divendres, 15 de juny del 2007

De bon matí et duc sota la pell

Aquesta setmana en llevo molt i molt d'hora i arribo a casa molt i molt tard. En sortir de casa he vist un cel mig ennuvolat, cotonós, els raigs del sol el trespassaven creant una munió de petits arcs de sant martí. He pensat en que ahir no vàrem poder parlar ni un moment, he pensat en tu, i encara hi penso:

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bona la cançó, nano! Que n'era de bo el Frank dels collons!

estripanits ha dit...

Sí, eh? Ja ho diu un col·lega meu: no s'hauria d'haver mort mai!

Anònim ha dit...

Avui em sembla un toc de romanticisme,amb la canço
L'He Portat Sota la Meva Pell
Qui ha sigut l'afortunada.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies carinyu, es una cançó que sempre m'ha agradat molt.

T'he enviat dos e-mails,no se quant podràs veurel's però que sapiguès que amb quasi be l'última paraula que m'has dit en els teus m'has fet sentir molt i molt especial.

un peto ben dolç!!

estripanits ha dit...

striper: potser no t'ho creuràs però l'afortunat sóc jo!

anònim(a): ja ho saps tu que ho ets molt d'especial!!!!

Joana ha dit...

I... encara hi penses???
El més gran , el Frank!
Bon capde!

estripanits ha dit...

joana: no puc deixar de pensar-hi! I sí, el Frank era més que gran: era enorme!!!!!!!

Metamorfosi ha dit...

Ai, ai, aaaai...!
Una cançó preciosa.

Petons!

estripanits ha dit...

metamorfosi: mmmmmmmmm