uns durums. Només tenen begudes sense alcohol i costa una mica de trencar el gel però a la fi la conversa va esdevenint fluïda i, de mica en mica, ens anem desinhibint i comencen els riures, sobretot els de la Ció, la botiguera, i els meus quan comentem les nostres aventures a la rerabotiga: la seva amiga, que es diu Rosa, ens mira amb ulls escandalitzats de primer però, al cap de poca estona, s'afegeix també als riures. Durant la conversa he sabut que l'amiga, la Rosa, és del meu poble i que per això la Ció li ha demanat que l'anés a ajudar durant la fira i, per això també, no m'estranya quan, al cap d'una estona, atenent a que allí on som el més fort que hi ha és la cervesa "sense", ens ofereix d'acabar la vetllada a ca seva tot fent unes birres.

És quan ja hem encetat el segon pack de Moritz, quan la Ció ja riu d'aquella manera que indica que porta mig pedal, que la cosa s'embolica quan li descorda els botons de la brusa a la Rosa i li comença a magrejar els pits. La Rosa, sorpresa d'entrada, esbatana els ulls de mala manera però no triga gens a deixar-se fer i allarga la mà per abaixar la cremallera dels pantalons de la Ció. A mi la fava em fot una tibada de ca l'ample però de moment les deixo fer, tot gaudint de l'espectacle. No triguen gaire a rodolar per la catifa mig despullades fins que la Rosa queda ajaguda de panxa enlaire mentre la Ció, de quatre grapes, comença a llepar-li la figa. Les meves intencions de fer de simple espectador desapareixen quan començo a sentir els xarrups i els gemecs i decideixo de participar a l'espectacle tot amorrant-me als darreres de la Ció que, així que sent el meu alè a les seves natges, s'eixarranca tant com pot.

L'ullera li batega i té la clòtxina ben humida encara abans que jo m'hi posi. Li ensalivo bé el forat del cul abans de penetrar-li amb la punteta de la llengua i un xiscle contingut ens acompanya quan els meus dits comencen a treballar-li el botó del plaer i les fondàries de la seva cova. Tal com estem posats, m'és difícil arribar amb la boca al seu cony, de manera que decideixo seguir treballant de la mateixa manera i continuo llepant-li l'ullera mentre les mans en queden ben untades dels seus sucs que li regalimen cuixes avall. Malgrat la incomoditat m'hi esforço tant com puc fins que, pocs instants després que la Rosa tingui un orgasme, la Ció li va al darrere tot remenant les anques. Tot seguit, m'agafen i em posen repenjat al sofà però de genolls a la catifa, ben obert de cames: la Rosa s'hi esmuny per sota i pren la meva polla amb la seva boca mentre la Ció em llepa el forat del cul i em xucla els ous. Quin gust, aquesta feina a dues boques, quin gust! No s'hi han d'esforçar gaire més: un minut més? dos minuts potser? L'orgame em ve espinada avall i deixo anar una lleterada èpica.

Un cop hem reposat, la Rosa ens ofereix si volem passar per la banyera per treure'ns la suor però... aquesta ja és una altra història!