121 i reflexions al voltant del bloc

Capicua: el post 121. Està clar que aquests darrers temps tinc el meu estimat bloc una mica deixat. Mira, les coses van com van i no sempre (gairebé mai, de fet) com voldríem nosaltres. La feina hi té molt a veure, esclar, ja us ho he explicat manta vegades, però no és només la feina. Em noto un cert cansament, o mandra més aviat, a l'hora d'haver d'actualitzar el bloc. Parlant d'això amb altres blocaires em diuen que ja és normal que, en això com en tot, passem èpoques de tota mena. I ara deu tocar època mandrosa. Vull pensar que són aquests dies tan freds i foscos amb els que hem acabat l'any però sé que m'enganyo. Perquè, a veure, quin interès pot tenir seguir explicant les meves històries? Al cap i a la fi, un clau és un clau i no sempre, quasibé mai ben mirat, el clau és tan espectacular com per a que mereixi ser explicat. M'adono que el fet que, des del començament, hagi decidit que no explicaré altra cosa que no sigui allò que realment m'hagi passat em limita,... i em limita molt! Algú m'ha aconsellat que escrigui històries fictícies (avisant que no són reals, això sí) però no m'acaba de convèncer aquesta alternativa. No ho sé, la veritat... no sé què faré. Com podeu veure, he encetat l'any 9 amb tot de reflexions al voltant del bloc. Fa dies que li dono voltes a la cosa i encara no m'he decidit. Alguns cops l'estómac em demana que ho deixi córrer, que el tanqui o, si més no, que el posi en guaret... però no acabo de tenir-ho clar del tot: m'ho he passat tan bé escrivint-hi... em sap tant greu deixar-vos abandonats i abandonades... Ja veieu que, ara per ara, estic fet un bon embolic! Voldria trobar-ne el desllorigador ben aviat, que no vull que aquesta situació de, diguem-ho així, impasse s'allargassi massa i massa. Si entre vosaltres hi ha algun(a) assessor(a) de crisis blocaires, us agraïré que em concerteu alguna sessió de teràpia de blocs...