dimarts, 23 d’octubre del 2007

Ulls de mirada trista

Uns ulls de mirada trista em guaiten des del monitor. La foto és de mig cos (i quin cos!) però són els ulls tristos en aquesta cara (i quina cara!) que reclamen tota la meva atenció. No miro els llavis molsuts ni l'escot que deixa entreveure els pits plens i suggerents. Tampoc els braços forts però esvelts ni aquestes mans que s'endevinen suaus. Aquests ulls... quanta tristor! Què t'ha fet la vida?, penso jo sense poder ni tan sols albirar-ne la totalitat de la resposta. Què no hagués donat, aleshores, per haver tingut l'ocasió de conèixer-te en persona, de que m'ho puguessis explicar tot, d'oferir-me novament a ajudar-te. Qui sap si hauria d'haver insistit més..., barrino a vegades però, no ens enganyem, cada cop menys sovint. De la mateixa manera que em miro la foto cada cop menys sovint... que tot s'allunya i el temps tot ho esborra i no és veritat que la memòria sigui tan persistent com ens volen fer creure. I si abans a cada hora rumiava com podria haver estat, després ho rumiava cada dia, cada setmana després... i ara, només hi penso de tant en tant, si el dia és rúfol i la feina no m'empaita. I, si m'hi veig en cor, torno a mirar aquesta foto, torno a mirar aquests ulls de mirada trista. Gens sovint, ja t'ho dic, no me n'amago pas. Què volies? La vida havia de continuar. I, les coses com siguin, ara m'hi trobo força bé gaudint, quan en tinc ocasió, d'uns concerts de piano que he descobert no fa gaire.

21 comentaris:

Boira ha dit...

Que bonic...

estripanits ha dit...

Gràcies boira!

Joana ha dit...

NO mires la foto tan sovint però no oblidaràs aquests ulls tristos... Segur!

estripanits ha dit...

A ben segur que no, Joana!

Striper ha dit...

Estripanits precios, m'agradat molt.
Ei aviat et paso feina.

estripanits ha dit...

Gràcies Striper! Pel que fa ala feina, després de tu va la Caliope i he vist al seu bloc que se'n va uns dies... o sigui que no corris, no fos que ara t'hi facis mal, hahahaha

Terra ha dit...

És que ja ho diuen que els ulls són el mirall de l'ànima.
Encara que passi el temps i es vagin esborrant les coses, quan tornis a mirar la fotografia, tornaran els mateixos pensaments que tenies el primer dia, igual de frescos, com si fossin ben recents...
Molt bonic...

rosa ha dit...

preciós, m'imagino la foto, els ulls,la mirada,la tendresa, la tristor.....

Jo Mateixa ha dit...

Esborra la foto nano, saps perfectament que no s'ho mereix, marxar així i no donar l'oportunitat...no t'hi capfiquis més i fes la teva, es un concell d'amiga, ja ho saps :-)

Un petonas ben gran guapu!!!!

estripanits ha dit...

terra:
sí, però cada cop menys sovint, ja t'ho dic jo

rosa:
gràcies

jo (o tu) mateixa:
No, si no m'hi capfico, però el que ha estat i el que no ha estat són part de nosaltres, no?, i jo no penso renegar-ne. Que no s'ho mereix? Segurament, ni s'ho mereix ara ni tampoc s'ho mereixia aleshores, però...

Clint ha dit...

maco el post, si senyor.

una lingüista ha dit...

I sí, les coses passen, la vida avança, i sempre hi ha històries que ens fan pensar que potser no vam fer tot el possible, però hem de mirar endavant! Una abraçada!
;-)

Arianna ha dit...

molt maco, si senyor. i jo observadora com sempre.


que vol dir això últim d'uns concerts de piano? ;)

estripanits ha dit...

clint:
Gràcies a tu també

lingüista:
Per descomptat, mai més una passa enrere!

padrineta:
En el fons, això dels concerts de piano és més un tema d'agenda que no pas altra cosa.

rosa ha dit...

jo hi vaig ser al Ssnt Jordi!!!
ens van posar un autocar desde Sant Feliu.....ERC

estripanits ha dit...

Carai, carai, Rosa, així que tu també ets del Baix Llobregat? I no ens coneixem? Això ho haurem de solucionar? ;)

Striper ha dit...

Nen pasat per casa meua que tens feina.

estripanits ha dit...

striper:
feina feta!

Betty ha dit...

potser no s'ho mereixia peró el que importa és que tu ets com ets i tens aquests sentiments.No sé si m'explico, vull dir que no t'has de fer dolent o estar trist, bé, crec que s'em dona millor posar-te a cent!
un petó...humit es clar (virtual molt virtual)caliope

estripanits ha dit...

caliope:
Només virtual? Quina llàstima, noia! ;P

Marinetix ha dit...

Que macu, Estripanits. Feia dies que no podia venir a llegir-te, i m'he trobat això tan... tan... tan assenyat. M'ha agradat molt.
Ei, però torna a estripar aviat, val? :-)))