A ciutat

La setmana passada vaig haver d'anar a ciutat per coses de la feina, perquè si no és per feina procuro no anar a ciutat, i la vaig veure. Sí, de lluny, a l'altra banda de l'avinguda, de lluny perquè no he gosat acostar-m'hi, però l'he vista. L'he vista i m'ha fet mal. Em pensava que això ja estava llest, que res de res. Però no. Veure-la m'ha fet adonar que no, que això no ho està, de llest. Que potser sí que és amagat i somort, però... I que sí, que ja ho sé, que no s'ho mereix i, tal vegada, no s'ho ha merescut mai, ni tan sols el primer dia. Però, mira tu, les coses van com van. O són con són, que deia aquell! I ara que hi penso, amb el dia aquest tot ennuvolat d'avui, m'adono que, mal que ens pesi, hi ha coses que són per a sempre. I, mal que em pesi també, m'emprenya i em fa venir ganes de sentir aquesta cançó...