La setmana passada vaig haver d'anar a ciutat per coses de la feina, perquè si no és per feina procuro no anar a ciutat, i la vaig veure. Sí, de lluny, a l'altra banda de l'avinguda, de lluny perquè no he gosat acostar-m'hi, però l'he vista. L'he vista i m'ha fet mal. Em pensava que això ja estava llest, que res de res. Però no. Veure-la m'ha fet adonar que no, que això no ho està, de llest. Que potser sí que és amagat i somort, però... I que sí, que ja ho sé, que no s'ho mereix i, tal vegada, no s'ho ha merescut mai, ni tan sols el primer dia. Però, mira tu, les coses van com van. O són con són, que deia aquell! I ara que hi penso, amb el dia aquest tot ennuvolat d'avui, m'adono que, mal que ens pesi, hi ha coses que són per a sempre. I, mal que em pesi també, m'emprenya i em fa venir ganes de sentir aquesta cançó...
Interior de taller
-
«Interior de taller» (Ramon Casas – 1883) Què us suggereix aquesta pintura?
Què ha suggerit a... (3 propostes) Sean JeatingSa llunaMcAbeu
Fa 1 setmana
13 comentaris:
Si inevitablament algunes coses ens fan venir ganes d'altres. xula la canço.
La cançó... què t'he de dir... impressionant, com la majoria de lletres d'en Llach... I sí, tot i que hi hagi persones que no s'ho mereixin, són per les que més patim i més estimem... i per sort o desgràcia, hi ha coses que són per sempre... què hi farem... ànims que diuen que el temps tot ho cura.
Gràcies xatos! A veure si aquest cap de setmana cardo una bona estripada i calmem la cosa, hehehe
i que has vist? la sagrada familia clar et pensaves que ja havia caigut...
ei a ciutat? d'on vens de muntanyes enllà?
Temps, temps i temps... Només et cal això. Per sort, tot passa, bé, el dolor. Queda el record, però amb els temps, el que calgui, fins i tot acaba sent dolç i prou. Tindràs tota la força del món. Ja ho veuràs.
Un petonet d'ànims :)
rosa:
Què he vist? L'he vista a ella i m'haguera estimat no haver-la vist, ja veus! I sí, a ciutat, que sóc de poble jo i de l'altra banda del riu!
rita:
Gràcies a tu també!
Tot es qüestió de temps.
Petons
I tot i el temps segur que no l'oblidaràs mai. ;)
nosotras...:
Gràcies pels petons... que us retorno amb escreix!
joana:
Gràcies a tu pel somriure que també et retorno ;) ;) ;)
A estripar s'ha dit nen, i no t'enfonsis, creur-me, no val la pena!!!!
Petonets i bon cap de setmana!!!!!
jo (o tu) mateixa:
No, enfonsar-me no m'enfonso pas, però mira, sempre quedes una mica tocadet, no?
són d'aquelles coses que fan com una mica de ràbia pq penses que estàs bé fins que comproves que no....
a mi últimament tampoc em senta bé la ciutat.
pd. com portes el tema reflexió? ;)
anònim(a):
La reflexió?... anar-hi anant! ;P
Publica un comentari a l'entrada