dilluns, 5 de gener del 2009

121 i reflexions al voltant del bloc

Capicua: el post 121. Està clar que aquests darrers temps tinc el meu estimat bloc una mica deixat. Mira, les coses van com van i no sempre (gairebé mai, de fet) com voldríem nosaltres. La feina hi té molt a veure, esclar, ja us ho he explicat manta vegades, però no és només la feina. Em noto un cert cansament, o mandra més aviat, a l'hora d'haver d'actualitzar el bloc. Parlant d'això amb altres blocaires em diuen que ja és normal que, en això com en tot, passem èpoques de tota mena. I ara deu tocar època mandrosa. Vull pensar que són aquests dies tan freds i foscos amb els que hem acabat l'any però sé que m'enganyo. Perquè, a veure, quin interès pot tenir seguir explicant les meves històries? Al cap i a la fi, un clau és un clau i no sempre, quasibé mai ben mirat, el clau és tan espectacular com per a que mereixi ser explicat. M'adono que el fet que, des del començament, hagi decidit que no explicaré altra cosa que no sigui allò que realment m'hagi passat em limita,... i em limita molt! Algú m'ha aconsellat que escrigui històries fictícies (avisant que no són reals, això sí) però no m'acaba de convèncer aquesta alternativa. No ho sé, la veritat... no sé què faré. Com podeu veure, he encetat l'any 9 amb tot de reflexions al voltant del bloc. Fa dies que li dono voltes a la cosa i encara no m'he decidit. Alguns cops l'estómac em demana que ho deixi córrer, que el tanqui o, si més no, que el posi en guaret... però no acabo de tenir-ho clar del tot: m'ho he passat tan bé escrivint-hi... em sap tant greu deixar-vos abandonats i abandonades... Ja veieu que, ara per ara, estic fet un bon embolic! Voldria trobar-ne el desllorigador ben aviat, que no vull que aquesta situació de, diguem-ho així, impasse s'allargassi massa i massa. Si entre vosaltres hi ha algun(a) assessor(a) de crisis blocaires, us agraïré que em concerteu alguna sessió de teràpia de blocs...

25 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres, tu, ara no ens deixis tirades, eh?

A.

Toy folloso ha dit...

Aquests clauots que detalles no son ficticis?.
Quina màquina!.

Striper ha dit...

Home sempre ens pot explicar altres coses, segur que tens moltes per explicar, i si han de ser del ram sexual et toca lligar i cardar mes.Bon Any.

estripanits ha dit...

Anònim(a):
A veure què faig...

Toy folloso:
Tot el que escric és real i, si algun cop no ho ha estat, ho he especificat. Màquina? Vols dir?

estripanits ha dit...

Striper:
Company, lligar i cardar es fa tant com es pot! La cosa és que no sempre és digne i/o mereixedor d'un post, saps què vull dir?

mar ha dit...

no en sóc gens d'experta, excepte de les crisis blocaires que jo he viscut (que no en són gaires) encara que és veritat que hi ha èpoques de tot i per tot...
potser t'aniria bé parlar-ho amb blocaires més "experimentats", o potser compartir amb altres blocaires les "penes" també seria bo... s'està començant a gestar un sopar blocaire... per si trobes que seria una bona solució...
un petonet d'inspiració!

estripanits ha dit...

mar:
Un sopar? mmmm, no sé... es perdria el misteri de qui és l'estripanits, no trobes?

Ara... si m'assegures que hi haurà marro... ;)

Rita ha dit...

Porto poc temps en aquest món i encara no he patit cap crisi.

Sí que em passa a vegades que faria 3 pots en un dia i d'altres que no tinc cap idea en 2 o 3, però no m'ha preocupat mai. Si tinc ideas bé i si no també.

En el teu cas, sempre m'ha agradat llegir-te i em sabria greu que ho deixessis, però si ha de ser forçat entenc que ja no seria el mateix, perdria el punt just que per al meu gust tens.

Potser has de deixar-te i fer el que surti, tant si és molt com poc, o potser has d'ampliar més els temes, si és que et ve de gust, és clar.

Sigui com sigui, et seguiré llegint si continues i, si ho deixes, no dubtis que et trobaré a faltar.
Bons Reis i un petó!

El veí de dalt ha dit...

Potser estaria bé obrir fronteres i no limitar.se a històries personals i viscudes...Però vaja, ja nos eria el teu bloc, oi? Potser reposa una mica i torna al cap d'un temps (molts ho fan). Però vaja, fes el que et dicti el cor. En això dels blogs es tenen ganes o no. Y punto.

estripanits ha dit...

Rita, veí:
Gràcies pels comentaris! Hi continuo pensant...

Anònim ha dit...

ummm... "no sempre és digne i/o mereixedor d'un post". No hauràs caigut en la monotonia?
Alegria, alegria, renova la roba de llit o tria colors més alegres.

I.

estripanits ha dit...

Anòmim l.:
De fet, no em referia a això si no, més aviat, al fet que, tot i ser plaent, no sempre les circumstàncies que envolten un clau el fan mereixedor d'una història... no sé si m'explico ;P

Agnès Setrill. ha dit...

Crec que es bo a vegades fer un descans, per després tornar amb empenta de la bona, més que no fas forçar les coses.

M'estimo més anyorar un blocaire i esperar, que veure,( a vegades passa), com va perdent allò que m'havia captivat.
Ossinó canviar totalment de tematica i tb el nom del blog.

Anònim ha dit...

Sí, com diu l'Agnes, millor deixar-ho reposar per anar recopilant més històries i després explicar-ho quan en tinguis ganes. No em crec que a tu no et surtin les coses com vols. Amb una mica de constància i insistència segur que aconsegueixes el que vulguis. Deus ser d'aquells tios que, amb una mirada, a les dones se'ns cauen les calces.
helen.

estripanits ha dit...

Agnès:
Gràcies pels comentaris... si una cosa tinc clara, però, és que el bloc no canviarà de temàtica. Ja deia aquell allò de "sóc com sóc" ;)

helen:
No t'ho pensis pas... em fa l'efecte que això meu és més una qüestió d'actitud i de morro que no pas de presencia i, si no, quan vulguis podem quedar fer fer unes birres i ho pots comprovar.. xDDD

Josep B. ha dit...

Jo, que totes les històries eròtiques me les invento, et puc dir que sovint em trobo també en el dilema que un clau, a la fi, és un clau, i arriba un moment que penses si no has explicat el mateix massa vegades.

De totes maneres ja et dic que això acostumen a ser baixons temporals i que paga la pena baixar el ritme de les entrades al post que no fer-les per obligació.

estripanits ha dit...

skorbuto:
Gràcies pels comentaris... aviat tornaré!

Anònim ha dit...

però si el que ens posa a 100 a les dones no és necessàriament un tio amb un cutis perfecte.
I sona molt temptador ;-).

helen

Guspira ha dit...

Ei... no ens deixis,eh?
Si necessites un temps, te l'agafes, a vegades va bé per regenerar la ment, les aventures, el que faci falta...
Ànims! Una abraçada!

estripanits ha dit...

Helen:
Doncs mira... al perfil hi ha el mail... ;P

Guspira:
Ei, sòcia, tu també estàs un xic desapreguda, eh? Gràcies pels ànims!

Guspira ha dit...

Sí... la veritat, és que quan vaig llegir el post, m'hi vaig veure reflectida en la seva essència...
Gràcies a tu per ser un soci únic!

Anònim ha dit...

okis. Mail enviat. No seràs dels que fan esperar a les dones?

estripanits ha dit...

Helen:

Doncs mail respost! Tu jugues... xDD ;P

estripanits ha dit...

helen:

Per cert, no deus ser d'aquelles que fa esperar els homes? xDDDD

Anònim ha dit...

doncs suposo que sí. Ja saps què diuen, que el bo es fa esperar...

Però veig que tampoc has perdut el temps ;-)