divendres, 13 de febrer del 2009

La recepcionista: el final

Després d'una ronda de bon malta, la Sinéad pren la iniciativa de manera prou descarada: estan assegudes al sofà l'una al costat de l'altra i comença fer-li petons a les galtes i, en veure, que la recepcionista es deixa, incia també tot un seguit de llepades al coll i cap a la regatera. La recepcionista es deixa fer fins que pren la Sinéad per la barbeta i li enfony la llengua fins la gargamella i més endins. Els panteixos van omplint la sala mentre es morregen amb gust i ganes a l'hora que es van despullant l'una a l'altra. Jo, assegut al silló just al davant d'elles, vaig gaudint de l'espectacle visual mentre elles van fent: ja us podeu imaginar que, hores d'ara, la goma dels calçotets em tiba de mala manera per culpa de la progressiva inflor de la meva cigala!
I és que ara, mig nues ja, es llepen, besen i acaronen els pits, d'estils ben diferents però espectaculars els d'ambues, els mugrons se'ls van posant també ben durs i trempats... gairebé tant trempats com la meva polla, que ara ja em comença a fer mal i tot. Elles, nues ja del tot, indiferents de moment al patiment del meu entrecuix adolorit, s'ajauen capiculades i enceten uns treballs de llengua que deixarien bocabadat més d'un dels habituals a les sales de cinema X. Els seus gemecs em martiritzen d'allò més: necessito posar-me còmode i em despullo jo també, no sigui cas que petin la roba interior i els pantalons. De la manera que estan posades se'm fa difícil observar-les amb detall, tot i que veig que ja no treballen només amb les llengües i que dits i mans s'han afegit a la festa. Dubto si masturbar-me seguint el seu ritme o no però, a la fi, decideixo no tocar-me a l'espera del que pugui arribar després. El que arriba de moment, emperò, són els orgasmes d'elles dues, gairebé simultanis, que fan grinyolar el sofà amb els seus espasmes i els seus xiscles de plaer.
Resten esteses l'una al costat de l'altra, mig abraçades, esbufegant, mentre recuperen la respiració durant uns pocs minuts que a mi, amb l'espasa ben trempada, apuntant als sotre, se'm fan llargs, llarguíssims. Després, la Sinéad alça el cap, les galtes ben enrojolades, els cabells embullats mig tapant-li els ulls, se'm queda mirant, amolla un esclafit rialler i em diu: Oh, my boy, I'm really sorry!, torna a riure i afegeix: Come here, boy, we're going to compensate you for! I jo que m'hi atanso i elles que em posen de quatre grapes: la recepcionista s'escola entre les meves cames eixarrancades tot encarant-se a la meva eina, mentre la Sinéad m'ataca per la reraguarda. Es veu que avui és el dia de les feines de llengua: mentre l'una em fa una bona mamada, l'altra em llepa els ous i l'ullera del cul: espectacular! I els gemecs que amollo... més espectaculars, encara! No us enganyaré, perquè tampoc us ho creureu: tal com vaig de rescalfat, ni cinc minuts. No passen ni cinc minuts que, ensalivat pel davant i pel darrere, llepat i xuclat per davant i pel darrere, me'n vaig amb una lleterada monumental mentre el coixí on tinc el cap repenjat esmorteeix els meus esbufecs.

2 comentaris:

Rita ha dit...

Ai ai... has tornat amb tota la teva energia eh... ;-)

estripanits ha dit...

Rita:

Energia? Que en vols una miqueta? ;)