Aquesta setmana en llevo molt i molt d'hora i arribo a casa molt i molt tard. En sortir de casa he vist un cel mig ennuvolat, cotonós, els raigs del sol el trespassaven creant una munió de petits arcs de sant martí. He pensat en que ahir no vàrem poder parlar ni un moment, he pensat en tu, i encara hi penso:
Interior de taller
-
«Interior de taller» (Ramon Casas – 1883) Què us suggereix aquesta pintura?
Què ha suggerit a... (3 propostes) Sean JeatingSa llunaMcAbeu
Fa 1 setmana
9 comentaris:
Molt bona la cançó, nano! Que n'era de bo el Frank dels collons!
Sí, eh? Ja ho diu un col·lega meu: no s'hauria d'haver mort mai!
Avui em sembla un toc de romanticisme,amb la canço
L'He Portat Sota la Meva Pell
Qui ha sigut l'afortunada.
Moltes gràcies carinyu, es una cançó que sempre m'ha agradat molt.
T'he enviat dos e-mails,no se quant podràs veurel's però que sapiguès que amb quasi be l'última paraula que m'has dit en els teus m'has fet sentir molt i molt especial.
un peto ben dolç!!
striper: potser no t'ho creuràs però l'afortunat sóc jo!
anònim(a): ja ho saps tu que ho ets molt d'especial!!!!
I... encara hi penses???
El més gran , el Frank!
Bon capde!
joana: no puc deixar de pensar-hi! I sí, el Frank era més que gran: era enorme!!!!!!!
Ai, ai, aaaai...!
Una cançó preciosa.
Petons!
metamorfosi: mmmmmmmmm
Publica un comentari a l'entrada